Recta final d'un suplicatori de Puigdemont, Comín i Ponsatí enverinat per la confidencialitat

Brussel·lesFa un any, un mes i una setmana que el Tribunal Suprem va sol·licitar oficialment a l'Eurocambra que deixi sense immunitat parlamentària Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí per poder continuar el procés judicial sobre les seves extradicions, en suspens tant a Bèlgica com a Escòcia. Aquest dilluns a la tarda, el comitè d'Afers Jurídics (Juri) del Parlament Europeu debatrà l'informe que els va presentar dimecres passat l'ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki, en què demana deixar-los sense immunitat. S'encararà així la recta final d'un llarg procés perquè dimarts els membres del comitè votaran l'informe i ja només quedarà el vot de tota l'Eurocambra, en la pròxima sessió plenària.

El debat d'aquest dilluns és a porta tancada i els eurodiputats de Junts no hi poden assistir. Està agendat passades les 17 hores i els tres casos es debaten per separat encara que tenen el mateix ponent, una irregularitat als ulls dels independentistes que previsiblement la faran servir per apel·lar a la justícia europea. En la sessió d'aquest dilluns, primer serà el ponent qui faci l'exposició dels informes que ha elaborat després de rebre la documentació aportada i d'escoltar les seves al·legacions. Després, els grups polítics intervindran per ordre. L'informe no es pot esmenar, només s'hi pot votar a favor o en contra.

I la votació no serà aquest dilluns, sinó dimarts, en una nova sessió agendada també per a la tarda. Segons la presidència del comitè, en mans de l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, els resultats de la votació no es donaran a conèixer fins dimecres al matí. Però al llarg de tot el procés el respecte a la confidencialitat s'ha convertit en una patata calenta. Després d'una de les jornades més esperades, quan van comparèixer els tres eurodiputats, el popular Esteban González Pons va revelar sortint de la reunió que dins la sala s'havia debatut sobre la competència del Tribunal Suprem en l'emissió de les euroordres. Aquest és un dels arguments que esgrimeixen els independentistes per reivindicar que no se'ls ha d'aixecar la immunitat o que, fins i tot, el procés hauria de ser nul. Que la justícia belga rebutgés l'extradició de l'exconseller Lluís Puig a partir d'aquest argument, els reforça.

Per a Adrián Vázquez "no té res a veure" el cas de Puig amb el dels eurodiputats, una valoració pública que els de Junts també consideren una vulneració de les normes de confidencialitat. I el fet que dimecres es filtrés l'orientació de l'informe del ponent s'afegeix a les irregularitats mencionades anteriorment. D'aquí que la defensa de l'expresident de la Generalitat hagi presentat fins a tres queixes, dues directament al president de l'Eurocambra, David Sassoli. Tot i això, fonts parlamentàries anticipen que les queixes tindran poc recorregut a "curt termini", sobretot en el cas de la filtració, però que els serviran de cara a un possible recurs davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Tot el procés ha quedat, doncs, enverinat per les picabaralles sobre la confidencialitat tenint en compte que el resultat de la votació és fàcil de preveure. El PP, Cs, el PSOE i Vox constitueixen una majoria difícil de contrarestar, i encara que dimecres passat des del PSOE rebutgessin anticipar el seu vot, la presidenta del grup socialista, Irtaxe García, va assegurar que estan "a favor de l'estat de dret". Que es concedeixi el suplicatori, però, no vol dir que Puigdemont, Comín i Ponsatí deixin de ser eurodiputats o que se'ls extradeixi automàticament. Només implica que la justícia belga i l'escocesa podran reprendre els respectius processos judicials per decidir sobre les euroordres.