Rècord d’inactivitat: el Congrés ha aprovat només 8 lleis en un any
Rajoy ha blindat la seva minoria vetant fins a 37 iniciatives de l’oposició, el 35% de tota la democràcia
MadridL’última legislatura de Mariano Rajoy va camí de convertir-se en la més inactiva al Congrés, almenys pel que fa a l’aprovació de normes. Des que va arrencar fa un any tan sols han tirat endavant vuit lleis, la majoria de les quals han sigut per complir les exigències de Brussel·les. La manca d’una majoria clara l’ha portat a tirar de geometria variable en el vot i, quan l’alternativa a la cambra se li ha girat en contra, s’ha aferrat a una drecera constitucional que li permet vetar iniciatives de l’oposició si afecten el pressupost. Si el primer any de legislatura amb majoria absoluta el 2012 Rajoy va acumular el rècord en democràcia d’aprovació de decrets llei (28) -normes que teòricament només podrien passar en cas “d’extraordinària i urgent necessitat”-, aquest curs 2016/17 ha fet miques el rècord de proposicions de llei vetades: fins a 37, el 35% del total des de la Transició (i en tan sols 12 mesos).
La paràlisi normativa del Congrés xoca amb l’acceleració que ha viscut el Parlament els últims mesos. Salvant les distàncies i el mig any de diferència des que van començar les respectives legislatures, en l’últim curs polític a Barcelona han passat fins a 22 normes per la cambra -13 de les quals registrades després que comencés la legislatura espanyola al juliol, i 8 després de la investidura de Rajoy-. La Moncloa ha repetit una vegada i una altra que a Catalunya no es treballava pels ciutadans, mentre pel Parlament passaven, de la mà del PSC en molts casos, lleis com la del canvi climàtic -cinc partits a favor i l’única abstenció del PP-, la del comerç -amb l’única abstenció de la CUP- o la reparació jurídica de les víctimes del franquisme, aquesta per unanimitat.
“Aquesta legislatura no és comparable amb cap de les anteriors. Estem davant d’una extrema inactivitat legislativa”, assegura a l’ARA el coordinador del PDECat a Madrid, Jordi Xuclà, senador i diputat des del 2000. Ho atribueix, principalment, a tres factors. El primer, a la manca d’una majoria absoluta per part de Rajoy i la “mandra” de Ciutadans, el seu soci principal, a treballar articles llei per llei. El segon, el “gran escàndol” d’aquesta legislatura: el “filibusterisme parlamentari” del PP i Cs a la mesa del Congrés, on contínuament han ampliat el termini de presentació d’esmenes per retardar la tramitació de lleis. I el tercer, els vetos d’iniciatives de l’oposició per part del govern espanyol. Un xoc institucional que haurà de resoldre el Constitucional.
Aquest bloqueig ha suposat que el 93% de l’activitat legislativa a les Corts arribés de la Moncloa o del mateix grup popular. En total, s’han aprovat tres projectes de llei -els pressupostos generals de l’Estat per a aquest 2017 i la transposició de dues directives europees, una de béns culturals i una altra sobre explosius- i cinc proposicions de llei. L’única iniciativa que ha tirat endavant és la llei d’autònoms de Cs, amb la unanimitat de tots els partits.
En canvi, de la bateria de lleis que havia de presentar el PSOE per fer una esmena a la totalitat a les reformes de la legislatura de majoria absoluta de Mariano Rajoy, ni rastre. Així ho destaca el secretari general del grup parlamentari d’Units Podem, Txema Guijarro, per intentar desmuntar la tesi de la gestora socialista que és possible un govern a l’ombra des del poder legislatiu.
Quins són els objectius de cara al pròxim curs polític? Rajoy va presumir abans de marxar de vacances de tenir ja una aliança estable amb Cs, el PNB, Coalició Canària i Nova Canàries. “Ciutadans no forma part de cap bloc. Però amb feina i diàleg en el nou curs polític serem més ambiciosos”, assegura Miguel Gutiérrez, secretari general del grup parlamentari del partit taronja. Fins al mes de maig Rajoy va aconseguir convalidar fins a 19 decrets llei gràcies, en la majoria de casos, a l’aval de la gestora socialista, però l’arribada de Pedro Sánchez ha suposat la fi del suport implícit del PSOE al govern espanyol, encara que fos per la porta del darrere amb els decrets llei.
Puigdemont no arriba a 45 lleis
Carles Puigdemont va arribar a la Generalitat coix d’aliances, igual que Rajoy a la Moncloa. Però l’estratègia legislativa dels dos mandataris ha sigut diametralment oposada. Ho destaca la diputada del PSC Alícia Romero, que posa l’accent en “la capacitat d’avançar i de diàleg entre el Govern i l’oposició malgrat no compartir el suport a la independència”. Puigdemont, però, es va posar el llistó molt alt: va prometre fins a 45 lleis en només 18 mesos fins a la desconnexió. Per als socialistes catalans, “l’acceleració” de l’activitat legislativa dels últims mesos respon a un escenari de fi de legislatura. Aquesta embranzida la va agafar Rajoy el primer any de legislatura de majoria absoluta el 2012, en què el Congrés va aprovar fins a 16 lleis i 28 decrets. Ara el principal repte de l’oposició el curs vinent és demostrar que el poder legislatiu pot ser un contrapès real al govern espanyol.