La reconnexió Pujol-Puigdemont

BarcelonaLes declaracions de Jordi Pujol refermant la posició de Carles Puigdemont en les negociacions sobre la investidura –cal "ser exigents" i evitar la "candidesa", va dir en una entrevista a El Nacional– no són casualitat. Responen a un moviment de fons: un procés de retrobament entre els dos polítics. No hi ha contacte directe entre ells ni tampoc a distància –als 93 anys, Pujol es desenvolupa millor de manera presencial–, però sí que existeix una trobada que marca un canvi de rasant: Sant Miquel de Cuixà (Prada), el 21 d'agost. Va ser allà on es van veure per primer cop des que Puigdemont va marxar a l’exili l'any 2017 i és allà on van reconnectar políticament en el marc d’una foto històrica: fins a cinc presidents de la Generalitat –també hi ha l'actual cap de l'executiu, Pere Aragonès, Quim Torra i José Montilla– hi van homenatjar la figura de Pau Casals en un acte organitzat per la Universitat Catalana d'Estiu (UCE).

Quan s’assabenta que Puigdemont serà presencialment a la Catalunya del Nord, Pujol decideix canviar el discurs que tenia preparat des de principi del mes d'agost. Cal tenir en compte que la notícia se sap pocs dies abans, perquè l'expresident havia perdut la immunitat i d'entrada no podia sortir de Bèlgica (finalment, el Tribunal Suprem va decidir no reactivar l'euroordre a l'espera que s'esgotin els recursos a Luxemburg). Les paraules de Pujol acabaran fent molt més èmfasi en la llengua i en la crida a preservar la nació, que considera que està "amenaçada". I el president exiliat, que aquell dia s’aixeca expressament a donar-li la mà quan Pujol acaba el discurs, recull el guant. "Tenim el dret i el deure de llegar el català a les generacions futures", va remarcar Puigdemont al seu torn al monestir de Sant Miquel de Cuixà.

"Aquell dia hi ha un punt d’inflexió" en la seva relació, asseguren fonts pròximes, perquè després dinen en privat, juntament amb la resta dels presidents, i torna a aflorar la sintonia. Des de llavors que existeix una interlocució indirecta entre ells a través de l'entorn de Pujol (que també manté el contacte amb els màxims dirigents de Junts i Esquerra).

Pujol sempre ha assegurat que no és independentista i Puigdemont sí. Pujol no està d'acord en com es va dur a la pràctica el Procés i Puigdemont n'ha estat un dels principals artífexs. Ara bé, hi ha unes "bases comunes" que ara tornen a la superfície un cop Puigdemont s'ha mostrat disposat a negociar la investidura del PSOE: no és fútil que l'exiliat fos militant de CDC des dels anys 80 i que creixés políticament dins el pujolisme (era un dels militants més antics quan va ser membre de l'executiva de Convergència). I, a més, Puigdemont i Pujol coincideixen en el diagnòstic: que la conjuntura espanyola és una "oportunitat", però per fer un "acord històric". "Això no va de pacte del Majestic, això va de transició i d'una cosa estructural", asseguren fonts pròximes a l'expresident Pujol. Un enfocament que coincideix amb la conferència de Puigdemont a Brussel·les: "Si hi ha un acord, ha de ser un compromís històric".

La influència en el discurs de Junts

Puigdemont també ha donat senyals que assumeix el pòsit que es desprèn el discurs de Pujol a Sant Miquel de Cuixà. Allà Pujol parla de la immigració –un tema espinós i amb què fa forat l'extrema dreta catalana i espanyola– de la manera següent: "Tenim l'obligació d'acollir, però també l'obligació de preservar la nostra identitat".

Unes setmanes després, en la seva conferència a Brussel·les, Puigdemont afirma que Catalunya necessita competències i recursos per gestionar la immigració i això també es tradueix en una resolució de Junts en el debat de política general –que no prospera per l'oposició d'ERC i el PSC– en què reclama a l'Estat "les competències i els recursos necessaris per respondre eficaçment a l'auge de la immigració i garantir la millor integració possible de totes les persones davant el repte demogràfic en què ens trobem".

Per què Pujol parla ara

Fins ara, Jordi Pujol havia mantingut el silenci sobre les converses de la investidura. ¿Per què decideix comentar-les? La intervenció de Felipe González i Alfonso Guerra hi tenen a veure. Tots són dirigents de la seva època que, com ell, van participar en la Transició i amb qui ell, sobretot amb González, va negociar l'ampliació progressiva de l'autogovern de la Generalitat fins que el PSOE (i després el PP) van dir prou. "No hem de cedir al xantatge de minories en extinció", va dir fa algunes setmanes l'expresident espanyol. Això fa que Pujol també hi vulgui dir la seva: decideix entrar al ring per refermar la posició de Puigdemont i aquest, lluny d'amagar la seva sintonia, torna a reivindicar la figura de l'expresident, que fa un temps va recuperar la presència pública després d'anys de contrició arran de la seva confessió sobre els diners a l'estranger i els casos judicials que encara afecten la seva família.