Referèndum o consulta? Un terreny relliscós
BARCELONALes resolucions que ahir es van votar al Parlament sobre l'autodeterminació han tornat a fer aflorar les dificultats jurídiques que envoltaran un procés no previst en l'ordenament legal espanyol. La proposta fallida de resolució del PSC incloïa en una mateixa frase i com a elements jurídics diferenciats el "referèndum" i la "consulta". Quina diferència hi ha entre una fórmula i l'altra? No parlem igualment de cens, urnes i vots? "És un terreny molt confús", admet el catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma, Joaquim Ferret, consultat per l'ARA.
Catalunya té des del 2010 una llei de consultes per via de referèndum. La llei reconeix, com mana la Constitució, que qui dóna o no permís és l'Estat. A ningú se li escapa que les possibilitats que el consell de ministres autoritzi un referèndum d'autodeterminació són nul·les. Per tant, és una via morta. Si més no mentre el contenciós Catalunya-Espanya es mantingui en l'àmbit intern espanyol i no sobrepassi fronteres.
Per esquivar el permís de l'estat, el Govern va impulsar mesos enrere la llei de consultes no referendàries que haurà de recuperar la pròxima legislatura perquè, amb la dissolució del Parlament, decaurà. Vindria a ser la manera de donar rang d'oficialitat a consultes com les convocades per la societat civil entre el 2009 i el 2011.
L'executiu s'aferra a l'article 122 de l'Estatut, que atorga a la Generalitat la competència per desenvolupar "enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular" per preguntar sobre qüestions de competència pròpia.
Tampoc és anecdòtic que, a ulls de l'Estat, la independència no concerneix només als catalans. Per a aquest tipus de consultes, la Generalitat no podrà utilitzar el cens electoral, reservat a eleccions i referèndums oficials, i haurà de configurar un cens alternatiu, per exemple basat en les targetes sanitàries.
Cens electoral
Per això, en el tràmit parlamentari de la llei, els experts han recomanat a la Generalitat que diferenciï al màxim el cos electoral de les consultes no referendàries del cens electoral oficial. Per exemple, obrint el vot als més grans de 16 anys. Ara bé, tampoc aquesta via garanteix res: "Res no diu que no ho tombarà igualment el Tribunal Constitucional", que hi veurà referèndums encoberts, advertia Ferret. I encara més en el context actual i amb un TC polititzat.
De teories jurídiques sobre la consulta n'hi ha tantes com interpretacions dels textos legals. En un informe per a l'Assemblea Nacional Catalana, l'advocat Rafael Cabré defensa abandonar la idea del referèndum -a criteri seu, un instrument específic per a la reforma de lleis orgàniques i per a l'aprovació de Constitucions- per jugar-ho tot a la via de la consulta popular com a procés de deliberació pública del poble.
Si en una cosa es posen d'acord els juristes, però, és que arribat el cas que els límits constitucionals imposats per l'estat matriu quedin desbordats i s'entri en el camp internacional, "se sol imposar el principi democràtic", segons Ferret. Ho avala Cabré: "Per damunt de les regles constitucionals hi ha la democràcia i la legitimitat política que la democràcia concedeix".
