NOVA ETAPA
Política27/12/2015

La refundació de CDC passa pels alcaldes

El partit busca noms d’èxit per a la primera fila i consultarà amb la militància l’abast del canvi

Oriol March
i Oriol March

BarcelonaEl futur de la nova Convergència passa pel món local. Així ho han determinat els encarregats de la refundació nacionalista, que busquen entre el planter d’alcaldes del partit cares “guanyadores” i d’èxit electoral municipal que permetin ampliar la base de la formació i, de passada, “reconnectar” amb la ciutadania. Així ho assenyalen a l’ARA diverses fonts de la direcció de CDC, que pretenen “visibilitzar” el poder local de la nova marca del sobiranisme, que ha de néixer al febrer. “Sempre que no es torni a obrir el cicle electoral, perquè tenir nous comicis ho condicionaria tot”, matisen des de la cúpula. L’escenari ideal és que “almenys la meitat” de la direcció de la futura Convergència sigui completament nova.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Això passa, en bona part, per promoure dirigents del món local -alguns dels quals ja formen part dels òrgans de direcció actuals- i per captar independents. ¿Quins són els noms que tenen més opcions de ser ascendits en l’escala convergent? Un dels que sona més és Carles Puigdemont, alcalde de Girona i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). També hi ha Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), que alguns dirigents veuen com a secretari d’organització. Però no són els únics noms que apareixen en les múltiples converses -grups de WhatsApp inclosos- que manté l’ecosistema convergent.

Cargando
No hay anuncios

Poder local

Marc Castells, alcalde d’Igualada, és un altre dels noms a l’alça. D’altres que poden guanyar pes són David Saldoni -alcalde de Sallent i número vuit per Barcelona de Democràcia i Llibertat- i Lluís Soler, de Deltebre, a qui Artur Mas va fer costat personalment a les eleccions municipals del mes de maig. Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà -on CDC té onze dels tretze regidors- i Jordi Munell -governa Ripoll amb majoria absoluta- tenen opcions d’emergir a Girona. A l’àrea metropolitana, el nom de referència és Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei, una de les poques ciutats del Baix Llobregat governada per CDC. Casals ja forma part de la direcció -és secretari executiu de territori i política municipal- i des de l’octubre és diputat al Parlament de Junts pel Sí.

Cargando
No hay anuncios

L’àrea metropolitana es va convertir en el forat negre de Democràcia i Llibertat -liderada per CDC- a les eleccions del 20-D. “S’hauran de canviar cares i prendre decisions”, assenyalen a la cúpula, on hi ha el convenciment que el resultat de diumenge passat suposa “descobrir el terra electoral” de Convergència. La coalició només va ser cinquena a l’entorn de Barcelona, i en ciutats com Santa Coloma de Gramenet no va arribar ni al 3% dels vots. La visió més optimista que emet la cúpula, en privat, és que la formació “ha salvat els mobles”.

Missatge a la militància

Cargando
No hay anuncios

El “desgast” de les sigles vol ser combatut amb cares noves i amb una aproximació a la militància, que en molts casos es va assabentar de la dissolució de CDC i de la creació d’un nou partit a través dels mitjans de comunicació. És per això que la direcció -així ho va anunciar Josep Rull, coordinador general, durant l’executiva de dilluns- posarà en marxa un “procés de participació” intern per fixar el rumb de la refundació. En aquests moments hi ha en marxa un brainstorming per decidir-ne el nom, sense res tancat. Diversos dirigents van defensar a la cita de dilluns que calia donar valor a la marca Convergència, ara bescantada.

Nombrosos quadres consultats del partit advoquen per un procés intern “obert”, amb primàries -alts dirigents donen per fet que n’hi haurà- i canvis “de forma i fons”. La disposició final de càrrecs dependrà de qui entra en un hipotètic Govern amb ERC i independents. I la batalla per la successió de Mas depèn, en bona part, de com quedin els equilibris interns dins d’una Convergència que mira al món local.