Reforma constitucional al dictat andalús
MadridLa presidenta andalusa, Susana Díaz, va dedicar ahir el primer elogi en públic a Pedro Sánchez en molt de temps. Va dir que és un “gran candidat” i ell va correspondre-li assumint sense matisos les seves tesis sobre la reforma constitucional. El secretari general del PSOE va assegurar que “la tercera via” que pregona -així es defineix en la declaració aprovada pel Consell de Política Federal a Sevilla- està encarada a “garantir una articulació millor de la unitat d’Espanya”. Els últims dies, el socialisme andalús ha advertit que no acceptaria un plantejament que obrís la porta a una suposada asimetria en favor de Catalunya.
De fet, Díaz -amfitriona de la trobada- va recordar en la seva intervenció el compromís històric del partit amb la sobirania i amb la “igualtat” entre els espanyols: blindar la igualtat d’oportunitats amb independència del lloc d’origen, va dir, forma part de l’ADN socialista. Després que el PSC posés sobre la taula la plurinacionalitat de l’Estat -renunciant al referèndum pactat amb Madrid per exercir el dret a decidir-, la presidenta de la Junta va subratllar que no acceptaria comunitats a dues velocitats. Ahir hi va insistir i va afirmar que no vol tornar a moments en què “els centres de poder eren en molt pocs llocs, mentre que d’altres estaven en una situació d’abandonament”. Si la guia per actualitzar la carta magna és la Declaració de Granada que els socialistes van aprovar ara fa dos anys, Díaz assegura que no hi ha d’haver cap dubte d’on són els límits.
Iceta no hi veu problema
Sánchez va recollir el guant i li va respondre que sempre ha defensat la unitat d’Espanya arreu del territori, “també a Catalunya”. El text que ahir va rebre el vistiplau dels barons s’ajusta a aquest guió i esquiva qualsevol referència a termes que puguin entendre’s, en el context preelectoral, com una concessió al socialisme català. Aposta per “fer un pas en una perspectiva federal” en cas que s’obri el meló constitucional si arriben a la Moncloa a finals d’any. El document no menciona que Espanya sigui una nació de nacions -la terminologia que fa servir Miquel Iceta- i es limita a recollir el “reconeixement de la diversitat en la igualtat”, avalant així una paraula amb menys gruix polític.
La via que planteja el PSOE entre l’independentisme i “l’immobilisme” del PP passa per convertir el Senat en una cambra territorial, clarificar el repartiment de competències i un nou sistema de finançament autonòmic que garanteixi les necessitats de l’autogovern. En aquest esquema, el primer secretari del PSC va insistir que és “totalment compatible” el discurs de Díaz -que va ser clau ara fa un any perquè Sánchez guanyés les primàries internes- amb el relat que proposa el seu partit. Segons va explicar Iceta, reconèixer a la Constitució el fet diferencial de Catalunya, les seves “singularitats”, no ha de comportar cap diferència de drets amb la resta de ciutadans. A més, va assumir que el document de Granada del 2013 deixa clar que la reforma federal no qüestionarà que la sobirania recau en tots els espanyols. Les conclusions del Consell de Política Federal inclouen un apartat molt crític amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i prometen que el PSOE treballarà frec a frec amb els seus companys catalans per aconseguir que el el 27-S “serveixi per provocar el canvi que tots necessitem”.
Diferents presidents autonòmics socialistes creuen que no hi haurà gaire problema per encaixar els dos discursos -les dues grans reserves de vot tradicionals del centreesquerra-, si bé coincideixen que l’única nació possible és l’espanyola i que s’ha d’evitar que hi hagi un tractament autonòmic desigual.
El PP, a través del responsable d’organització, Fernando Martínez-Maillo, es va mostrar obert a una reforma constitucional si és “responsable i consensuada” però en cap cas per replantejar el model territorial acordat el 1978. Per resoldre el “guirigall” del PSOE, diuen, que no comptin amb ells.