La regulació de la Corona divideix el govern de coalició i els experts

Madrid¿Fins a quin punt la carta magna blinda la inviolabilitat del rei? Què es pot legislar sense haver de passar pel tortuós camí de la reforma constitucional? Les divergències entre constitucionalistes en relació a la possibilitat de regular la Corona són gairebé tantes com notòries i conegudes són les discrepàncies entre els socis del govern espanyol pel que fa a la monarquia. Aquests últims dies s’ha tornat a fer evident, amb el president espanyol, Pedro Sánchez, parlant d’una institució “adequada a l’Espanya del segle XXI” i el seu vicepresident segon, Pablo Iglesias, defensant que “en aquest país hi ha un debat sobre si la monarquia és més o menys útil”.

El PSOE i Unides Podem tornaran a xocar aquest 2021 per la monarquia: la Moncloa no té sobre la taula una llei de la Corona, tal com va avançar dimarts El País i ha confirmat l’ARA, mentre que la formació lila té avançada una proposició de llei pròpia per portar al Congrés. Sánchez va subratllar el 29 de desembre en roda de premsa que Felip VI ha donat “mostres amb fets” del seu rumb cap a una “renovació vinculada a la transparència, la rendició de comptes i l’exemplaritat”. I va fer referència al discurs de Nadal de Felip VI, en què, després de parlar veladament sobre el seu pare, el cap d’estat va recordar “l’esperit renovador que inspira” el seu regnat “des del primer dia”. En aquest context, Sánchez va manifestar que l’executiu “està a disposició” de la Zarzuela per ajudar tant com pugui a enfilar aquest rumb.

Fonts de la Moncloa consultades per l’ARA no avancen en quins canvis s’està treballant, però deixen clar que tot s’haurà de pactar amb la Casa del Rei i, fins i tot, amb l’oposició. El PP va assenyalar abans de final d’any que estava disposat a establir un diàleg “seriós” amb el PSOE per elaborar una llei que “reforci” la institució, sense entrar en detalls. Dimarts, després que El País publiqués que les modificacions es limitarien a qüestions molt puntuals i autorregulacions de la mateixa Zarzuela, el líder de l’oposició, Pablo Casado, es va queixar que Sánchez “guardi en un calaix” una hipotètica llei de la Corona i li va retreure que hagués llançat un “globus sonda” per motius electoralistes.

En realitat, però, el president espanyol no va arribar a parlar d’una norma d’aquestes característiques, que inevitablement donaria peu a obrir el debat sobre la monarquia al Congrés. “Fins ara no hem aconseguit convèncer el PSOE perquè se sumi a la nostra iniciativa, i esperem que aquest nou any el puguem convèncer”, afirma a l’ARA el president del grup parlamentari d’Unides Podem, Jaume Asens. Admet que el “xoc” amb el PSOE i el context de pandèmia han fet que presentar la llei no hagi sigut la seva “màxima prioritat”, però els pròxims mesos la formació lila sí que plantejarà una proposta per acotar les competències i els privilegis del rei. Unides Podem vol delimitar la inviolabilitat, acabar amb l’opacitat patrimonial i deixar clara la neutralitat ideològica perquè no es repeteixi un discurs com el del 3 d’octubre del 2017 contra el sobiranisme.

L’encaix legal

El plantejament d’Asens és presentar una llei orgànica, que requereix majoria absoluta al Congrés, en la línia de la que van proposar fa uns mesos Més País i Compromís, que la mesa de la cambra baixa va inadmetre gràcies als vots del PSOE, el PP i Vox. Necessàriament hauria de ser orgànica, perquè implica desenvolupar el funcionament d’una institució de l’Estat, però en el debat jurídic hi ha dubtes sobre si es podria fer sense reformar la Constitució. La catedràtica en dret constitucional per la UIC Montserrat Nebrera i la professora de la Universitat de Saragossa Eva Sáenz coincideixen que, encara que la carta magna no ho especifiqui, el principi que tot el que no està prohibit està permès ho habilitaria.

En canvi, la catedràtica per la Universitat de Sevilla Ana Carmona creu que per tocar la inviolabilitat, així com l’ordre de successió en el tron, cal reformar la Constitució. Per què? Segons el seu punt de vista, perquè el Tribunal Constitucional (TC) ja ha fixat una interpretació -sobre la qual discrepa- que la inviolabilitat i la no responsabilitat del monarca són absolutes, tant per als actes públics -són “referendats” per altres poders, normalment pel govern- com per als privats. “Aquestes prerrogatives no només s’estenen als actes del rei, sinó també als del rei emèrit que es proposen com a objecte de la comissió d’investigació [del Parlament de Catalunya]”, va determinar el TC en una sentència del 2 d’octubre del 2019.

Aquesta jurisprudència, segons l’exlletrat del TC Joaquin Urías, no impedeix que un canvi legislatiu de l’article 56.3 obri la porta a investigar les presumptes corrupteles de Joan Carles I. “Ara s’interpreta que la inviolabilitat també és quan no és rei, però la llei pot aclarir que quan deixi de ser rei perdi la inviolabilitat”, afirma el professor de la Universitat de Sevilla, i posa un exemple: “Si el rei apallissa algú i després dimiteix, no pot ser jutjat? Esclar que sí”.

Sáenz reconeix el caràcter vinculant de la sentència del TC, però adverteix que la jurisprudència pot canviar i, de tota manera, assenyala la seva discrepància. Recorda que Espanya el 2000 va firmar l’Estatut de la Cort Penal Internacional, que preveia la responsabilitat penal per als caps d’estat pels delictes de genocidi i lesa humanitat. La professora creu que això venia a reconèixer que la inviolabilitat del rei no és absoluta i que, per tant, l’Estat havia de reformar la Constitució per especificar-ho si volia firmar aquest tractat. Amb la jurisprudència actual del TC, conclou, aquest tractat hauria de ser invàlid a Espanya.

Alternatives

Aparcada la inviolabilitat en la possible regulació per part del PSOE, la transparència i la rendició de comptes són les possibles escletxes. Nebrera recorda que la Casa del Rei té autonomia pressupostària i que, ara per ara, no seria exigible -sí convenient, considera- que la Corona detalli en què es gasta els aproximadament vuit milions que rep anualment. Carmona apunta a reformes puntuals d’algunes lleis ordinàries, com la de transparència, on es podria establir més fiscalització a la monarquia. Una altra opció seria modificar la llei orgànica que regula el Tribunal de Comptes i introduir-hi el patrimoni i les activitats de la Casa del Rei. D’opcions n’hi ha, afegeix Carmona, però cal voluntat política i tem que tot plegat quedi en una autorregulació -per tant, sense traducció legal- de la mateixa Zarzuela.