La reforma constitucional exclouria el dret a decidir

BarcelonaLa reforma constitucional llargament reivindicada pels socialistes pretén, entre altres aspectes, resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya. Reconeixement de singularitats, blindatge competencial i un nou contracte amb l’Estat són alguns dels canvis que el PSOE estaria disposat a incloure a la carta magna, però en cap cas que els catalans puguin decidir sobre la independència. Després que el nou president espanyol, Pedro Sánchez, tanqués la porta al dret a l’autodeterminació quan va defensar el seu programa de govern per fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa, la nova ministra Meritxell Batet va descartar ahir un canvi de posicionament en cas d’actualitzar la Constitució.

“No tenim en compte la possibilitat de preveure el dret a decidir, com no la preveuen la majoria de les Constitucions del món”, va argumentar ahir en una entrevista a RNE. Una posició que, tot i que és previsible, fixa el principal punt de desacord entre els governs català i espanyol, emplaçats des del relleu a la Moncloa a iniciar una nova etapa de diàleg. La titular de Política Territorial i Funció Pública al nou executiu espanyol, i encarregada d’impulsar aquest diàleg amb Catalunya, va afirmar dissabte en un acte a Barcelona que la reforma de la carta magna és “urgent, viable i desitjable” per avançar cap a un model federal. Ahir, però, rebaixava expectatives a curt termini remarcant que “sense consensos” el govern Sánchez no reformarà “res”. I la ministra de Defensa, Margarita Robles, va deixar clar que el consens necessari per reformar la Constitució és “el mateix” que va fer possible el “pilar de l’ordenament jurídic” l’any 1978. Per als socialistes, l’espai per avançar cap a un acord polític com el de fa quaranta anys és la comissió de modernització del sistema autonòmic que el PSOE va impulsar el novembre passat al Congrés, en la qual no participen Podem, ERC, el PNB ni el PDECat.

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va criticar ahir que no hi hagi “una proposta en si” sobre “terminis i objectius” de la reforma constitucional, i va afegir que el Govern estarà “expectant sobre què vol dir exactament aquesta reforma”. “[Sánchez] pot arriscar-se o quedar-se en un postureig progressista [...] si vol fer canvis superficials com José Luis Rodríguez Zapatero o ser un estadista”, va afegir l’exvicepresident Oriol Junqueras en una entrevista escrita a Catalunya Ràdio des d’Estremera.

Més clara va ser la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, que va deixar clar que el “punt de partida” dels republicans per arribar a un acord amb l’Estat són “l’1 d’octubre i el dret a l’autodeterminació”: “No estem fent un procés d’independència per acabar amb una reforma de la Constitució”, va dir. En una línia semblant, la portaveu del PDECat, Maria Senserrich, va advertir que no els trobaran en propostes del “78, del 2006 i d’èpoques pretèrites”. I fins i tot el líder dels comuns, Xavier Domènech, va rebutjar quedar “atrapats” en “procediments llargs” com una reforma constitucional.

Cs hi veu concessions

Les crítiques també van arribar ahir des del flanc unionista. Malgrat que Batet va defensar la implicació de totes les comunitats autònomes en un procés per canviar la Constitució, Ciutadans va acusar el PSOE de voler modificar la carta magna per satisfer l’independentisme. La diputada del partit taronja al Parlament Sonia Sierra va dir que Sánchez només vol “acontentar els que mai estaran contents” perquè el que volen és “trencar Espanya”.