El govern espanyol vol suprimir el Síndic i reduir el Parlament

BarcelonaL'argument oficial és el d'estalviar tot acabant amb duplicitats que costen diners als contribuents. A la pràctica, l'esperit recentralitzador inspira la reforma de l'administració impulsada pel govern espanyol. Rajoy vol acabar amb les duplicitats, però només suprimint els organismes autonòmics, no els estatals. En el cas català, la proposta del govern del PP implicaria la desaparició del Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Centre d'Estudis d'Opinió, les oficines a l'exterior, l'Institut Català de l'Energia, l'Autoritat Catalana de la Competència i el Servei Meteorològic de Catalunya, entre d'altres organismes. A més, es demana una reducció del Parlament. Les mesures no són, en teoria, obligatòries, ja que es tracta de simples "recomanacions". Amb tot, aquest dijous el ministre Montoro ha advertit que el govern espanyol compta amb la llei d'estabilitat com a arma per fer complir les autonomies: sense aprimament institucional no hi haurà diners.

La resposta del govern català no s'ha fet esperar. Des de Viella, la vicepresidenta Joana Ortega ha dit que l'executiu català no tolerarà el que ha qualificat d'"invasió de competències". El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha convidat aquest dijous el govern espanyol a tancar els ministeris en els quals no té competències a Catalunya, com ara els d'Educació o Cultura. Homs ha reclamat "seriositat" i respecte per les competències "de cadascú".

Reforma de l'administració

El govern espanyol ha fet públics aquest dijous els eixos de la reforma de l'administració que vol impulsar. Entre altres, apunta a la possibilitat que les comunitats autònomes eliminin organismes i també "redueixin" la mida d'algunes institucions, "fins i tot d'especial rellevància institucional", com és el cas de les assemblees legislatives, és a dir, els parlaments. També aposta per recuperar les competències i funcions que fins ara realitzen les comunitats. Hi consten els defensors del poble (Síndic de Greuges), els instituts d'opinió (CEO) i els tribunals de comptes (Sindicatura de Comptes). Són "recomanacions" però l'executiu adverteix que farà públic el cost dels organismes "duplicats".

El govern espanyol apunta que les comunitats "poden guanyar en eficiència exercint les seves facultats d'autoorganització", que els permeten adoptar decisions de "reducció o eliminació" de dependències i òrgans". En aquest punt, recorda que alguns territoris –com és el cas de Castella-la Manxa– ja han aplicat mesures en aquesta direcció "i així ho recomana l'informe", com la "supressió d'entitats o la reducció de la mida d'algunes, fins i tot d'especial rellevància institucional, com les assemblees legislatives" o els defensors del poble.

L'executiu de Mariano Rajoy també vol que les comunitats suprimeixin les seves agències de protecció de dades, les juntes consultives de contractació administrativa, els tribunals de recursos contractuals, les agències d'avaluació a l'àmbit universitari, les agències autonòmiques d'energia, les agències de meteorologia (Servei Meteorològic de Catalunya), la inspecció d'aeroports, els instituts o serveis cartogràfics i els òrgans de defensa de la competència.

S'hi suma la voluntat d'assimilar les oficines a l'exterior i compartir mitjans pel que fa a la conservació de carreteres, les plataformes de formació de treballadors públics o de gestió de centres públics, a més d'eliminar bona part dels 90 observatoris existents. La llista completa no s'ha facilitat, però l'executiu ja ha avançat que ha trobat 118 "solapaments", dels quals 111 tenen caràcter sectorial. El seu objectiu, apunta, és aplicar el principi "una administració, una competència".

Tot el que concerneix les comunitats autònomes són "recomanacions" que el ministre Montoro ja ha anunciat que té intenció de vincular a la negociació dels objectius de dèficit de les comunitats autònomes. De fet, el conjunt del document serà objecte d'anàlisi per part del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que s'ha de celebrar entre finals de juny i principis de juliol.

L'opinió pública com a element de pressió a les comunitats

Fonts de l'executiu admeten que l'Estat no pot obligar els territoris a actuar en aquesta direcció. Per aquest motiu el govern espanyol preveu aplicar una doble via: llei d'estabilitat i emetre "suggeriments" als territoris que no compleixin els compromisos d'eliminació d'ens públics i els objectius de dèficit. Si els territoris no actuen d'acord a les recomanacions, l'executiu espanyol donarà a conèixer a l'opinió pública el cost d'aquests serveis i l'estalvi que implicaria que l'Estat n'assumís les competències.