El govern espanyol obre la porta a suprimir municipis petits i treu sou a alcaldes i regidors

MadridEl consell de ministres ha encetat aquest divendres els tràmits per a la reforma de l'administració local. Un projecte de llei que preveu, entre altres mesures, treure competències als ajuntaments que no compleixin amb el dèficit. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assegurat en la roda de premsa posterior al consell de ministres que el principal objectiu de la reforma és "clarificar competències". L'informe que ha analitzat el consell de ministres s'enviarà ara al Consell d'Estat i després començarà el tràmit al Congrés. La reforma porta mesos de retard per l'oposició dels alcaldes, incloent-hi els del PP.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha explicat que "es defineixen d'una forma precisa com no s'ha fet abans" les competències locals exclusives per acabar amb les "competències impròpies" i evitar "duplicitats" amb l'Estat i les comunitats autònomes. Així, es donaran cinc anys a les autonomies per prestar els serveis en sanitat i educació que fins ara estaven en mans dels ajuntaments, i un any per agafar les prestacions de serveis socials.

A més, com ja es va anunciar al juliol, els serveis bàsics que els ajuntaments de menys de 20.000 no puguin finançar passaran a les mans de les diputacions. I els municipis tindran prohibit crear noves empreses públiques i hauran de "suprimir" les existents.

La reforma finalment no redueix un 30% el nombre de regidors, però els retalla el sou de forma significativa. Així, l'avantprojecte estableix que el 82% dels regidors no cobraran, redueix el nombre de regidors amb "dedicació exclusiva", cosa que afectarà també les grans ciutats, i redueix el personal eventual. Segons Montoro, "aquesta és la translació del compromís" anunciat per l'executiu al juliol de la disminució del 30%, i s'obtindrà "més estalvi i més avenç" i s'afavoreix la "participació en política".

Per exemple, dels 41 regidors que hi ha a Barcelona, nou deixarien de cobrar i 32 tindrien retribució. A més, en el cas de les grans ciutats com Madrid i Barcelona el personal eventual no podrà suposar més del 0,7% del total.

L'avantprojecte també obre la porta a suprimir municipis petits. El ministre ha dit que les mancomunitats i les "entitats locals menors" que no retin comptes en un termini de tres mesos "desapareixeran". "Les que no són capaces de retre comptes és millor que no existeixin", ha assegurat Montoro amb vehemència. La futura norma també vol "estimular" la fusió de municipis.

Pel que fa al límit salarial, hi ha hagut canvis respecte al projecte del juliol i els alcaldes de les ciutats de més de 500.000 habitants tindran un sou màxim de secretari d'estat més complements (que serà d'entre 95.000 i 100.000 euros anuals bruts). La proposta inicial era el sou sense complements, que és de 67.000 euros, però segons el ministre Montoro una retallada major seria "excessiva". El topall anirà reduint-se segons la població del municipi i en els més petits els alcaldes no cobraran. El més afectat serà el de Barcelona, Xavier Trias, que és l'alcalde més ben pagat de l'Estat (143.000 euros anuals).

La tramitació arrenca amb mesos de retard i davant l'oposició dels alcaldes, que temen veure com es redueixen les seves competències. L'executiu de Rajoy vol estalviar uns 7.000 milions d'euros acotant competències als ajuntaments, reduint el sou dels regidors i els alcaldes, i suprimint mancomunitats, ajuntaments petits i empreses locals.

L'avantprojecte de llei -que es remetrà al Consell d'Estat perquè emeti un informe previ al seu enviament al Congrés- respectarà totes les competències de la Generalitat en matèria municipal fixades a l'Estatut, segons van explicar ahir a l'ARA fonts del ministeri d'Hisenda, tal com ja va avançar aquest diari el 3 de gener. Per tant, els alcaldes catalans hauran d'abaixar-se el sou per respectar els límits salarials que inclourà la norma estatal, ja que l'Estatut no fixa cap límit en aquesta qüestió, segons fonts de la Generalitat.

A més, com ja es va anunciar al juliol, els serveis bàsics que els ajuntaments de menys de 20.000 -el 95% del total- no puguin finançar passaran a les mans de les diputacions. I els municipis tindran prohibit crear noves empreses públiques i hauran de "suprimir" les existents.

L'ARA va recopilar en un reportatge, a principis del 2012, el sou que reben del seu ajuntament els alcaldes de municipis de més de 30.000 habitants, amb uns resultats sorprenents. L'anàlisi de les nòmines revelava, entre altres dades, que els alcaldes de ciutats petites cobren més que els de capitals de demarcació.