Marta Rovira: "El referèndum? El govern espanyol també va dir que no derogaria mai la sedició"

BarcelonaMarta Rovira és secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya i està exiliada a Ginebra des del març del 2018.

Amb la reforma del Codi Penal, els exiliats haurien de poder tornar ja?

— Sempre dic que hi ha dos moments: el moment en què actua el legislatiu i un segon moment que serà com l’aplica el Poder Judicial espanyol. I abans que puguem afirmar realment quins són els efectes que produeix, hem de passar per aquests moments.

Com l’afecta en el seu cas concret?

— La voluntat d’aquesta modificació del Codi Penal no és que la Marta Rovira pugui tornar. En el meu cas, a més, jo estic imputada per un delicte de rebel·lió. El que nosaltres estem fent és intentar disminuir la capacitat d’aplicar la repressió que ha tingut l’Estat i protegir el dret fonamental de manifestació pacífica.

Però la rebel·lió ja va decaure en la sentència del Suprem. ¿A vostè no li passaria com a Serret amb la malversació?

— Són especulacions que són molt difícils de garantir. La Meritxell Serret no estava processada per cap delicte perquè mai va anar a declarar al Tribunal Suprem. Jo sí, i tinc una interlocutòria de processament dictada i se m’ha d’obrir el judici oral amb aquesta interlocutòria. Però no és la meva voluntat en aquests moments, ni la d’ERC. Nosaltres som aquí per prioritzar una agenda antirrepressiva i per guanyar igualtat de condicions en una taula de negociació en la qual no hi volem aparèixer represaliats ni sota l’amenaça de la repressió.

El PSOE defensa que el nou redactat sí que manté la penalització del referèndum. Què n’opina?

— Ni convocar un referèndum ni defensar una causa absolutament legítima i democràtica i pacífica pot ser un crim.

¿Li agradaria que Oriol Junqueras es pogués presentar a les pròximes eleccions catalanes o espanyoles?

— M’agradaria que qualsevol persona que avui creu que el futur d’aquest país passa per la independència, es digui Oriol Junqueras o es digui com es digui, pugui defensar-ho amb totes les garanties.

¿Hi ha risc d’haver penalitzat més el dret a protesta i accions com les del Tsunami amb el delicte de desordres públics?

— Nosaltres no vam presentar el delicte de desordres públics, va ser el govern espanyol. Ara com ara hem aconseguit redactar millor aquest delicte perquè només pugui ser aplicat en casos on hi ha incidències de moltíssima gravetat. La nostra feina sempre ha sigut filar molt prim, perquè en cap cas contribuirem mai a criminalitzar el que entenem que són drets fonamentals.

¿S’esperava que Sánchez s’avingués a suprimir la sedició i a reformar la malversació?

— Nosaltres estàvem en el marc de la negociació i vèiem que era possible. Vam generar les condicions i la posició de força per derogar el delicte de sedició.

¿L’aliança amb el PSOE s’hauria de mantenir en la pròxima legislatura?

— Depèn. Caldrà fer una avaluació d’on haurem arribat. Comencem a estar preparats per encarar una segona fase d’aquest procés de negociació. Fins ara hem treballat l’agenda antirrepressiva, ara hem d’entrar en una segona fase on hem de poder explicar al govern espanyol que hi ha una majoria de catalans que diu que el referèndum és la millor manera de resoldre el conflicte polític.

¿Aquesta segona fase serà en aquesta mateixa legislatura?

— Dependrà del que puguem fer aquest any que queda. En l'àmbit català, el president Aragonès també va apel·lar a un debat social perquè, tan aviat com sigui possible, puguem posar a la taula del govern espanyol aquest possible acord de claredat que ha de poder fixar les condicions en què s’ha de poder votar a Catalunya en un referèndum. Ara entrem en aquesta fase.

Un acord de claredat que no veu bé el PSOE, però tampoc JxCat.

— Sí, però és que el govern espanyol no veia bé els indults i també va dir que no derogaria mai la sedició. Jo no entenc aquesta negació constant que ens fem de la força i de la posició política que nosaltres tenim. Per arribar a la independència sabem que hem de passar per una fase de negociació. L’ideal seria: coordinem-nos, guanyem entre tots aquesta posició de força, representem i visibilitzem el 80% a favor del referèndum i asseiem-lo a la taula de negociació del conflicte polític.

