Un altre referèndum, sobre la taula de l’independentisme

Barcelona“Ho tornarem a fer”, deia el president de la Generalitat, Quim Torra, en l’última sessió de control al Parlament. Quan Ciutadans li va preguntar què implicava aquesta declaració d’intencions, el cap de l’executiu va voler ser gràfic: “ Tornarem a fer és perífrasi verbal de repetició; ho és un pronom feble que fa de complement directe neutre; nosaltres és el subjecte elidit [...]. Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer”, va acabar, citant Lluís Companys després de tornar de la presó per haver proclamat l’estat català. Però precisament el significat del pronom ho en aquesta expressió, el que vol tornar a fer Torra, és el que està en debat dins l’independentisme, i és aquí on el referèndum, també l’unilateral, comença a treure el cap.

El debat ha quedat interromput pel cicle electoral i ara s’ha reprès amb la vista posada en una possible condemna del Tribunal Suprem per l’1-O, que pot arribar a finals de juliol o a la tardor. L’objectiu és buscar una resposta a la sentència que s’emmarqui en una estratègia més àmplia sobre com seguir amb el Procés, sense rumb des de l’octubre del 2017.

Segons fonts coneixedores de les converses entre partits i entitats independentistes, hi ha diferents escenaris sobre la taula i cap acord. Un d’ells, tornar a fer un referèndum sense acord amb l’Estat. No necessàriament organitzat des del Govern, sinó des de la societat civil, com a resposta a una condemna per l’1 d’Octubre. Aquesta és una idea que plana entre alguns dirigents independentistes, tot i que encara no s’ha concretat. El president de la Generalitat, en la roda de premsa per fer balanç del seu primer any de Govern, no va descartar l’escenari, sinó que va dir que avalaria el que generés més consens entre tots els actors. En aquest cas, però, l’administració es mantindria fora de l’equació per preservar l’autonomia davant l’aplicació d’un nou 155. De fet, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha sigut explícit a l’hora de tornar a parlar d’un referèndum. En la primera declaració que va fer al Tribunal Suprem, com a acusat, ja va dir: “Farem tants referèndums com calgui fins que se’ns reconeguin”. I dijous passat, en l’al·legat final del judici, va reafirmar-se amb un “Ho tornarem a fer” que després s’ha fet seu el president de la Generalitat.

La CUP, que la setmana passada va estendre la mà al Govern si hi ha un canvi de rumb, es troba immersa en un debat intern sobre com pot seguir el Procés, i entre els escenaris també apareix el referèndum. La qüestió és si el resultat de l’1 d’Octubre es pot implementar o cal un nou mandat. Els cupaires encara no s’han reunit amb Torra en el marc de la ronda de contactes que ha iniciat el president per aquest motiu, però sí que s’han trobat a Waterloo amb l’expresident Carles Puigdemont. L’excap de l’executiu, ara a Bèlgica, se sent reforçat després de guanyar les eleccions europees, i a Catalunya també tindrà un paper clau a l’hora de definir l’estratègia a seguir, que al seu parer passa per un nou “embat” amb l’Estat l’any vinent -segons fonts del seu entorn-. Tanmateix, tampoc concreta en què ha de consistir, tot i que sí que ha d’incorporar el vessant internacional.

Fer-lo “inevitable”

“Hi ha escenaris més soft i d’altres de més durs”, resumeixen dirigents tant de JxCat com d’ERC, que admeten que no hi ha acord sobre què s’ha de fer els pròxims mesos. De fet, ells mateixos admeten que si la sentència arriba abans del mes d’agost i és condemnatòria, no estan “preparats per respondre”. Avui no hi ha posicions unànimes dins d’aquests partits, que, malgrat pensar en una resposta al Tribunal Suprem, també aposten per intentar recuperar el diàleg amb el govern de l’Estat, presidit pel PSOE, i explorar la possibilitat d’un referèndum pactat -sempre negat pels partits estatals menys Podem-. De fet, la petició del president Torra d’una nova reunió amb Pedro Sánchez per reclamar-li tornar a la taula de diàleg prèvia al 28-A, va en aquesta línia. Ahir mateix, en una carta a la militància d’ERC de la qual es va fer ressò l’ACN, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va situar l’objectiu en fer “inevitable” un referèndum, tot i que a partir de “provocar” una negociació que el doti de reconeixement internacional.

A banda del referèndum, hi ha altres escenaris que es posen sobre la taula: van des de centrar-ho tot en la protesta al carrer fins a una declaració al Parlament que ratifiqui els resultats de l’1-O, tot i que també s’ha plantejat una aturada general de més d’un dia o unes eleccions amb la voluntat d’obtenir més del 50% dels sufragis a favor de la independència. Uns comicis que, de moment, el president ha descartat públicament, tot i que també podrien arribar com a conseqüència d’una crisi de Govern entre JxCat i ERC, un escenari no gens descartable després de les divergències mostrades en les eleccions del 28-A i del 26-M.

