“El reglament del Parlament és idèntic al del Congrés”

BarcelonaCom dues gotes d’aigua. Els experts consultats per l’ARA consideren que el reglament del Parlament és calcat al del Congrés i que no hi base jurídica per portar-lo al TC, com va anunciar ahir que faria el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a instàncies del Consell d’Estat. Joan Vintró, catedràtic de dret constitucional de la UB, es mostra incrèdul: “El dictamen és absolutament cínic perquè la regulació actual del Parlament és igual que la del Congrés”. Amb aquesta premissa, Vintró insta irònicament l’executiu espanyol a portar el reglament del Congrés al TC perquè “tampoc preveu que es puguin presentar esmenes i no deixa de ser el reglament institucional més important”. Una opció que legalment ja no és possible, ja que el termini per fer-ho són tres mesos i el reglament del Congrés és del 1982. “Que no es puguin presentar esmenes no és un criteri de constitucionalitat, no és una condició sine qua non ”, deixa clar el catedràtic. “La regulació catalana és calcada a la del Congrés ara que s’han incorporat els límits materials com recomanava el Consell de Garanties Estatuàries (CGE)”, afegeix. Aquests límits estableixen que la tramitació en lectura única es pot fer quan “la naturalesa del projecte o proposició de llei ho aconselli o la simplicitat de la seva formulació ho permeti”. L’expert critica que el dictamen només faci referència al reglament del Congrés al principi i de manera supèrflua, i que a l’hora de donar arguments es fixi “en el que fan altres Parlaments autonòmics i en els suggeriments dels lletrats del Parlament i del CGE”. Vintró sí que admet que “la lectura única hauria de servir en circumstàncies normals per aprovar coses simples, no està feta per aprovar lleis com la del referèndum”, però recorda que també es va utilitzar aquesta via al Congrés “per a la reforma de la Constitució del 2011 o del TC el 2015, en la qual sí que es va permetre presentar esmenes”. Aquesta possibilitat de presentar esmenes “eventualment també es podria donar al Parlament”, diu Vintró.

Mesura preventiva

Marcel Mateu, professor de dret constitucional, corrobora que el reglament català hauria de ser constitucional si ho és el del Congrés perquè “tampoc preveu que es puguin presentar esmenes i si no està escrit es poden denegar”. “Que hi hagi un precedent no és una garantia ni un bon argument”, afegeix. Un altre dels arguments que utilitza el Consell d’Estat és que els Parlaments de Madrid, Múrcia i el País Valencià tenen acordat la lectura única per majoria simple i la prohibició de presentar esmenes, però que això no ha sigut qüestionat per les minories. Mateu considera que és “un argument pobre perquè a la següent legislatura sí que es podrien queixar”.

Mateu sentencia que és un dictamen “molt inconsistent que s’ha fet a correcuita per impedir que s’aprovi la llei”. “El problema no és jurídic, sinó polític”, afegeix. El docent explica que “no jutgen el precepte sinó la seva aplicació en una llei que no els agrada”. “La qüestió no és l’instrument sinó la música”, diu. Mateu troba incoherent que el dictamen reconegui que altres Parlaments segueixin els mateixos paràmetres que el català: “Han de depurar en abstracte abans que s’hagi aplicat la norma per veure si és constitucional”. Josep Pagès, professor de dret constitucional a la UAB, considera que el dictamen fa un “judici esbiaixat que obvia que és la regulació del Congrés” i lamenta “el privilegi que té el govern espanyol per suspendre lleis autonòmiques”.