La reforma de la Constitució que prepara el PP

Madrid¿El PP estudia només una reforma limitada de la Constitució? Després d’anys obviant qualsevol debat i a pocs mesos d’unes generals que canviaran la relació de forces a l’Estat, el president espanyol, Mariano Rajoy, ha accedit a obrir el meló d’un canvi del text constitucional. Això sí, que no reconegui la singularitat de Catalunya. El PP nega que tingui un equip de savis treballant-hi, però des que el Tribunal Constitucional va tombar l’Estatut l’estiu del 2010 que la FAES, el think tank capitanejat per José María Aznar, ha convertit el debat sobre la reforma de la carta magna en un dels temes més candents al campus d’estiu que fa la fundació i que anticipa les línies estratègiques del PP. I el camí que ha defensat és el de llimar competències autonòmiques.

Rajoy proposa ara com a línies mestres de la reforma constitucional l’informe del Consell d’Estat del 2006, elaborat a instàncies del govern de José Luis Rodríguez Zapatero [vegeu el complement de sota]. “Va ser un dictamen que es va votar per unanimitat i sobre el qual es pot parlar i debatre”, va dir fa uns dies el president espanyol des del Palau de Marivent. Rajoy va decidir obviar el seu mentor polític. Aznar va ser l’únic membre de l’òrgan consultiu del govern espanyol que va votar en contra del dictamen. Alertava del risc d’intentar tocar el model territorial a través del polèmic títol VIII de la Constitució. Per això proposava, simplement, limitar els estatuts.

Aznar sempre ha defensat en públic respectar el consens del 1978, un text que, segons el seu punt de vista, ha portat les màximes quotes de “llibertat i prosperitat”. Aquest és el discurs públic. Les publicacions de la FAES, però, marquen el camí cap a una altra direcció: més recentralització. Una de les conferències més aplaudides al campus estival del think tank va ser el 2012, quan el catedràtic emèrit de la Universitad Complutense de Madrid Tomás-Ramón Fernández va posar sobre la taula la necessitat d’una reforma “a fons” del model territorial: reduir el nombre de comunitats (eliminar les que no passen del milió d’habitants), definir el repartiment de competències dins de la mateixa Constitució, revisar l’article que permet suspendre l’autonomia, obligar de totes totes a complir el dèficit i establir en la carta magna les bases del finançament autonòmic. “Vivim en un estat disfuncional i ingovernable. El que tenim avui són 17 estadets juxtaposats”, va dir. Rodríguez, que va participar en la comissió d’experts creada per la UCD i el PSOE el 1982 per “harmonitzar” l’estat de les autonomies que llavors arrencava, va assegurar que molts dirigents populars sostenen la mateixa tesi en privat però no s’atreveixen a dir-ho en públic.

El mirall d’Alemanya i Itàlia

La limitació de competències del federalisme alemany és un dels principals models per a la FAES. La Grundgesetz (llei fonamental) dóna potestat a l’estat per legislar per sobre dels lands sempre que el land en qüestió interfereixi en els interessos del conjunt del territori. També s’emmiralla en la Constitució italiana pel que fa a l’article 155, que preveu la suspensió de l’autonomia. Recorda que s’inclou la possibilitat de dissoldre els consells regionals quan violin de manera greu la llei. “Si comencem de nou ho hem de fer sense els prejudicis del 1978”, deia Rodríguez en un article a la Fundació Transició Espanyola titulat “L’Espanya de les autonomies: un estat dèbil devorat per 17 estadets”.

La FAES també ha fixat l’interès en el Tribunal Constitucional. L’ala radical del PP sempre ha criticat el que es va trigar a respondre a l’Estatut i que la sentència fos de “poc abast”. Per això, la fundació dels populars proposa una observació constant de les autonomies per assegurar-se que “no vagi en perjudici de la irrenunciable unitat d’Espanya”. No sorprèn que Ciutadans, que beu d’idees del poderós think tank, hagi proposat aquesta setmana reformes similars. Un altre dels fronts estudiats és el finançament autonòmic: que la Constitució posi les bases de la Hisenda estatal i autonòmica, i que no es recorri a una llei susceptible de reforma. Malgrat les referències al consens del 1978, el debat al PP sobre una reforma de la Constitució és ben viu.