La primera regularització a Espanya es va aprovar sota el govern de Felipe González i va afectar 38.294 persones. No se'ls va exigir cap més condició que la de viure a Espanya abans del juliol de 1985. A la següent, entre 1991 i 1992, es demanava tenir feina o ser familiar dependent dels migrants que s'hi havien acollit. Van rebre papers 114.423 persones. El 1996, José María Aznar va regularitzar 21.294 persones que eren a Espanya des de 1986 i havien tingut algun permís de residència o treball. Ho va repetir el 2000 per donar entrada regular a 264.153 persones més i, el 2001, introduint la figura del visat per arrelament, a 239.174 més. L'última regularització va ser la més nombrosa i la va aprovar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero: va afectar 576.506 persones, i també estava condicionat a acreditar residència a Espanya i un contracte de feina.
Regularitzar mig milió d'immigrants: el preu a Junts per aconseguir el traspàs de competències
Els impulsors de la ILP de regularització al Congrés donen suport al veto de Podem i lamenten que les esquerres es pleguin al pacte PSOE-Junts


BarcelonaLa delegació de competències en immigració de la Generalitat de Catalunya no té, per ara, majoria per tirar endavant. Els quatre diputats de Podem la rebutgen i, dins de Sumar, la llei pactada entre el PSOE i Junts també genera controvèrsia: Compromís hi està en contra i fins i tot el primer secretari de la mesa i diputat de Comuns, Gerardo Pisarello, va admetre que el to del text no li agrada. Ara bé, el partit lila ja ha avançat les condicions sota les quals podrien aixecar el veto a la proposta, que titllen de "xenòfoba". El preu que hi posen és que el Congrés aprovi la regularització massiva d'immigrants sorgida de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) del col·lectiu Regularització Ja. La proposta va passar el primer filtre del Congrés amb els vots de tots els partits excepte els de Vox, i ara està encallada a la comissió parlamentària, a l'espera de les compareixences d'experts.
Però què reclamen els impulsors d'aquesta iniciativa? Ras i curt: que el govern espanyol aprovi una regularització extraordinària de totes les persones sense papers que estiguin en territori espanyol –calculen que són una mica més de mig milió–, a falta de dades oficials. La llei d'estrangeria ja preveu vies perquè puguin legalitzar la seva situació administrativa. Tanmateix, Regularització Ja alerta de les dificultats amb què es troben molts migrants per complir els requisits, malgrat tenir vincles a Espanya i estar-hi treballant (en l'economia submergida). Per exemple, per acreditar la residència continuada. Molts viuen en habitacions llogades i no els resulta senzill obtenir el padró, explica a l'ARA una de les portaveus del col·lectiu, Victoria Columba.
Amb la ILP en tràmit, el govern espanyol va decidir tirar pel dret i presentar una proposta de reforma de la llei d'estrangeria que facilitaria la regularització d'uns 300.000 migrants cada any en els pròxims tres. Des de Regularització Ja, ho consideren insuficient i critiquen que es fa des d'una òptica "mercantilista", condicionada a les necessitats de l'economia espanyola, i que podria deixar penjats els sol·licitants d'asil que vegin rebutjada la seva petició. Davant d'això, defensen que la seva proposta permetria "posar el comptador a zero" per a totes les persones en situació irregular. A partir d'aquí, ja entrarien en els processos administratius per anar renovant el permís de residència fins a obtenir el de llarga durada.
Les xifres
Les regularitzacions no són un mecanisme nou a Espanya. En democràcia se n'han aprovat nou, cinc sota governs del PP i quatre en governs del PSOE. Les raons que hi ha al darrere no només han estat humanitàries, sinó també econòmiques. De fet, i davant l'envelliment de la població espanyola, el Banc d'Espanya estima, en aquests moments, que l'Estat necessitarà gairebé 25 milions d'immigrants el 2053 per treballar per tal de mantenir el sistema de pensions.
Segons un estudi de la Fundació porCausa, una nova regularització a Espanya no suposaria una major despesa per a l'estat del benestar, perquè els beneficis econòmics derivats de l'aflorament de l'activitat econòmica que generen aquestes persones ho compensaria. Per exemple, els que sol·licitessin l'ingrés mínim vital podrien fer incrementar la partida destinada a aquesta ajuda en 338 milions d'euros, però l'aportació dels regularitzats s'elevaria per sobre dels 750 milions, com a mínim. D'altra banda, el Consell Econòmic i Social va concloure el 2019 que el balanç fiscal de la immigració a Espanya —la diferència entre la seva contribució via impostos i cotitzacions socials i el que reben en forma de prestacions— és positiu: aporten més del que gasten, perquè la majoria venen en edat adulta i treballen. Irlanda, França i Alemanya són els únics tres països de la Unió Europea on el balanç fiscal és negatiu.
Perquè Podem ho reivindica
Per què Podem situa aquesta regularització com a condició prèvia per negociar sobre la delegació de competències? Perquè diuen que demostraria que Junts no està instal·lat en una pugna "xenòfoba" amb Aliança Catalana que els pugui dur a limitar els drets dels migrants a Catalunya en noves negociacions amb el PSOE o el PSC o, fins i tot, si tornen a governar la Generalitat. El partit lila censura que el preàmbul de la llei relacioni el fenomen migratori amb la saturació dels serveis públics i afirmi que pot posar "en risc" la cohesió social de la societat d'acollida.
Oficialment, Junts no s'ha mullat sobre la proposta de Regularització Ja, però en les esmenes introduïdes a la ILP proposava que el govern espanyol "estudiés" (no aprovés) la iniciativa i que l'última paraula la tingués el Congrés, respectant les noves competències que Catalunya pugui assumir en aquesta carpeta. Fonts de Podem reiteren que l'aprovació de la regularització és una "línia vermella" i que, davant l'auge de l'extrema dreta internacional i l'externalització de la gestió migratòria a la Unió Europea, no cediran en aquesta posició només per facilitar-li les coses al PSOE amb el partit de Carles Puigdemont. Regularització Ja els dona suport i lamenta que la majoria de les esquerres del Congrés hagi abaixat el cap davant del pacte.
Segons diverses fonts consultades per l'ARA, Podem Catalunya també avala aquesta tesi, malgrat això pugui arribar a impedir que la Generalitat assumeixi noves competències. Tot i reivindicar-se un partit favorable a la descentralització, Podem Catalunya qüestiona que tota delegació de competències sigui bona per se i manté que el pacte en concret no suposa cap millora en els drets de les persones migrants. Altres fonts consultades per aquest diari també apunten que part de la militància de Podem Catalunya té origen migrant i és, sobretot, castellanoparlant, la qual cosa fa que es mirin amb suspicàcia els intents de Junts per condicionar en un futur l'estada de les persones nouvingudes a Catalunya al domini del català.