Reguant assegura que hauria respost a Vox si les preguntes les hagués fet Marchena

Madrid"Assumir la presència d'aquells que neguen drets fonamentals en un judici era obrir la porta a l'absència de justícia. Aquells que no volen garantir els drets fonamentals, en el fons, és impossible que imparteixin justícia". Així és com Eulàlia Reguant, en català, ha defensat durant el seu breu interrogatori al Tribunal Suprem no haver respost a Vox durant el judici del Procés. Una decisió que hauria canviat si les preguntes de l'extrema dreta les hagués fet el president del tribunal, Manuel Marchena, tal com se li va oferir a l'exdiputat de la CUP Antonio Baños, que serà jutjat aquest dijous en un tribunal madrileny. Amb tot, Reguant afronta una acusació de quatre mesos de presó i inhabilitació per un presumpte delicte de desobediència greu a l'autoritat. Si acaba amb condemna, la cambra catalana haurà d'afrontar un nou cas de possible retirada de l'escó, tal com ja va passar amb Pau Juvillà.

El judici ha quedat vist per a sentència al cap d'una hora i mitja de sessió, que Reguant ha aprofitat per dotar-la de contingut polític. Ha fet ús de l'últim torn de paraula per denunciar que la presència de Vox al judici del Procés no era només una "anomalia judicial", sinó que era una "eina més de l'Estat per construir un judici polític, era un element més de l'engranatge repressiu de l'Estat que ha comportat més de 4.000 persones represaliades pel fet de defensar el dret a l'autodeterminació dels Països Catalans". Així, "l'exercici individual de no respondre" era, en realitat, una manera d'expressar "col·lectivament" que l'acusació de l'extrema dreta era una "declaració d'intencions del tribunal: era impossible obtenir justícia amb aquell tribunal en aquell procediment", ha subratllat Reguant. El president del tribunal que la jutja, Miguel Colmenero, li ha demanat que no fes un "al·legat polític" i se cenyís al seu procediment i, després d'una última intervenció de l'acusada, ha donat per conclosa la vista oral.

En l'interrogatori, només ha respost a les preguntes del seu advocat, que s'ha limitat a repassar els fets. Quan va comparèixer com a testimoni al judici del Procés, va comunicar que no respondria a les preguntes de Vox perquè no volia legitimar un partit "feixista, xenòfob i masclista". Ha recordat que Marchena li va comunicar que ja sabia a què s'exposava i que abandonés la sala. No li va fer saber que si no responia a totes les parts, es veuria obligada a haver de pagar una multa, segons ha dit, i ha especificat que no havia vist què havia passat amb el seu excompany de files Antonio Baños, que va declarar abans que ella. "Estava aïllada", ha recordat Reguant, defensant així que no va veure com en el cas de Baños, Marchena sí que va advertir-lo amb més insistència de les conseqüències de no respondre a Vox. A diferència de Baños, a ella no se li va proposar que el president del tribunal canalitzés les preguntes de Vox.

Així, la controvèrsia del judici no és sobre els fets, sinó més aviat sobre la seva interpretació. La defensa de Reguant sosté que una condemna atemptaria contra la seva llibertat ideològica i d'expressió, i també al·lega qüestions procedimentals. El seu advocat, Daniel Amelang, ha expressat que la multa de 2.500 euros que va haver de pagar la diputada de la CUP s'imposa quan els fets no són delicte. Com que va abonar els diners, no s'hauria d'haver obert un procés penal, ha exigit. A més, ha denunciat suposades dilacions indegudes durant el procediment.

Un altre dels arguments centrals és la "desproporció" que implica l'acusació de la Fiscalia en relació als efectes que tindria sobre el dret de representació política. En cas de condemna de l'actual diputada al Parlament, la nova presidenta en funcions, Alba Vergés, tindrà damunt la taula la decisió de retirar-li l'escó. La defensa de Reguant tem que se segueixi el criteri adoptat amb el diputat de Podem al Congrés Alberto Rodríguez, condemnat a inhabilitació per al sufragi passiu, però no per ocupar càrrecs públics. El Suprem va interpretar -ho, però, com una inelegibilitat sobrevinguda que permetia retirar-li l'escó. Així, Amelang s'ha queixat durant l'exposició de l'informe final que, subsidiàriament a l'absolució, podria tenir-se en compte l'opció d'una pena de multa i no de presó i inhabilitació. El fiscal Carmelo Quintana, però, ha subratllat que quatre mesos és la part baixa de la forquilla que ofereix el delicte de desobediència greu.

Repetició del judici

La Fiscalia demana quatre mesos de presó i inhabilitació, per bé que la primera pena no l'hauria de complir perquè seria inferior a dos anys. Inicialment, el ministeri públic demanava sis mesos, però va modificar les conclusions provisionals. A principis de març ja es va celebrar el judici contra Reguant, però es va anul·lar després de l'exposició de les qüestions prèvies per una irregularitat en el procediment: el tribunal madrileny que havia fet la instrucció no s'havia inhibit en favor del Suprem com pertocava, tenint en compte que la implicada era diputada al Parlament.

El judici parteix d'una acusació que havia fet la Fiscalia Provincial de Madrid i, pocs dies abans del judici, la del Suprem va fer un nou escrit amb l'objectiu d'esmenar l'error. Però el tribunal, sense oposició de fiscal, va ordenar repetir l'acte més endavant. Les actuacions van tornar enrere, fins a la presentació de l'escrit d'acusació: així, el tribunal madrileny va traspassar el cas al Suprem i la Fiscalia de l'alt tribunal manté les conclusions d'última hora del mes de març de demanar quatre mesos de presó i inhabilitació per a Reguant. En canvi, per a Baños continua en peu la petició de sis mesos de presó, tot i que es preveu que durant el judici de dijous el ministeri públic l'adapti al criteri de la Fiscalia del Suprem.