CiU, ERC ICV-EUiA i CUP insten a la recusació del president i d'un magistrat del TC en els recursos del 9-N

BarcelonaEls grups parlamentaris de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP han sol·licitat formalment a la presidenta del Parlament que iniciï els tràmits per reclamar la recusació del president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, i del magistrat Pedro José González-Trevijano pel que fa als recursos contra el 9-N. Les quatre formacions consideren que la imparcialitat d'aquests dos membres de l'Alt Tribunal està compromesa per la seva afinitat ideològica amb el PP. De fet, el Parlament ja va reclamar la reprovació de Pérez de los Cobos el 2013, però va ser rebutjada per l'Alt Tribunal i va estar a punt de tornar-la a demanar el 2014 amb la declaració de sobirania sobre la taula, tot i que el TC va dictar sentència abans.

La Mesa del Parlament serà la que decidirà si finalment presenta el recurs de recusació contra aquests dos magistrats. Els precedents fan pensar que serà així, tenint en compte que tant el 2013 com el 2014 ja es va prendre la decisió, tot i que en cap de les dues ocasions van ser reprovats. El 2013, el TC va rebutjar les al·legacions del Parlament i també del Govern per recusar el seu president per àmplia majoria (9 vots a 2), mentre que el 2014 l'Alt Tribunal no va haver ni de votar, ja que va dictar sentència sobre la declaració de sobirania abans que el Parlament enviés el seu recurs de reprovació.

Pérez de los Cobos, exmilitant del PP

La militància al PP de Pérez de los Cobos entre el 2008 i el 2011 fa que els grups proconsulta el considerin inadequat per dictar sentència sobre els recursos presentats pel govern espanyol contra la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N. Els comentaris del president del TC sobre Catalunya en conferències públiques també fan dubtar els grups parlamentaris de la seva imparcialitat. El dia de la Constitució del 2005 a la seva ciutat natal (Yecla, Múrcia), Pérez de los Cobos va dir, entre d'altres, que l'Estatut significava un "menyspreu" cap a la cultura espanyola i que era un atac "fora de mida" per a l'estabilitat constitucional.

Tot i que finalment no va presentar la recusació l'any passat, en l'escrit elaborat pels serveis jurídics del Parlament també es va incloure a González-Trevijano per motius similars i a Enrique López. Aquest últim va abandonar el Tribunal Constitucional durant el 2014 i, per això, no ha tornat a ser inclòs en l'escrit de recusació.