La reforma de la malversació evitaria la presó als càrrecs del Procés?

BarcelonaA principis de setembre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va deixar clar en una entrevista a Els matins de TV3 quin era l'objectiu de la "desjudicialització": "Que ningú més entri a la presó i que torni l'exili". I és amb aquesta màxima que Esquerra treballa a Madrid i la Generalitat té abocats els esforços en la negociació que té oberta amb el govern espanyol. Aquesta setmana hi ha hagut un primer resultat amb la proposta de reforma del Codi Penal –criticada pels altres partits independentistes–, però el mateix president ja ha dit que hi poden haver més canvis en el delicte de malversació, per la qual cosa també van ser condemnats els líders del Procés i a la qual s'enfronten exiliats i una trentena de càrrecs del sottogoverno. ¿Evitaria això que més càrrecs entressin a la presó? No del tot: rebaixaria de forma substancial les penes privatives de llibertat a què s'enfronten –que poden arribar a 12 anys de presó–, però podrien ser condemnats per altres delictes. ¿I com es planteja aquesta reforma? És una incògnita, tot i que aniria en la línia de fer marxa enrere en el canvi que va introduir el PP el 2015 i que permet la condemna per aquest delicte sense haver-se lucrat personalment. Això sí: amb una fórmula que impedeixi que també se'n puguin beneficiar els investigats i condemnats per corrupció.

En l'àmbit de les conseqüències judicials del Procés, aconseguir la reforma de la malversació afectaria un nombre més elevat de persones que la derogació del delicte de sedició i tindria un efecte directe en la possibilitat que polítics condemnats es puguin tornar a presentar a les eleccions. De fet, si es rebaixessin les penes o s'eliminés la possibilitat de condemnar per malversació per "administració deslleial dels fons públics" –la reforma introduïda per Mariano Rajoy el 2015– hi hauria l'opció que Oriol Junqueras, Jordi Turull i la resta d'exconsellers quedessin pràcticament lliures de condemna (tornarien a poder ser polítics en actiu també a les institucions), mentre que aplanaria el retorn dels exiliats amb la garantia que tampoc s'enfrontarien a una pena de presó de més de deu anys. I és que a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig no els és suficient la reforma de la sedició per poder tornar a Espanya sense risc de ser empresonats.

Però el Tribunal Suprem no només ha atribuït malversació a la cúpula de l'1-O, sinó que estan pendents de judici per aquest mateix delicte una trentena de càrrecs del sottogoverno arran de l'organització del referèndum de l'1 d'Octubre. Els dos pesos pesants d'aquesta causa que s'enfronten a penes de presó són els diputats d'Esquerra Josep M. Jové i Lluís Salvadó. Dues figures clau de l'1-O i també per al partit que estan a un pas del judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per malversació, falsedat documental i revelació de secrets.

La malversació, per despeses que superen els 250.000 euros, pot arribar a 12 anys de pena privativa de llibertat, mentre que les sancions associades a la falsedat documental van de tres a sis anys de presó, i fins a quatre les de revelació de secrets. Per tant, un canvi en el delicte de malversació rebaixaria el càstig a què es poden enfrontar, però tampoc seria suficient perquè quedessin lliures: la "desjudicialització" –en paraules del govern de la Generalitat– necessita que la Fiscalia no els acusi d'aquests altres il·lícits penals.

De fet, hi ha un antecedent: la consellera de Cultura Natàlia Garriga també està pendent d'aquest judici –va participar en l'organització de l'1-O com a alt càrrec–, però ara només s'enfronta a un delicte de desobediència perquè la Fiscalia finalment va aparcar la malversació quan va demanar elevar el seu cas al TSJC al convertir-se en membre del Govern. S'enfronta, doncs, a la inhabilitació per a càrrec públic, però no a penes de presó.

A diferents ritmes

Qualsevol reforma del delicte de malversació que entrés en vigor, doncs, beneficiaria els processats per aquestes causes, que fa cinc anys que s'arrosseguen i que previsiblement avançaran a ritmes diferents. És probable que el procés contra Garriga, Jové i Salvadó sigui més ràpid que el que afronten la resta de càrrecs del sottogoverno al jutjat 13 (n'hi ha una trentena).

Per quin motiu? L'Audiència Provincial de Barcelona ha de decidir en les pròximes setmanes si separa o no la causa del 13 d'una part de l'activitat exterior que s'està investigant al jutjat d'instrucció número 18, on també hi ha diversos excàrrecs de l'executiu, entre els quals l'ex secretari general d'Exteriors Aleix Villatoro i l'exconseller Raül Romeva. L'advocat de Villatoro, Ramon Setó, va detectar que uns mateixos fets es repetien en les dues causes contra el seu client, de manera que va presentar un incident d'inhibició per tal que el jutjat d'instrucció número 13 reclamés tot l'expedient –almenys d'aquests dos encausats–. Això va passar el juny del 2021 i avui en dia encara no hi ha una decisió definitiva: el judici encara pot trigar uns mesos a arribar.

La causa del sottogoverno de l'1-O és l'elefant a l'habitació: és la menys visible en el discurs públic, però s'hi pensa (i molt) quan l'executiu català parla de la "desjudicialització" del Procés.