Recta final per a la suspensió de Puigdemont i els altres sis diputats i per a la decisió d’Alemanya

MadridLa sala de recursos del Tribunal Suprem es prepara per declarar ferma la interlocutòria de processament dels 25 investigats per delictes de rebel·lió, desobediència i malversació, cosa que obre el camí a la suspensió dels set diputats processats per rebel·lió amb "presó provisional decretada" o "mentre duri la situació de presó". Alhora, la defensa de Carles Puigdemont ha presentat aquest dimarts a Schleswig-Holstein el seu escrit de resposta a la sol·licitud d’extradició per rebel·lió i malversació presentada per la fiscalia alemanya l'1 de juny.

Així doncs, tot apunta que aquest juliol el magistrat Pablo Llarena dictarà la interlocutòria de conclusió del procediment –un breu escrit que es pot condensar en 5 pàgines.

Els lletrats d’alguns acusats han sigut informats que el començament del judici oral se’ls comunicarà amb celeritat i sembla que podria ser a l'octubre o començaments de novembre. Fins i tot es parla d’una sentència abans de Nadal, la qual cosa, segons fonts judicials consultades per l’ARA, seria una temeritat.

Un cop la sala de recursos desestimi els recursos d’apel·lació, s’obre la via de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. "Un cop ferma la interlocutòria de processament, i decretada la presó provisional pel delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigués ostentant una funció de càrrec públic quedarà automàticament suspesa en el seu exercici mentre duri la situació de presó", assenyala l’article aprovat el 25 de maig del 1988. Són cinc actualment els diputats en "situació de presó" processats per rebel·lió: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sánchez. I dos tenen "decretada presó preventiva" i són a Alemanya i Bèlgica, respectivament: Carles Puigdemont i Toni Comín.

Fonts consultades per l’ARA assenyalen que un cop informat Llarena per la sala de recursos que la seva interlocutòria és ferma, es dirigirà al Parlament per aplicar la citada suspensió.

La mesura és una suspensió provisional, és a dir, no es perd l’escó. Però els diputats suspesos ni voten ni poden delegar el vot.

Per tant, per assegurar la majoria absoluta de 66 escons, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) hauran de provocar la renúncia i fer córrer la llista de diputats per ocupar els set escons citats.

Mentre aquest procediment de la recta final de la instrucció de Llarena avança, la defensa de Carles Puigdemont presentarà, aquest dimarts, 26 de juny, les seves al·legacions sobre la sol·licitud d’entrega per rebel·lió i malversació oficialitzada l'1 de juny per la fiscalia de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein.

Un cop l’escrit arribi a les mans dels tres jutges, s’obrirà el període de resolució. Segons un comunicat de la citada Audiència, de l'1 de juny, ha quedat pendent "si el tribunal decidirà a finals de juny".

La defensa de Puigdemont va oferir al tribunal que abans de resoldre podia citar una audiència amb les dues parts –fiscalia i defensa– en cas que persistissin els dubtes. Aquesta mena d’audiències són excepcionals. El tribunal va decidir pronunciar-se sobre aquest punt després d’estudiar la resposta a la fiscalia.

Llarena va proposar a la fiscalia de Schleswig-Holstein en un escrit del 26 d’abril que, "en tot cas, encara que entenguin que els fets no integren el seu delicte 81 del Codi Penal [alta traïció], estem absolutament convençuts que l’actuació no és penalment irrellevant en el seu país veient qualsevol altre precepte penal (per exemple, els articles 89, 113, 125 i 240 del Codi Penal alemany)". I mantenia l’entrega per malversació.

En els seus escrits del 9 de maig i l’1 de juny, la fiscalia demana al tribunal que en cas de mantenir el rebuig a l’entrega per rebel·lió –equivalent a l’article 81 o delicte d’altra traïció a Alemanya– extradeixi Puigdemont per l’article 125 o el 125a (pertorbació de l’ordre públic i cas especialment greu de pertorbació, respectivament), a més del delicte de malversació.

Si el tribunal alemany s’orientés a l’entrega de Puigdemont per delictes contra l’ordre públic (a més de malversació), les penes van de sis mesos a tres anys de presó segons l’article 557 del Codi Penal espanyol, o fins a sis anys quan concorrin agreujants segons l’article 557 bis.

Per tant, seguiria vigent l’argument utilitzat per Llarena en retirar, el 5 de desembre del 2017, l’euroordre enviada per la magistrada Carmen Lamela a Bèlgica, i reiterat en rebutjar l’enviament d’una nova euroordre a Dinamarca el 21 de gener del 2018.

En cas que un tribunal denegués entregar els investigats pels delictes sol·licitats, sostenia Llarena, això "dificultaria la resposta homogènia que va justificar l’acumulació de les actuacions davant aquest tribunal, i introduiria una distorsió substantiva a les defenses dels encausats que sí que són a disposició d’aquest òrgan instructor, que podrien ser investigats i enjudiciats per tots els delictes que l’instructor preveu, de manera que es col·locarien en «pitjor dret» que els que estan fugats".

Si l’entrega fos per delictes contra l’ordre públic, el Tribunal Suprem no podria jutjar Puigdemont, segons estableix l’anomenada clàusula d’especialitat de l’acord d’euroordre, pel delicte de rebel·lió.

Puigdemont serà enjudiciat per un delicte de fins a 3 o 6 anys de presó, i juntament amb ell, al banc dels acusats, Junqueras i els altres processats per rebel·lió –els seus subalterns–, per delictes de rebel·lió o sedició, que van de 15 a 20 anys de presó. "La fiscalia del Suprem no s’obcecarà amb la rebel·lió", va dir una font judicial.

El magistrat instructor, per tant, si es donés el cas, hauria de prendre la decisió d'acceptar o rebutjar l’extradició de Puigdemont.