El referèndum torna al primer pla

BarcelonaQuan Carles Puigdemont i Pedro Sánchez es van reunir el 15 de març al Palau de la Generalitat, el referèndum sobre el futur polític de Catalunya va ser un dels aspectes que van ocupar més temps de la trobada. El president de la Generalitat li va fer saber al secretari general del PSOE, fallit candidat a ocupar la Moncloa durant els pròxims quatre anys, que la consulta té un suport del 80% de la ciutadania, i que el 87% dels catalans estarien disposats a acceptar-ne el resultat. “Aquí no hi ha cap problema de convivència”, li va traslladar Puigdemont, que també va fer saber a Sánchez que estava disposat a parlar dels termes del referèndum -pregunta i data- en cas que hi hagués una oferta en ferm. L’escena exemplifica fins a quin punt la consulta ha tornat a primera plana, especialment després de la victòria d’En Comú Podem a les eleccions espanyoles del 20-D a Catalunya -amb la participació decisiva de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau- i del fet que el dret a decidir jugui ara un paper central en les negociacions obertes a Madrid per formar un nou govern.

Durant tota la campanya electoral prèvia als comicis del 27-S, els independentistes presentaven la cita amb les urnes com el “referèndum que l’Estat havia impedit”. No era infreqüent sentir, per boca de dirigents de Junts pel Sí, que la consulta “ja s’havia celebrat” a finals de setembre i que el mandat cap a l’estat propi havia quedat validat per la ciutadania. Els partidaris de la independència van arribar al 48% en aquelles eleccions i, després, una negociació esgotadora amb la CUP va acabar desembocant en l’executiu presidit per Puigdemont. El full de ruta previst per als pròxims 18 mesos -el primer a posar aquest termini és Artur Mas en les setmanes posteriors al 9-N- quedava “obert a modificacions”, segons defensaven al principi de la legislatura als passadissos de la Generalitat. I ara el referèndum hi ha fet impacte de ple.

La legitimació internacional

¿El Govern ha tornat a posicions referendàries? La resposta és clara: “No és així”. La posició oficial és que es manté el rumb cap a la desconnexió -prevista, després dels primers compassos de l’executiu, per d’aquí quinze mesos i mig, tot i que veus governamentals eleven en privat el termini a 30 mesos- i, mentre no arribi cap proposta de l’Estat, se seguiran preparant les estructures necessàries per bastir la independència. En algun moment, cap al final de la legislatura, es produirà un “acte de sobirania” previ a la convocatòria d’eleccions constituents. En aquest context, el referèndum se situa com una “via secundària” que conté una sèrie de beneficis, segons totes les fonts governamentals consultades.

“Fer una consulta pactada permet la validació internacional del resultat”, sostenen a Palau, on insisteixen que aquest vistiplau permetria un reconeixement immediat del nou estat. Puigdemont, en els primers mesos de mandat, s’ha reunit discretament amb ambaixadors i cònsuls, i la gran majoria li han demanat que forci el diàleg amb el futur govern espanyol. Un dels problemes a l’horitzó és que el PSOE, que intenta un govern alternatiu al PP amb l’ajuda de Ciutadans, es nega rotundament a permetre la consulta. De fet, és un dels elements que bloquegen el pacte amb Podem, el principal partit d’abast estatal que defensa activament el dret a decidir.

Un suport superior al 50%

“Si el referèndum es fa, millor. Però ara per ara és improbable”, mantenen a la cúpula de Convergència. Ara bé, altres veus de la direcció consultades per l’ARA indiquen que “una bona manera d’ampliar la base” és persistir en la idea “imbatible” de posar les urnes per decidir el futur polític del país. “Insistir en això et permet superar el 50% de partidaris de la independència i, de passada, tenir joc polític a Madrid”, assenyala un dirigent. “Europa i l’Estat han de veure que anem de veres i que en algun moment s’haurà d’obrir un procés de diàleg seriós”, afegeix un altre membre de la cúpula de CDC. El partit de Mas ha emès -en plena refundació- missatges altisonants sobre el seu rumb nacional, però les últimes setmanes s’ha afanyat a negar qualsevol pas enrere.

Fins i tot hi ha un dirigent consultat que rememora una estratègia que tenia al cap l’expresident just abans de les eleccions espanyoles: “Deia que volia que governessin les esquerres per fer evident, davant de Catalunya, que el dret a decidir se situava en segon terme, i ampliar d’aquesta manera la base independentista”. Finalment, però, PSOE i Podem no sumen tots sols.

El salt a l’esfera pública del debat convergent va inquietar tant ERC com la CUP, que se segueix presentant com a “acceleradora” del procés i pressiona Junts pel Sí perquè desobeeixi, seguint el mandat de la declaració de ruptura aprovada el 9-N al Parlament. Els republicans, en privat, es queixen del poc avenç en l’anterior Govern de determinades estructures d’estat -la Hisenda pròpia, principalment-, però retreuen a l’esquerra anticapitalista la seva “desconfiança” sobre el grau de compliment sobiranista de l’executiu de Puigdemont. Segons fonts consultades, al pla de Govern que s’aprovarà a l’abril se situaran com a prioritats les estructures d’estat al costat de les necessitats socials, que, sempre segons el Govern, requereixen aprovar uns nous pressupostos.

Els recels entre socis parlamentaris apareixen després de mesos de negociacions esgotadores. La coordinació entre grups “permet crear més sintonia”, segons un alt dirigent de Junts pel Sí, però, a parer de la coalició, existeix una “necessitat de gesticulació” en la CUP. Entre altres motius, esgrimeixen un “complex gairebé infantil” respecte de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Una confluència, per cert, partidària del dret a decidir i que es dispara en l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Veus d’entitats i de partits asseguren que insistir en el referèndum permet tornar al consens sobiranista i, de passada, incloure-hi l’espai que ocupa Colau.

La sintonia i els “recels”

¿El Govern serà prou estable per aguantar els embats multilaterals que apareixeran aviat? Totes les fonts consultades insisteixen que la sintonia és “molt bona” entre Puigdemont i el vicepresident, Oriol Junqueras, però que hi ha més “recels” en càrrecs inferiors. Fins i tot comença a haver-hi reunions per separat, segons fonts de CDC i d’ERC. Els dos partits tenen el repte d’encarar la independència, atendre les necessitats socials més urgents i, de passada, ampliar la base sobiranista. I el referèndum, ara, ha tornat a la primera plana.