La reforma de la sedició, una via en marxa però amb incògnites

BarcelonaAlmenys fins a la setmana que ve el Tribunal Suprem no resoldrà sobre el tercer grau dels presos polítics i, segons avançava ahir El País, tot apunta queho farà per revocar el seu règim de semillibertat -del qual només gaudeixen a hores d’ara Dolors Bassa i Carme Forcadell-. Si aquest escenari es compleix i l’alt tribunal també s’acaba posicionant en contra de l’indult als presos -tot i que l’última paraula la tindria el govern espanyol-, la via amb més opcions per sortir abans de la presó seria la reforma del delicte de sedició, ja que el PSOE rebutja per ara una llei d’amnistia. La modificació del Codi Penal és un camí que van obrir els comuns de la mà de Jaume Asens, tot i que a hores d’ara la pilota és a la teulada del ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que es va comprometre a tenir enllestit un avantprojecte abans d’acabar l’any. Un cop s’aprovi la reforma, ¿els presos sortirien immediatament? No ben bé. Dependria de diverses variables.

El contingut de la reforma

Primer de tot, el ministeri hauria d’aclarir com serà la reforma. Si es decanta per reformular la redacció del tipus penal per aclarir el concepte de violència, o si només opta per una rebaixa de penes, que és l’escenari que a hores d’ara tindria sobre la taula segons alguns mitjans. En aquest últim cas, hauria de concretar el com, i el penalista Marc Molins apunta que una opció seria “fragmentar el precepte per donar la resposta adequada en cada escenari”. El primer escenari és el que defensen els comuns, tot i que la seva primera opció era eliminar el delicte. A l’estiu, Asens va posar la seva proposta sobre la taula del ministre, però des de llavors hi ha hagut poques converses. I ara directament estan aturades.

Els tempos

Si Campo porta l’avantprojecte al consell de ministres abans que acabi l’any, ¿la reforma podria arribar abans del 14-F? Jaume Asens és optimista i assegura que sí. Ara bé, el calendari és ajustat. Abans d’entrar al Congrés, s’hauria de demanar un informe al Consell d’Estat. Un cop a la cambra baixa, si es tramita per la via ordinària, trigaria com a mínim un mes, però els comuns confien que la tramitació es podria escurçar fent-ho per lectura única -ho hauria d’acceptar el PSOE-. Després el Tribunal Suprem hauria de revisar la sentència del Procés. Tot i que la professora experta en dret penal Esther Giménez-Salinas apunta que ha de ser un procediment relativament “immediat”, pot portar algunes setmanes. Les parts haurien de presentar els seus escrits al tribunal per demanar que modifiqui la sentència tenint en compte el Codi Penal i el Suprem hauria de decidir si procedeix a la revisió i en quins termes ho fa. “Si un tribunal té una petició de revisió de condemna de la qual en penja un pres, és prioritària. I si en depèn una excarceració, encara més”, apunta Molins.

Com quedarien les penes?

Si la reforma acaba sent com demanen els comuns i s’especifica que perquè hi hagi sedició s’han d’utilitzar les armes, el Suprem hauria de dictar una nova sentència anul·lant la condemna per sedició. Ara bé, si Campo opta per una rebaixa de penes establint, per exemple, subtipus penals, llavors s’haurien de revisar les penes imposades als líders independentistes i recalcular-les, tal com apunta la penalista Laura Parés. A més, hi ha presos que estan condemnats també per malversació i les penes per aquest delicte també condicionarien el càlcul.

Afectaria els exiliats?

Si s’opta per especificar la violència a la reforma, Asens defensa que els exiliats als quals només s’atribueix sedició -sense malversació- deixarien de tenir una causa pendent i podrien tornar sense entrar a la presó. Ara bé, els experts apunten que si la reforma passa per una rebaixa de penes, llavors si tornessin a Catalunya se’ls jutjaria aplicant el nou Codi Penal. A més, subratllen que el Suprem podria decretar presó provisional -al·legant risc de fuga- fins al judici.