Per què la reconstrucció de València pot ser una oportunitat per a Sánchez?

BarcelonaSi Pedro Sánchez és especialista en alguna cosa és en fer, de la necessitat, virtut. Ell és sempre el primer que s'adapta quan hi ha un canvi d'escenari i en treu profit quan la resta encara estan avaluant la situació immersos en un mar de dubtes. Ho vam veure amb la sentència contra el PP per la Gürtel, que ell va convertir en trampolí per accedir a la Moncloa; la pandèmia, quan la resta de partits van haver d'anar a remolc seu; amb el resultat de les eleccions del 23-J, quan va veure clar que calia tirar endavant una amnistia per sumar Junts al carro de la legislatura; o amb la investidura de Salvador Illa, donant llum verda a un acord sobre la hisenda catalana que va facilitar el sí de les bases d'ERC. És cert que la situació ha esdevingut cada cop més endimoniada i difícil de pilotar, com s'ha vist amb el paquet fiscal, però hi ha un vector en què la majoria plurinacional sí que pot resultar operativa i que la DANA facilita: desmuntar el sistema Madrid.

Durant tot el seu mandat, el gran adversari del sanchisme ha estat Madrid, i més en concret el que podem anomenar sistema Madrid, i que inclou un poder polític, però també mediàtic, econòmic i judicial. Madrid és ara mateix un forat negre per a l'esquerra, i per això qualsevol possibilitat de supervivència del PSOE a la Moncloa passa per la perifèria, és a dir, les nacions històriques del Mediterrani. Amb Catalunya ja al sac i presidida per Salvador Illa, el País Valencià es prefigura com la clau de volta del duel entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo.

Mapa electoral

Això probablement ja era així abans de la DANA, però ara és més clar encara. El PSOE té aquí una oportunitat d'or per matar diversos pardals d'un tret a compte d'una desgràcia terrible que ha estat gestionada de forma nefasta per l'executiu de Carlos Mazón. Sánchez pot fer girar la legislatura al voltant de l'objectiu de la reconstrucció de València, cosa que pot facilitar el suport als pressupostos i, atenció, li permetrà continuar debilitant tant el PP com la figura de Feijóo mantenint oberta l'hemorràgia que suposa la continuïtat de Mazón. Però a més té l'excusa perfecta per desviar quantitats ingents de recursos cap a una zona de l'Estat on podrà obtenir a la llarga rèdits polítics. Cal tenir en compte que la província de València no és una zona d'hegemonia conservadora al País Valencià. A les passades eleccions generals del 23-J hi va haver un empat: PP i Vox van sumar 8 escons, els mateixos que PSPV i Compromís. L'avantatge popular es fonamenta en els resultats a Alacant, el feu del zaplanisme, i en menor mesura en els de Castelló. Si mirem els pobles per on passa la fatídica rambla del Poio i ho creuem amb els resultats del 23-J veurem que en la majoria van guanyar els socialistes: Aldaia, Alaquàs, Picanya, Paiporta, Benetússer, Alfafar i Silla formen un cinturó roig al sud de València. Els pobles de la desembocadura del Xúquer i pròxims a l'Albufera, com ara Sueca o Cullera, també són feus progressistes i amb un pes important de Compromís. Si l'operació de reconstrucció per part del govern espanyol és exitosa, la dreta pot quedar esclafada. I si no serà l'esquerra la que serà anorreada.

Aquí hi ha un factor interessant a tenir en compte, que és que invertir a València és també una manera indirecta d'invertir a Catalunya sense tenir el cost polític que té fer-ho aquí. Si hem de fer cas al ministre Óscar Puente, la reconstrucció de la zona afectada per la DANA ha de suposar un impuls definitiu al corredor mediterrani, que és la inversió clau per equilibrar l'Estat cap a les seves zones naturalment productives, i detreure'ls de Madrid. L'economia valenciana i la catalana estan fortament imbricades (són el principal client l'una de l'altra) i tenen una estructura similar: molta pime i vocació exportadora. Aquest és justament el contramodel que l'esquerra espanyola pot presentar davant la megalòpolis madrilenya, enfocada al sector serveis i convertida en un santuari de la dreta i l'ultraliberalisme hispanoamericà. La DANA, com la pandèmia, hauria de servir per demostrar la importància del sector públic per fer front a catàstrofes d'aquest calibre. Això sí, només si es fa bé.

Vist des de Catalunya, l'operació València pot resultar summament interessant i productiva. I per al PSOE és l'excusa perfecta per, sin que se note el cuidado, començar a desmuntar el sistema Madrid, que és la seva gran amenaça, i apostar per la perifèria, és a dir, per l'Espanya no madrilenya. La política espanyola de les pròximes dècades es pot estar decidint aquests dies als carrers encara plens de fang de Paiporta o Alfafar.