Quina és la proposta d’ERC per aquest "coordinem-nos"?

— La millor manera de reconstruir la fortalesa del moviment independentista és des de la transversalitat i des del consens que ens fa més forts, que és apostar per un referèndum en aquesta taula de negociació. Venim de derogar el delicte de sedició i d’aconseguir moltes altres coses, però ho hem fet de manera descoordinada i com a ERC i amb uns posicionaments molt tàctics d’actors polítics i socials. Alguna vegada amb demagògia a l’hora d’explicar algunes coses del Codi Penal.

Està parlant de l’ANC?

— Estic parlant del fet que enmig d’una negociació com la que teníem oberta, les mobilitzacions socials que hi ha hagut, i parlo en plural, no han ajudat a tenir més posició de força en aquesta negociació. Apel·lo a la coordinació. I si fins avui hem aconseguit coses que semblaven impensables, no entenc per què no ens hauríem de coordinar per intentar aconseguir el referèndum en aquesta taula de negociació.

El que han pactat segur que d’alguna manera també incidirà sobre la situació personal del president Puigdemont. Parlen, vostès?

— Si dic que parlem molt no serà del tot cert. Si dic que parlem poc m’estaré fent una trampa. Deixi’m que expressi un desig: m’agradaria recuperar la interlocució amb el president Puigdemont que havíem tingut fins al març del 2018 i que no podem tenir perquè no el puc anar a veure a Waterloo. El factor principal no és la nostra voluntat, és la repressió. El meu desig és que ben aviat puguem asseure'ns en una taula i puguem dedicar-nos hores a debatre.

Però han d’admetre que vostès tampoc comparteixen l’estratègia.

— Esclar, però un dels principals motius de no compartir l’estratègia és de no haver pogut invertir hores i hores i hores a debatre.

Probablement vostè no perquè és a Ginebra, però hi ha altres membres del seu partit que sí que podrien traslladar-se a Waterloo.

— Sí, però no em dirà que no és necessari que les direccions dels partits s’asseguin en una taula a poder debatre i poder parlar. Per què he d’acceptar com a secretària general d’ERC parlar a través de persones interposades? No podem obviar que la repressió política ens ha fet mal.

ERC proposa que el referèndum ha de tenir la participació del 50% i una majoria reforçada del 55% del sí, però la Comissió de Venècia qüestiona l’ús de majories reforçades i de nivells de participació.

— Nosaltres fem una primera proposta per poder presentar l’acord de claredat davant l’estat espanyol i agafem molts referents. Pel que fa al llindar de participació i de vot favorable, vam optar pel de Montenegro perquè va formar part d’un acord multilateral en què intervenen les institucions europees.

Després de tres pressupostos i el Codi Penal, ¿temen que els acords amb els socialistes els desgastin?

— Al Congrés es prenen moltes decisions que afecten la ciutadania de Catalunya, i Esquerra intentarà ser-hi cada vegada amb més força, perquè, com més força tinguem, més capacitat tindrem de treballar per a la ciutadania de Catalunya.

¿Creu que el PSC acabarà votant els pressupostos del govern Aragonès?

— El PSC, igual que Esquerra, no votarà uns pressupostos perquè sí. Per això hi ha unes negociacions, i espero que hi hagi un bon acord.

La majoria parlamentària del partit que dona suport al govern és de 33 diputats. Aquest és un govern dèbil?

— És el govern que és possible en aquest moment. No s’hi val desaparèixer quan el país més ens necessita. Cal ser-hi assumint-ne tots els costos.

La política de JxCat no és útil?

— Ho hauran de dir ells i hauran d’assumir la responsabilitat dels seus actes.

Què li diu a l’independentisme que es manté en la unilateralitat?

— Aquí hi ha un fals debat que hem assumit i jo no me’l crec. El que estem fent asseguts a la taula de negociació amb el govern espanyol és una confrontació democràtica com una casa de pagès. Crec que no hi ha estratègies confrontades.