Reformar la LEC: l'altra via del Govern per respondre a la sentència del 25%

BarcelonaTenint en compte que la desobediència no ha estat mai una opció per al Govern, trobar una resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l'obliga a impartir el 25% de les classes en castellà no ha sigut una tasca fàcil. De fet, ara mateix està en l'aire l'escrit que el mateix conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha presentat davant el tribunal per convèncer-lo que la Generalitat ja li està fent cas encara que no estableixi un percentatge per al castellà com a llengua vehicular. Fa setmanes que s'estudien diverses vies i la reforma de la Llei de Política Lingüística que s'ha acabat presentant no era l'única opció. Un informe del Govern elaborat per l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, presidit per Joan Ridao, i al qual ha tingut accés l'ARA, aconsella reformar la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) per respondre a les resolucions judicials i defensa que no cal establir percentatges, sinó que la sentència també es pot considerar executada si se situa el castellà com a llengua d'aprenentatge sense més concrecions i a criteri dels projectes lingüístics dels centres. A parer seu, és més idoni reformar la Llei d'Educació perquè és "més específica" que la Llei de Política Lingüística, que regula altres àmbits, i aconsella fer-ho a través d'un projecte de llei (per iniciativa del Govern) perquè és l'executiu qui ha de comunicar les accions que està duent a terme al tribunal per complir amb la sentència.

Anem a pams. L'informe, que data del 17 de març, deixa clar que l'execució de la sentència requereix l'elaboració d'una reforma legislativa, ja que ha de tenir un "abast general" per a tot el sistema educatiu, i argumenta que així es configura un "marc normatiu estable i clar" que dota l'administració educativa de "seguretat jurídica". "L'aprovació d'una modificació de la Llei d'Educació que comptés amb el màxim consens possible seria un element valuós que hauria de contribuir a disminuir la conflictivitat que ha existit en la utilització de les llengües en l'ensenyament", afirma el document, a més d'aconsellar "buscar com més consens social millor" tant en l'àmbit educatiu com en les entitats de defensa del català, i també, "si és possible", amb les "entitats que defensen una major presència del castellà a l'ensenyament".

En aquest sentit, l'informe es mostra convençut que, malgrat que la Generalitat no establís la quota del 25% de classes en castellà, el TSJC es podria donar per satisfet amb una modificació legislativa, i que tindria més possibilitats d'èxit com "més alt fos el consens" i "menys controvertida" la seva aplicació. "El Parlament pot aprovar una regulació de les llengües en l'ensenyament que pugui optar per una solució diferenciada [a la del 25%] establerta pel tribunal", diu, i "és possible optar per solucions diferenciades que responguin legítimament al mateix objectiu", acaba. I continua afirmant que es podria fer "una eventual modificació de la Llei d'Educació de Catalunya que afectés el règim d'utilització de les llengües en l'ensenyament que no es limités a incorporar de manera literal el que hagi decidit el tribunal del contenciós, sinó que incorporés una regulació sobre l'ús de les llengües en l'ensenyament amb una altra formulació, si escau, que donés completa satisfacció a les pretensions que s'havien deduït davant d'aquell tribunal".

Què han fet els partits?

En definitiva, l'informe aconsella reformar la Llei d'Educació, fer-ho a través d'un projecte de llei proposat pel Govern i amb el màxim consens possible –també de les entitats en defensa del castellà–. En canvi, la proposta que va prosperar i que van presentar dijous Esquerra, Junts, el PSC i els comuns no reforma la Llei d'Educació (hi ha un pacte tàcit entre les forces que la van aprovar de no tocar-la), sinó que proposava un canvi de la norma de Política Lingüística i ho feia a través dels grups parlamentaris, i no del Govern.

Ara bé, el que sí que adopten les formacions polítiques és la literalitat de la reforma que proposa l'Institut d'Estudis de l'Autogovern per intentar encaixar la sentència del 25%. En l'annex de l'informe hi ha una proposta per modificar la LEC que els partits es fan seva i incorporen a la Llei de Política Lingüística: "El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu. La llengua castellana també és emprada en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre". Un fragment que just després de presentar-se dijous ja va generar polèmica: hi va haver una allau de crítiques d'entitats pro llengua i a les xarxes socials i Junts se'n va acabar despenjant.

Dossier Quina escola tindrem el curs que ve?

Següent

Els canvis educatius als ulls dels docents

Anterior

Com aprendrà el teu fill a partir del curs que ve?

Vés a l’ÍNDEX