Els referèndums que Yolanda Díaz i Ada Colau no veuen urgents

MadridTot i formar part d'una força que es defineix com a republicana sense matisos, la cara visible de l'espai lila, Yolanda Díaz, considera que ara "no és el moment" de batallar per un referèndum que serveixi a la ciutadania per triar entre república o monarquia. En una entrevista al programa Salvados de La Sexta aquest diumenge, la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball va assegurar que no té "cap por a la democràcia", però que un referèndum sobre la forma d'estat no és "el tema de centralitat" del país a hores d'ara. El mateix passa amb un altre referèndum que especialment els comuns liderats per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, havien posat insistentment sobre la taula en el passat: el d'autodeterminació. Dos debats que l'espai que representen Colau i Díaz consideren que actualment no estan entre les principals preocupacions de la ciutadania.

Pel que fa al de la monarquia, Díaz considera que és la "gent" la que obrirà "les portes de la història" quan sigui oportú. Podem sempre ha advocat per un referèndum d'aquestes característiques, però un cop al govern ha modulat la seva posició. L'exvicepresident espanyol Pablo Iglesias s'havia pronunciat en la línia de Díaz quan formava part de l'executiu, recorrent a la manca de pes específic de la seva formació. Si Unides Podem fos la força majoritària –deia– "les coses serien diferents".

La posició de Díaz també la comparteixen els comuns, que, tot i presentar-se com una força plenament republicana, tampoc veuen que ara es donin les condicions per obrir aquest meló. Fonts oficials del partit expliquen a l'ARA que secunden les paraules de la vicepresidenta espanyola: continuen defensant un referèndum per triar entre monarquia i república, però consideren que a hores d'ara no hi ha la correlació de forces suficient que porti a una "majoria" que permeti tirar endavant un referèndum d'aquestes característiques. El que remarquen les mateixes fonts és que mentre no puguin "impulsar" aquest tipus de consulta, el que estan fent és preparar "una llei que reguli la monarquia" per dotar de més "transparència" la institució, tal com ja van anunciar fa uns mesos.

Ara bé, no fa tant, el 6 de desembre de l'any passat, el diputat dels comuns i membre de la mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, demanava precisament avançar cap a un referèndum d'aquestes característiques per tirar endavant "canvis constitucionals" que permetessin decidir a la ciutadania si vol viure en una monarquia o una república. "L'única clau perquè els canvis constitucionals siguin possibles és que les generacions que no van votar la Constitució del 1978 puguin decidir lliurement si volen viure sota una monarquia obsoleta i corrompuda, o sota una república democràtica, moderna i com les més avançades que hi ha al nostre entorn", va dir Pisarello al pati del Congrés just el dia de la Constitució. "Com a força republicana, treballarem perquè aquest futur sigui possible i per construir les aliances socials que ho permetin". De moment aquestes aliances no són urgents, segons la posició oficial dels comuns.

Pel que fa a la situació del rei emèrit, Yolanda Díaz considera que només ha de donar explicacions Joan Carles I i no pas l'actual monarca, Felip VI. "Crec que el problema no és que hagi marxat o torni; de fet, no vaig entendre gaire bé la decisió que marxés. El problema hi és encara que ell no hi sigui. Qualsevol institució mereix respecte i mereix que coneguem el que ha passat", ha afirmat. Tant els comuns com Unides Podem han demanat diverses vegades obrir una comissió d'investigació sobre aquesta qüestió i ha estat vetada pel PSOE, PP i Vox a la mesa de la cambra baixa.

Referèndum d'autodeterminació a Catalunya

Yolanda Díaz tampoc veu urgent un referèndum d'autodeterminació a Catalunya, igual que els comuns. "Aquest debat no hi és ara, ni tan sols a Catalunya", va assegurar en l'entrevista de diumenge. La mateixa tesi que els comuns han anat repetint en els últims mesos. Especialment, ho va fer la líder d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, en la campanya de les eleccions catalanes del 14-F, quan va defensar per activa i per passiva que la correlació de forces actual no era propícia per impulsar un referèndum d'autodeterminació a Catalunya i que abanderar aquesta petició podria generar frustració. "El pitjor que va fer el PP va ser renunciar al diàleg. Vull que Catalunya estigui a Espanya. Soc una demòcrata i no s'ha de tenir por de res", resol Díaz, que també va lamentar que a Espanya no es respecti la seva realitat "plurinacional". Sigui quan sigui, el que queda clar és que a la pròxima reunió de la taula de diàleg el referèndum només es defensarà des de la part catalana.