El referèndum impossible sense reforma constitucional

BarcelonaEl 10 d’abril del 2014 Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA) van defensar al Congrés de Diputats l’encaix constitucional del referèndum d’autodeterminació. Aquell dia demanaven la transferència a la Generalitat de les competències per poder-lo convocar. La cambra baixa espanyola s’hi va negar amb el vot en contra d’un PP encara amb majoria absoluta i del PSOE. No se sap amb certesa què hauria passat en cas contrari, però alguns constitucionalistes de renom defensaven aleshores que el Govern podria haver convocat el referèndum -consultiu- per saber quants catalans estaven a favor de la independència. Avui això ja no seria possible: el Tribunal Constitucional (TC) considera que l’únic referèndum que es pot fer a Catalunya és el de la reforma de l’Estatut. De fet, també és inviable la proposta -mai aclarida- del president espanyol, Pedro Sánchez, de fer un referèndum sobre l’autogovern, si no és que es refereix al de validació d’una reforma estatutària.

Les sentències contra la llei de consultes referendàries del tripartit (maig del 2017) i la llei del referèndum (octubre del 2017) conclouen que les comunitats autònomes no poden convocar consultes, tampoc sobre les matèries de les quals tinguin competències. Però, a més, afegeixen que el govern estatal tampoc ho pot fer si només interpel·la els ciutadans d’una autonomia.

Així, la llei del tripartit “va infringir la Constitució en introduir la modalitat d’un referèndum d’àmbit autonòmic”. L’alt tribunal subratlla en la sentència que l’única institució autoritzada per consultar la ciutadania és el govern espanyol i ni tan sols permet que la Generalitat ho faci amb el permís de l’Estat.

Pel que fa a la llei del referèndum, aprovada el 6 de setembre per donar cobertura a l’1-O, el TC va més enllà: conclou que els únics referèndums consultius que preveu la Constitució “són aquells en els quals voten tots els espanyols”. ¿Quina alternativa hi ha? N’hi ha dues: la reforma constitucional per permetre referèndums autonòmics i la convocatòria d’un referèndum a tot l’Estat.

El nou full de ruta de l’executiu català consagra el diàleg i la negociació amb el govern espanyol com la via perquè els catalans exerceixin d’una vegada el dret a l’autodeterminació. La Moncloa ja ha dit que no acceptarà un referèndum, però, encara que ho fes, el PSOE necessitaria plantejar una reforma constitucional per a la qual no té, ni de bon tros, la majoria necessària. “Es necessiten dos terços del Congrés, dos terços del Senat, una dreta democràtica, una esquerra valenta, les set boles de drac i sang d’unicorn”, deia irònicament l’actual portaveu adjunt d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, durant la campanya de les generals del 2015. Aquells comicis arribaven tres mesos després de les “plebiscitàries” del 27-S i l’independentisme parlava del referèndum com d’una “pantalla passada”.

Ara la situació s’ha capgirat i la reivindicació del dret a decidir torna a ser central en la política catalana, fins al punt que el PSOE té un ultimàtum sobre la taula perquè plantegi com resoldre el problema si no vol que el PDECat i ERC li retirin el suport al Congrés.

Que el convoqui la Moncloa

L’altra alternativa legal és tan complicada com la primera. El govern espanyol hauria de convocar un referèndum consultiu arreu de l’Estat. La pregunta probablement no podria ser explícita sobre la independència per no entrar en contradicció amb l’article 2 de la Constitució (la indissoluble unitat de l’Estat), però el referèndum compliria els dos requisits si fos la Moncloa qui el convoqués i hi poguessin votar tots els ciutadans de l’Estat.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha rebutjat en nombroses ocasions un referèndum d’aquestes característiques: “Els suecs no van votar sobre la independència de Noruega”. També s’ha mostrat reticent a la idea l’expresident del Govern Carles Puigdemont, tot i que hi ha obert la porta, sempre que els resultats vinculants fossin els de Catalunya. En tot cas, aquest referèndum hauria de ser el preludi, també, d’una reforma constitucional per aplicar-ne els resultats.

Què diuen les dues sentències?

La llei de consultes no referendàries aprovada pel tripartit l’any 2010 va ser recorreguda pel govern espanyol i durant molt de temps oblidada. El Tribunal Constitucional (TC) va dictar sentència contra ella el 10 de maig del 2017. “Va infringir la Constitució en introduir la modalitat d’un referèndum d’àmbit autonòmic, consulta popular que ni va ser prevista per la norma fonamental ni està prevista en la legislació orgànica de desenvolupament del dret a participar en els afers públics, amb la consegüent lesió de l’exclusiva competència estatal per regular la institució del referèndum”.

L’altra sentència que impedeix convocar un referèndum -de qualsevol tipus- a Catalunya és la del 17 d’octubre del 2017 contra la llei del referèndum, creada per donar base legal a l’1 d’Octubre. El TC conclou que l’article 92 de la Constitució només avala els referèndums “en els quals voten tots els ciutadans espanyols”.