La crida de Reding al diàleg sense condicions descol·loca el PP

Barcelona“Negocieu amb mentalitat oberta i sense línies vermelles”. Aquest és el missatge que s’esforçava a llançar als quatre vents la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, durant l’estada a Catalunya. I és el missatge -diàleg sense condicions prèvies- que ahir va descol·locar l’executiu de Mariano Rajoy, que altre cop tancava la porta amb clau i forrellat a la possibilitat d’acordar la consulta d’autodeterminació del 9-N.

La resposta de l’executiu de Rajoy a les demandes catalanes és precisament que hi ha línies vermelles infranquejables: la Constitució és intocable i sobre sobirania nacional no hi ha res a parlar. “Dins de la norma qualsevol debat és possible; fora de la norma, cap”, va respondre ahir el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo. Més explícita va ser, però, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que va avisar Reding: “En tots els països, suposo que també en el seu, hi ha línies vermelles, que sempre són la llei i la sobirania nacional. Aquesta és una línia vermella evident”. L’advertència dirigida a la vicepresidenta de la Comissió Europea evidenciava la irritació que han provocat a les files populars les apel·lacions de Reding perquè els governs de Catalunya i Espanya iniciïn un diàleg bilateral i sense condicions preconcebudes per encarrilar una sortida negociada al contenciós polític. Però Cospedal encara va anar més enllà quan va insinuar que Reding estava suggerint superar la llei espanyola: “No vull pensar que una comissària europea entengui que no s’ha de complir la llei dels estats membres”.

A Cospedal la va flanquejar la presidenta del PP a Catalunya, que va dir que “Reding segur que no dialoga sobre el que no està dins la llei i és antidemocràtic”. En un exercici de malabarisme dialèctic, Camacho admetia, primer, que “no hi ha d’haver cap línia vermella”, i hi afegia, després, un però: “El diàleg només pot existir dins els límits de la democràcia i les lleis”. Perquè, a parer dels populars, la consulta que defensa la majoria social catalana “no és democràtica i està fora de la llei”. Constitució i llei són la recepta per frenar la consulta catalana.

Un afer intern... de la UE

Els populars s’esforçaven ahir per portar al seu terreny el debat. Segons el PP, si una cosa reforcen les paraules de Reding és que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea. García-Margallo sortia ahir del seu propi guió i admetia que l’eventual independència catalana és un assumpte que, efectivament, afecta també els europeus, des del moment que “alteraria la marxa de l’euro i la posició de la UE al món”. Contradeia, així, la seva pròpia doctrina, segons la qual la qüestió catalana és un afer només d’ordre intern espanyol.

En canvi, el catalanisme polític es va aferrar a la necessitat que Rajoy deixi de condicionar el diàleg. El PSC -també el PSOE- va sumar-se a l’apel·lació al diàleg. No sense matisos, com el del diputat Xavier Sabaté, que advertia, via Twitter: “Sra. Reding: diàleg sí (Rajoy i Mas són incapaços/negats), però consulta també per dedicar-nos en exclusiva, com vol, als greus problemes que patim”. De fet, l’eurocandidat d’ICV, Ernest Urtasun, va interpretar la crida de Reding més com un “toc d’atenció” al govern de Rajoy que a la Generalitat. Mentre Sánchez-Camacho exigia a CiU que renunciï a la consulta si vol dialogar, el secretari d’organització de CDC, Josep Rull, ja va avisar que no hi compti. També la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va asseverar que la Comissió Europea “no té més alternativa” que acceptar la consulta. Sigui com sigui, el debat ja transita pel carril europeu.

El príncep va coincidir diumenge amb Artur Mas en el sopar inaugural del Mobile World Congress, però avui a la nit tindrà un altre àpat protocolari molt més discret. El comte de Godó farà d’amfitrió de la trobada, que reunirà l’hereu del rei amb representants del fòrum Puente Aéreo, un lobi que regularment reuneix 34 empresaris de Barcelona i Madrid amb dirigents polítics de primer nivell. En formen part, a més de Javier Godó, Joaquim Gay de Montellà (Foment), Salvador Alemany (Abertis), Isak Andic (Mango), Florentino Pérez (ACS), Isidre Fainé (Caixa Bank), José Manuel Lara (Planeta), Juan Rosell (CEOE), l’exministre Rodrigo Rato, Àngel Simon (Agbar) i l’expresident del Barça Sandro Rosell, entre d’altres.