El registre de catalans a l’exterior servirà de cens per al referèndum
BarcelonaUn dels principals esculls que tindrà el Govern quan hagi d’organitzar el referèndum, si no és pactat amb l’Estat, serà el del cens. La Generalitat ja hi està treballant per trobar solucions, i de moment ja n’ha trobat una per als catalans residents a l’estranger. Segons ha pogut saber l’ARA de fonts del Govern, farà servir el nou registre de catalans residents a l’exterior, inclòs dins la nova llei de comunitats catalanes a l’exterior que dimecres va iniciar el tràmit parlamentari. El departament d’Afers Exteriors no ha volgut confirmar que la intenció de la nova llei tingui aquesta segona lectura, però el conseller Raül Romeva ja ho insinuava dimecres quan va defensar el registre de catalans a l’exterior al faristol del Parlament: “Serà un instrument per afrontar els actuals problemes de dret a vot de la diàspora, i superar el greu dèficit democràtic”. El PSC i CSQP, que van votar a favor de tramitar la llei -a més de la CUP i JxSí-, van avisar, però, que aquest registre no hauria de servir de cens. En les eleccions celebrades a Catalunya es fa servir el cens electoral dels residents absents (CERA), gestionat per l’Estat. El 26-J hi havia 200.000 catalans amb dret a vot.
El Govern també treballa per elaborar un cens alternatiu a l’oficial per als catalans residents a Catalunya i per als que viuen en altres punts de l’Estat. Aquest últim cas ara mateix és el més difícil i encara no té resposta, mentre que per als que viuen a Catalunya s’ha estudiat en altres ocasions fer servir l’Idescat o les targetes sanitàries. És evident que obtenir el cens en cas d’una consulta no pactada no serà fàcil, i l’exemple és el mateix 9-N, quan no va haver-hi cens. En el procés participatiu de fa dos anys el cens es creava en el mateix moment que algú anava a votar, i només van poder-ho fer aquells catalans, visquessin on visquessin, que tenien el DNI espanyol amb residència a Catalunya.
Inscriure-s’hi és voluntari
La llei de la comunitat catalana a l’exterior, que ara es debatrà en comissió del Parlament, és una actualització de la llei del 1996 que regulava les relacions entre la Generalitat i les comunitats a l’estranger. La principal novetat és el registre de catalans, ja que l’objectiu és que el Govern no només atengui els catalans que s’organitzen en entitats en altres països, sinó tots els que viuen fora, i que tots ells es puguin beneficiar dels drets que els atorgarà aquesta nova llei. Per fer-ho, però, caldrà estar inscrit, i la inscripció és voluntària. “El registre està bé, però als que estem en casals ja ens tenen comptats, i als que no s’hi han acostat mai ¿com els convencerem per inscriure’s?”, es pregunta Roser Maresma, una estudiant de la Universitat de Brussel·les que s’encarrega de l’esplai del casal català de la capital belga. La Roser creu que és una bona idea fer servir aquest registre de cens, però també dubta que, sent voluntari, la gent cedeixi les seves dades fàcilment. Més enllà d’aquest registre, aquesta catalana que fa quasi dos anys que viu fora de casa valora molt de la nova llei que vulgui garantir la cobertura sanitària a Catalunya quan vinguin “a casa de vacances, cosa que ara no passa”.
La llei de comunitats a l’exterior està previst que s’aprovi a la primavera i va en paral·lel a la llei del vot electrònic per als catalans a l’estranger. Totes dues haurien d’estar aprovades abans del referèndum del setembre del 2017 perquè tots els ciutadans tinguin garantit el vot.