Un referèndum per fer néixer una ciutat de 63.000 habitants

MadridA Villanueva de la Serena i Don Benito els separen 4 quilòmetres, però els que hi viuen admeten que a la pràctica no es percep on comença un municipi i acaba l’altre. Els veïns de cada una d’aquestes localitats d’Extremadura defensen la seva identitat pròpia i, de fet, hi ha la rivalitat tradicional entre municipis limítrofs. Però des de fa anys les mirades de reüll han passat a un segon pla i s’ha imposat el pragmatisme o l’ambició d’arribar a ser el tercer municipi més gran d’Extremadura, amb una extensió de més de 700 quilòmetres quadrats i més de 63.000 habitants. No és la primera vegada que a l’estat espanyol s’obre un procés de fusió entre municipis, però sí que és el primer cop que es pregunta als seus veïns si hi estan d’acord. Aquest diumenge a Villanueva de la Serena i a Don Benito hi va haver urnes i paperetes perquè els veïns triessin si opten per ser una ciutat.

Fins a última hora de la nit no es van fer públiques les dades de participació definitives ni tampoc el resultat final de la consulta per un error informàtic a la pàgina web oficial del recompte, que va mantenir la incògnita sobre si la fusió tirava endavant fins passada la mitja nit. A Villanueva de la Serena, un 90,49% dels votants (van votar un 58,9% dels veïns) van donar suport a la fusió, mentre que a Don Benito, el percentatge va ser d'un ajustat 66,2% (van votar un 50,4% dels ciutadans). Perquè el projecte tirés endavant, s’havia d’arribar al 66% dels vots afirmatius en els dos pobles. Si en un d’ells no s’arriba a aquest percentatge, la fusió no queda validada.

Ja als anys 50 la reivindicació s’havia començat a fer sentir i el 2004 hi va haver un intent seriós de fusió que no va acabar de tirar endavant. El 2019, els alcaldes dels dos municipis van demanar un estudi a la Universitat d’Extremadura que servís d’aval per demanar formalment a la Junta i també al govern espanyol la fusió. El novembre de l’any passat, el consell de ministres va aprovar tirar endavant la primera consulta per decidir entre la unió o no de dos municipis. Fins ara, els únics precedents d’unió que hi havia a tot l’Estat eren a Galícia. L’any 2013 es van unir els municipis d’Oza i Cesuras, i l’any 2016 els de Cerdedo i Cotobade. En cap dels dos casos, però, no es va consultar els veïns.

Sense oposició al projecte

Malgrat que organismes internacionals com la Comissió de Venècia subratllen la importància que les dues opcions a votar estiguin representades en la campanya, en aquest cas els dos governs municipals defensaven el sí, així com la resta de grups de l’oposició, i no es va organitzar cap campanya a favor del no. En els dos municipis extremenys, fa anys que hi ha el consens entre els veïns per defensar la fusió.

“Seria important que sortís que sí. Ho hem de fer mirant al futur, per donar oportunitats a les noves generacions”, defensava abans de la consulta, en una conversa amb l’ARA, l’exjugador de la NBA José Manuel Calderón, veí de Villanueva de la Serena. “El que no canviarà és d’on ets, sempre seràs de Villanueva de la Serena”, afegia. Calderón no va poder votar a la consulta, però tot i viure fora del seu poble natal, hi continua passant tots els estius.

No es tracta d’una unió entre dos municipis petits que estiguin en risc de desaparèixer, sinó que parlem de poblacions de 25.000 i 37.000 habitants. El que els alcaldes dels dos municipis prioritzen és aprofitar la interconnexió que hi ha entre els dos territoris -l’hospital, per exemple, està situat just al mig de les dues poblacions- per millorar l’eficiència en la mobilitat i l’ús dels serveis públics, però també per multiplicar el potencial econòmic.

“El gran problema és que som un fre l’un per a l’altre”, explica a l’ARA l’alcalde de Don Benito, José Luis Quintana. Com Miguel Ángel Gallardo, alcalde de Villanueva de la Serena, admeten que han perdut inversions perquè hi ha hagut empreses que han deixat d’instal·lar-s’hi per por que s’enfadés l’un o l’altre si triava un dels dos. Amb la fusió, de fet, aspiren que s’hi situïn més oficines d’entitats bancàries i també que s’hi pugui instal·lar una universitat. “No s’entendria que a la tercera ciutat no hi hagués universitat”, apunta Gallardo.

Segons l’estudi de la Universitat d’Extremadura, amb la fusió, per exemple, la renda de les llars augmentarà un 2,75% i l’ocupació un 5%. Els dos alcaldes posen en valor aquestes dades i van una mica més enllà a l’hora de defensar la fusió. Consideren que ha de ser un punt de partida per replantejar el model de municipis a tot l’Estat per avançar cap a una racionalització de l’administració local per millorar-ne l’eficiència. “No és possible mantenir aquest nivell d’ajuntaments. No només hem de ser sostenibles, sinó també competitius”, apunta Miguel Ángel Gallardo.

Com es diria el nou municipi?

Amb l'objectiu assolit, ara començarà el procés per materialitzar la fusió i també s’obrirà un altre meló: com es dirà el nou municipi? El tema és delicat, admeten els dos alcaldes, que ja confirmen que no portarà el nom de cap dels actuals municipis. Ho decidiran un grup d’experts, però aquest tema no se sotmetrà a consulta.