El cantant, l'entrenador, l'humorista, el catedràtic i el militar: 5 veus espanyoles a favor de l'autodeterminació de Catalunya

Barcelona"Si el poble català vol l'autodeterminació, a mi la Constitució m'és ben igual", són les paraules del presentador de televisió i humorista Gran Wyoming a la revista 'Jot Down'.

Són ben poques les veus provinents de Madrid que s'han posicionat públicament aquests dies a favor de la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya, tal com va aprovar el Parlament en una de les resolucions del debat de política general. Aquestes són les veus més destacades.

Gran Wyoming, presentador de televisió, a 'Jot Down': "Si el poble català vol l'autodeterminació, a mi la Constitució m'és ben igual. El que no estan demanant és la independència de forma unilateral, demanen fer una consulta per veure què es pensa. Qui té por de la veritat? Perquè llavors hauríem de parlar d'un país que està amb nosaltres o està captiu [...]. Això no es pot preguntar en una democràcia? Hauria de ser obligatori, almenys per saber què pensen. Potser sortiria el 'no' i s'acabaria tot aquest merder. Però és que em sembla ridícul. Això es pot fer en qualsevol país del món. Menys a Espanya".

Vicente del Bosque, seleccionador espanyol, a la Cadena Ser: "Estan en el seu dret, com a catalans, de defensar la independència. És la llibertat que té cada poble per decidir el seu futur".

Miguel Bosé, cantant, a l'ARA: "Jo veuré canviar la geografia espanyola. N'estic convençut [...]. Crec que no heu de comptar amb ningú. Teniu prou personal. Almenys no heu d'esperar o donar per fet que us ajudarem".

Francisco Rubio Llorente, catedràtic jubilat de la Universidad Complutense, a 'El País': "Si una minoria territorialitzada [...] desitja la independència, el principi democràtic impedeix oposar a aquesta voluntat obstacles formals que poden ser eliminats. Si la Constitució ho impedeix caldrà reformar-la, però abans d'arribar a aquest extrem, cal esbrinar l'existència i la solidesa d'aquesta suposada voluntat. Una doctrina que avui pocs neguen, i l'expressió més coneguda de la qual pot trobar-se en el famós dictamen que la Cort Suprema del Canadà va emetre el 1999 sobre la legitimitat de la celebració d'un referèndum al Quebec (que, dit sigui de passada, els independentistes van perdre per poc més de 50.000 vots)".

Amadeo Martínez Inglés, exmilitar i escriptor, a Vegamediapress.com: "I Espanya serà el que els espanyols vulguin i desitgin democràticament, com a pobles els dos, catalans i espanyols (el primer d'ells immers políticament en el segon durant segles, clarament per la força de les armes, en èpoques certament gens democràtiques ni lliures) afortunadament ara sí, a principis de la segona dècada del segle XXI i dins el marc supranacional de la Unió Europea, amos absoluts dels seus destins.