La reforma de la sedició condiciona el futur dels exiliats
La revisió del delicte alteraria les euroordres i una hipotètica extradició
MadridEls indults s’albiren com un escenari probable que més d’hora que tard permetrà la sortida de la presó dels líders independentistes condemnats pel Procés. La mesura de gràcia, però, no afectarà els exiliats i, un cop l’amnistia no ha triomfat en el seu efímer pas pel Congrés, la reforma del delicte de sedició es presenta com la via que pot variar la situació dels que són a l’estranger.
El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va prometre una proposta abans d’acabar el 2020 però ara la incògnita és si la portarà al consell de ministres abans de l’estiu. Això és el que espera Jaume Asens, líder d’En Comú Podem a Madrid, que dimarts va celebrar que es “reactivés el compromís”. Va fer referència a un article del diari El País que assegurava que el govern espanyol es plantejava accelerar la reforma per així reforçar els arguments de l’indult, però cap ministre ho ha confirmat. La vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, es va reunir amb Campo dimarts i el seu equip explica que van parlar més aviat dels indults. L’entorn d’Asens prefereix no dir cap on avancen les converses amb el ministeri.
El president d’Unides Podem al Congrés va abanderar una proposta de reforma ja fa un any que plantejava eliminar el concepte “tumultuari” i especificar que l’alçament “violent” requereix l’ús “d’armes o altres mitjans perillosos”. Aquesta fórmula provocaria que els fets del referèndum i el 20-S del 2017 no encaixessin amb el nou redactat i la sedició hagués de decaure de les acusacions. Els seus efectes serien semblants al de la derogació del delicte –que és el que reclamen els independentistes i el que inicialment defensava Asens–. Aquest escenari provocaria automàticament l’absolució dels condemnats per aquest delicte i el sobreseïment en el cas dels exiliats. L’amenaça de la presó seguiria, però, amb la malversació. De moment, la Moncloa no ha donat gaires pistes més enllà que vol actualitzar el Codi Penal i “homologar-lo” amb el d’altres països, però Campo no ha parlat mai de derogar la sedició.
Així, les opcions serien modificar els tipus penals, rebaixar les penes però mantenir el delicte tal com està, o totes dues alhora. Els magistrats del Tribunal Constitucional que van emetre un vot particular a la sentència que avalava la condemna del Suprem, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, subratllen la “indeterminació” del redactat, i fan èmfasi en la “desproporció” de les penes. De fet, en el seu escrit recorden que una manera –extraordinària– de solucionar la inadequació que es produeix entre el càstig i la infracció és l’indult i la reforma del Codi Penal. En cas que només es modifiquessin les penes, Manuel Marchena hauria de recalcular-les en una nova sentència. Tal com recorda l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas en conversa amb l’ARA, la malversació podria passar a ser el delicte dominant en els casos d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. Els que només van ser condemnats per sedició sí que se’n veurien molt beneficiats. Si també canvien els elements típics –el que fa que el delicte es cometi–, Marchena haurà de valorar si pot mantenir la condemna.
Per als exiliats, s’obre un escenari més incert. Excepte l’exconseller Lluís Puig i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, la resta estan processats per rebel·lió, però l’advocada penalista Laura Parés recorda que amb la sentència del judici a la mà, no seria possible que en un hipotètic judici contra l’expresident Carles Puigdemont se’l pugui condemnar per rebel·lió. Tècnicament, la Fiscalia podria mantenir aquesta acusació, però fonts del Suprem apunten que hauria de rebaixar-se als delictes aplicables en la nova situació: sedició si la reforma només ha implicat una rebaixa de penes i d’altres si s’ha modificat de tal manera que ja no encaixi amb els fets.
Adaptar les euroordres
Les implicacions en un procés a l’Estat es donarien en el supòsit que el jutge instructor, Pablo Llarena, aconseguís l’extradició. En cas que es reformés la sedició, fonts del Suprem expliquen que el magistrat hauria d’“adaptar” les euroordres a les noves circumstàncies. En funció de l’abast de la modificació del delicte, es podria donar l’escenari que Llarena només pogués sol·licitar l’extradició per malversació. Bèlgica va rebutjar la petició contra Puig qüestionant la competència del Suprem i ara el Tribunal de Luxemburg ha de dirimir sobre les euroordres. Si Meritxell Serret, que va tornar, acaba sent jutjada a Catalunya, això podria afectar també els exiliats que no tinguin indicis sòlids de malversació.e