La reforma del Codi Penal pot fer trontollar la causa de l'independentisme a Estrasburg

BarcelonaLa reforma del Codi Penal té derivades a tots els tribunals que tenen a les seves mans alguna decisió pendent sobre la causa contra els líders de l'1 d'Octubre: al Tribunal Suprem, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE, Luxemburg) i també al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH, Estrasburg). Aquests darrers dies s'ha parlat molt de com influïa la derogació de la sedició en la revisió de la sentència que necessàriament farà el Tribunal Suprem un cop entri en vigor la reforma. També s'ha abordat com afecta els casos dels exiliats. Però no com pot impactar en les demandes que van presentar els expresos polítics al TEDH. D’acord amb els experts consultats, arran del canvi legal Estrasburg esperarà que el Suprem revisi les condemnes i avisen que en el cas que els líders independentistes quedessin eximits de responsabilitat penal, les demandes fins i tot podrien quedar desactivades. El futur a Estrasburg, doncs, està en part en mans de la sala presidida per Manuel Marchena.

L’exjutge del Tribunal Europeu de Drets Humans Josep Casadevall explica en conversa amb l’ARA que un dels requisits perquè els recursos a Estrasburg es resolguin és que els demandants “conservin la qualitat de víctimes durant tot el procediment”. Per tant, sosté que si el Suprem revisés la condemna de l’1-O i es revoquessin completament, ja no tindria objecte la demanda i per tant decauria. És a dir, el TEDH ja no hi tindria res a dir. Ara bé, adverteix que és aviat per fer aquesta anàlisi: primer cal veure com queda la modificació legislativa –només és una proposició de llei que ha de superar el tràmit parlamentari–, si també canvia el delicte de malversació i, sobretot, com queden les condemnes un cop revisades pel Suprem. Aquesta serà la clau de volta: tot dependrà de si es mantenen les penes pels fets del 2017.

Ara bé, què vol dir mantenir-se com a "víctima" durant tot el procediment? La guia d'admissibilitat del TEDH en dona pistes. Cal tenir en compte que per a Estrasburg són les autoritats estatals les encarregades de "posar remei" a qualsevol presumpta violació del Conveni Europeu de Drets Humans i per això els demandants han d'estar "en posició de justificar" la seva condició de "víctimes" al llarg del procés. Si l'estat pren mesures per corregir-ho, el TEDH ha d'analitzar si ho considera suficient o no per tirar endavant el cas i dictar igualment la sentència.

Els documents de la guia d'admissibilitat a Estrasburg estableixen, en genèric, quins són els criteris que fa servir per determinar-ho. Diuen el següent:

"Una decisió o una mesura favorables al demandant no són suficients, en principi, per retirar-li la qualitat de víctima, tret que les autoritats estatals hagin reconegut, explícitament o substancialment, la violació i hagin procedit a reparar-la".

"La reparació aportada ha de ser adequada i suficient. Depèn del conjunt de circumstàncies de la causa i de la naturalesa de la violació del Conveni Europeu de Drets Humans".

Per exemple, assegura que una persona no es pot pretendre víctima d'una violació del seu dret a un procediment just si el cas ha desembocat en "una absolució o en l'extinció de l'acció penal".

En la causa de l'1-O, doncs, Estrasburg haurà de valorar si els indults i la reforma del Codi Penal són un "reconeixement" de l'Estat de la violació de drets fonamentals i una reparació "adequada i suficient" per als expresos polítics.

La reforma reconeix la imprecisió de la sedició

L'Estat comunicarà els canvis legals que afecten el cas de l'1 d'Octubre a Estrasburg. Per tant, són rellevants les intencions que plasmen el PSOE i Unides Podem en el preàmbul de la proposició de llei per reformar el Codi Penal, ara en tràmit al Congrés de Diputats. Els expresos polítics assenyalaven en les seves demandes que havien patit una vulneració del dret de reunió i manifestació arran de la desproporcionalitat de les penes de la condemna i també la manca de tipificació penal del delicte de sedició, en el sentit que no quedava clara quina era la conducta delictiva.

Són dues qüestions que la reforma vol resoldre:

"L'aplicació recent d’aquest precepte [en al·lusió a la sentència del Procés] posa de manifest imprecisions normatives de dubtosa compatibilitat amb el principi de legalitat penal i al principi de proporcionalitat. Unes imprecisions, a més, que se sumen al caràcter obsolet i mancat de reflex en la legislació dels països europeus del nostre entorn jurídic".

"No pot obviar-se el fet que la comissió d’aquest delicte pot presentar-se vinculada en el seu desenvolupament a l’exercici de drets i llibertats fonamentals com el dret de reunió o la llibertat d’expressió. Convé, en aquest sentit, evitar un possible efecte dissuasori sobre l’exercici de tals drets i llibertats constitucionals, cosa que fa particularment necessari precisar quina és exactament la conducta castigada i de quina manera lesiona o posa en perill el bé penalment protegit".

Fonts de les defenses dels expresos polítics asseguren que al·legaran que la demanda manté tota la vigència. És més: apunten que el fet que l'Estat estigui prenent mesures correctores respecte al 2017 és un indicador que tenen raó en les seves reivindicacions. Recorden que, malgrat l'indult i la reforma del Codi Penal, els líders de l'1-O es van passar més de tres anys a la presó per fer un referèndum i que s'han vulnerat drets durant el procediment. Esmenten no només el dret de manifestació i de reunió, sinó també el dret de tenir un jutge predeterminat per llei -han al·legat a Estrasburg que el Tribunal Suprem no tenia competències per jutjar-los- o que se suspenguessin preventivament els seus drets polítics pel processament per rebel·lió. De fet, gairebé la meitat de les condemnes del TEDH a Espanya es basen en la vulneració del dret a un judici just (63 sentències entre el 1979 i el 2021 de les 134 totals, segons dades del mateix tribunal).

Situació diferent

En tot cas, un cop aprovada la reforma i revisada la pena, no tots els expresos polítics tindran la mateixa situació. Si el canvi se cenyeix només a la derogació de la sedició -i el Suprem considera que la pena no es pot substituir pels desordres públics agreujats-, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Joaquim Forn i Josep Rull quedarien lliures de condemna. L'indult -tot i ser condicionat- ja els va treure de la presó i ara també deixarien d'estar inhabilitats. En canvi, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva necessitarien que també es reformés el delicte de malversació per quedar exempts de pena, perquè també van ser condemnats per aquest delicte. Hi ha una altra opció remota, que fonts del tribunal no descarten: que el Suprem anul·li també la condemna per malversació perquè es tractava d'un delicte condicionat a la sedició, i tots els condemnats se'n puguin beneficiar.