L’ANC, presidida per Elisenda Paluzie, és un dels actors que ha posat les eleccions sobre la taula -d’entrada l’entitat descarta la idea de fer un altre referèndum-. D’acord amb el seu full de ruta, aprovat aquest 2019, considera que si no es pot implementar ara el resultat de l’1-O, la via més factible és convertir les eleccions en una espècie de plebiscit -paraula que ja es va fer servir en els comicis del 2015- per superar el 50% dels vots, ja sigui a través d’una llista unitària o amb punts compartits al programa electoral entre els partits. Un resultat que, creuen, es podria fer servir per fer efectiva la República. Per arribar a aquest punt, però, que suposaria retornar a la via unilateral, també des del Govern afirmen que “cal estar més preparats” que l’octubre del 2017 davant d’un previsible conflicte obert amb l’Estat.

Fins ara, Òmnium, tot i les paraules de Cuixart, no s’ha mullat sobre quin ha de ser l’escenari després de la sentència, però sí que ha remarcat que treballaran per la que generi més consens. Una de les campanyes en marxa d’aquesta entitat, “Som el 80%”, va en aquest sentit, amb l’objectiu d’aglutinar espais més enllà de l’independentisme, en el marc d’una resposta antirepressiva. En aquest punt apareix la mobilització com un mínim comú denominador entre els actors. De fet, les manifestacions són, fins ara, l’únic punt de trobada entre l’independentisme i els comuns: ja s’han fet convocatòries unitàries per reclamar la llibertat dels presos i exiliats. És per això que, més enllà de la resposta política que es pugui donar des dels partits independentistes, Torra també té la voluntat de trobar una reacció antirepressiva que aglutini altres sectors. Per això, en els pròxims dies també s’ha de reunir amb sindicats i patronals, a més d’altres entitats no necessàriament vinculades al Procés.

Recuperar la direcció

Una de les diferències clau respecte als últims anys, admeten fonts de diferents formacions, és que ara no hi ha una taula comuna per parlar de l’estratègia política. “L’hem de recuperar”, afirma un dirigent de JxCat, que considera que fins i tot s’ha de tornar a forjar un estat major del Procés -la direcció política que va organitzar l’1-O i que aplegava membres de la societat civil i del Govern-. Ara bé, malgrat la pressa que pregona ara el president de la Generalitat, també hi ha altres veus dins l’independentisme que recepten prudència. Almenys, afirmen aquestes fonts, fins que els presos, ara tancats a Soto del Real, siguin retornats a Catalunya per ordre del Suprem i el ministeri d’Interior.

Mentre els acusats per l’1-O esperin la sentència, l’independentisme intentarà, en paral·lel, recobrar una mínima unitat.

Els escenaris que apareixen en les converses

Mobilització

Serà un dels pilars centrals de la resposta a la sentència, ja que de moment és l’únic punt que comparteixen tots els partits i entitats contraris a una condemna per l’1-O. De fet, des de la tardor del 2017 el sobiranisme només s’ha trobat de manera unitària en les manifestacions en contra de la repressió, per reclamar la llibertat dels presos i els exiliats. Ara bé, si hi ha condemna, hi ha qui planteja aturades de més d’un dia per protestar i una campanya de denúncia internacional.

Nou referèndum

La idea del referèndum pactat ha tornat al centre de l’estratègia de JxCat i ERC, malgrat fer-ne un d’unilateral el 2017. Ara s’ha posat novament sobre la taula en el marc del diàleg amb Madrid, que l’ha tornat a rebutjar. Amb una condemna pel referèndum de l’1 d’Octubre, apareix la idea de fer un altre cop el mateix com a resposta. Això sí, organitzat des de fora del Govern per evitar una nova suspensió de l’autonomia. O fer-lo “inevitable” a partir d’una negociació, com va suggerir ahir Aragonès.

Eleccions

Les eleccions són un altre escenari per fer un referèndum encobert. En aquest cas, els partits haurien d’acordar la fórmula per concórrer-hi, ja sigui amb una llista o compartint un punt programàtic. Els que defensen aquesta via creuen que pot servir perquè l’independentisme superi el 50% dels vots, un llindar encara no superat. El 27-S, de fet, que ja va ser això, JxSí i la CUP es van quedar al 47%. Els comicis, però, també poden arribar per l’antítesi de la unitat: una crisi de Govern entre JxCat i ERC.

Declaració al Parlament

L’escenari més rupturista passaria per tornar a portar el resultat del referèndum de l’1-O al Parlament i ratificar-lo, una manera de fer una nova declaració d’independència. Ara bé, aquest és l’escenari més llunyà, perquè no té suport a ERC ni en bona part de JxCat. A diferència del 27-O, els que defensen aquesta declaració creuen que hauria d’anar acompanyada de mobilització, encara que comportés el conflicte obert amb l’Estat al qual el Govern no va voler arribar el 2017.