Reformar la llei de presidència, un camí amb dificultats
El previsible veto del TC situaria Torrent en la mateixa disjuntiva que el 30 de gener: desobediència o acatament
BarcelonaEl president del Parlament, Roger Torrent, se sap en el punt de mira del Tribunal Constitucional (TC), que l’obliga a suspendre “qualsevol sessió d’investidura que no sigui presencial”. Ja ho va fer el 30 de gener -assumint les crítiques de part de l’independentisme- i, fins ara, no se li havia tornat a plantejar el mateix escenari. Però a finals d’aquesta setmana el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) haurà enllestit el dictamen sobre la reforma de la llei de presidència i, sigui favorable o no a la investidura a distància, JxCat plantejarà que es faci servir per tornar a fer president Carles Puigdemont. Una opció de la qual recela ERC, interessada a fer govern de manera immediata i que, igual que el 30 de gener, reclama un candidat “efectiu”. Si el TC manté el veto, la pressió tornarà a recaure en Torrent, amb el rellotge de les eleccions apurant les últimes opcions per al sobiranisme abans dels comicis.
“En cas d’absència, malaltia o impediment del candidat o candidata en el moment de presentar el programa de govern i sol·licitar la confiança del ple del Parlament, el ple podrà autoritzar, per majoria absoluta, la celebració del debat d’investidura sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata”. Aquest és el moll de l’os de la reforma plantejada per Junts per Catalunya, que també preveu que el president del Govern o els consellers puguin exercir el càrrec des de fora de Catalunya. Un cop hi hagi dictamen del CGE s’obrirà un període curt d’esmenes i la llei estarà a punt per ser votada en lectura única al ple probablement la primera setmana de maig. “Llevat que el TC interpreti que s’estan vulnerant les seves mesures cautelars o que algun grup unionista demani l’empara de l’alt tribunal”, apunten fonts parlamentàries consultades per l’ARA. Els lletrats del Parlament ja han advertit que la reforma de la llei no es pot fer per beneficiar una única persona (en aquest cas, Puigdemont), i aquesta podria ser la base d’un hipotètic recurs al Constitucional. Fins i tot en cas que s’acabés aprovant la llei, el TC podria intervenir-hi després, per suspendre-la o per impedir la celebració del ple d’investidura si es planteja alguna de les fórmules no presencials, com la telemàtica o la delegació.
Algunes fonts apunten que és precisament fins aquí on es vol arribar. El sobiranisme hauria fet tot el possible per investir el president, però a última hora s’hauria de proposar un altre candidat per superar les prohibicions judicials. El PDECat i ERC acceptarien aquesta via, malgrat que han insistit repetidament en les presses per formar govern. Però, en canvi, hi ha altres veus que plantegen obertament desobeir per investir Puigdemont, encara que això impliqui que mai pugui prendre possessió del càrrec. L’ANC i la CUP ho han plantejat en públic i és una opinió que comparteix part del grup de JxCat, segons expliquen diverses fonts.
Sense reforma del reglament
Què diu actualment la llei de presidència? “El candidat o candidata proposat presenta davant el ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra”. Però la investidura no només està regulada en aquesta llei, sinó que ho està fonamentalment en el reglament del Parlament: “El candidat presenta, sense limitació de temps, el programa de govern i sol·licita la confiança del ple”. Ni en un cas ni en l’altre s’especifica si el candidat ha d’estar dins l’hemicicle. Aquest era l’argument que esgrimia JxCat el 30 de gener. Però els lletrats del Parlament primer -en un informe no vinculant- i el TC després -amb unes innovadores mesures cautelars per no haver d’admetre a tràmit el recurs del govern espanyol contra la investidura de Puigdemont- van determinar que la presència física a l’hemicicle era imprescindible.
El 22 de maig s’esgota el termini per evitar les eleccions i tant JxCat com ERC són conscients que, d’una banda, la tramitació de la llei de presidència podria no estar a punt -si el TC la suspèn la pot tenir bloquejada durant sis mesos-, i, de l’altra, podria no ser suficient, ja que, de fet, és el reglament de la cambra el que regula el debat parlamentari. I per què es planteja una reforma de la llei i no del reglament? Perquè el reglament no es pot modificar per lectura única (també hi ha dubtes jurídics que aquesta via es pugui aplicar a la llei de presidència) i la comissió per reformar-lo no es pot crear fins que no hi hagi un president i un Govern constituït.
Puigdemont i JxCat han subratllat en nombroses ocasions que el pas al costat del president és “temporal” i, malgrat que alguns voldrien recuperar la seva candidatura a curt termini, els entrebancs judicials i reglamentaris fan més probable que s’acabi apostant ara per un pla D i es continuï treballant per tornar-lo a fer president més endavant, expliquen fonts de la majoria sobiranista.
Delegació de vot amb caducitat
Per mantenir les opcions de tornar a ser president, Puigdemont no pot renunciar a ser diputat. Amb la CUP instal·lada en l’abstenció -només votaria a favor del mateix Puigdemont-, JxCat i ERC només tenen dues opcions per sumar majoria: fer renunciar a l’escó els dos diputats a l’exili, Carles Puigdemont i Toni Comín, o que la mesa accepti la delegació del vot. Puigdemont ja té el seu vot delegat en la portaveu de JxCat i, de fet, ja ha participat en una votació mentre era a la presó de Neumünster. De moment ningú l’ha recorregut als tribunals malgrat les amenaces del PP i Ciutadans. El sobiranisme argumenta que mentre durin les mesures cautelars contra ell -no pot sortir d’Alemanya sense el permís de la fiscalia- podrà seguir delegant. Però ¿i si els tribunals alemanys li aixequen les cautelars abans d’haver investit un nou president? La delegació de vot i la investidura a distància són els dos maldecaps d’un Torrent que aviat tornarà a acaparar totes les mirades.
