La recepta basca d’Esquerra per reorganitzar-se des del poder

BarcelonaEntre el gir cap a un independentisme pragmàtic i l’entrada als despatxos més exclusius de la Generalitat que fins ara li eren vetats, Esquerra rep dels seus detractors l’acusació de ser la nova Convergència. Els republicans ho neguen, esclar, però orgànicament podrien no estar tan lluny de seguir els passos d’un partit nacionalista d’una mica més al nord: el PNB. Segons diverses fonts consultades per l’ARA, l’aterratge d’ERC a la presidència de la Generalitat implicarà una reorganització interna del partit que tindrà un resultat principal: una bicefàlia en el lideratge volguda i amplificada. El president d’ERC, Oriol Junqueras, es bolcarà en comandar el partit, i el coordinador nacional i president del Govern, Pere Aragonès, cedirà protagonisme orgànic per centrar-se en la feina institucional. En definitiva, com el PNB: un referent al partit -Andoni Ortuzar, president- i un altre al Govern -Iñigo Urkullu, lehendakari.

“No és una estructura tradicional a Catalunya. Aquí qui lidera el partit lidera la llista al Parlament, però la repressió obliga a reinventar-se”, concedeix una veu de la direcció. La bicefàlia també serà el resultat d’un segon factor que va més enllà de la novetat de presidir el Govern. En les pròximes setmanes, ja sigui via indults o via permisos, Junqueras podrà deixar totalment o parcialment les parets de Lledoners i tornar a fer vida de partit. “Territori, territori i territori. Volem un Junqueras que mani al partit i al territori. Volem un Junqueras a tots els pobles de Catalunya reunint-se amb tothom”, explica una veu del seu entorn.

Des del quarter general d’Esquerra hi veuen una altre virtut, al moviment. La possibilitat d’articular un doble missatge. Fer d’Aragonès l’encarregat d’un discurs més institucional enfocat “a tothom” i més contingut al ser la veu d’un executiu de coalició, i deixar que des del púlpit del partit Junqueras “posi l’accent a l’esquerra i en l’estratègia independentista a llarg termini”. “Fins ara coexistien dos lideratges. Ara hi haurà un lideratge enfocat més clarament al Govern i un altre més clarament al partit”, resumeixen fonts de la direcció republicana.

La reforma clau del 2019

Junqueras complirà l’1 d’octubre una dècada al capdavant del partit i, en condicions normals, d’aquí dos anys no podria presentar-se a la reelecció perquè són un màxim de 12. Però en l’últim congrés del 2019 es va produir una reforma dels estatuts que establia que, si el president i la secretària general del partit -Marta Rovira- no podien “desenvolupar plenament les seves funcions per causes alienes a l’organització” -la repressió-, el termini quedava suspès. En definitiva, una catifa vermella perquè Junqueras i Rovira puguin renovar els seus càrrecs en el futur, i a més, ara, una oportunitat perquè la bicefàlia amb Aragonès es pugui consolidar. “Hi ha Junqueras per llarg”, explica algú que el tracta de prop.

En aquesta reorganització interna, Rovira i la secretària general adjunta, Marta Vilalta, seguiran formant part de la cúpula a quatre que actualment ja formen amb Junqueras i Aragonès i s’encarregaran del dia a dia d’un partit que té posada la vista en la següent batalla electoral, les municipals del 2023, en què esperen la reedició del duel amb el PSC que ja es va veure el 14-F.

El pla està dissenyat i també inclourà canvis de noms en nivells inferiors de l’executiva i relleus al grup parlamentari perquè alguns diputats deixaran l’escó per anar a càrrecs governamentals -com Sergi Sabrià, Anna Caula i Ester Capella-. L’únic interrogant serà si el partit sabrà adaptar-se a aquest model bicèfal que li és força aliè i que fins ara no ha cultivat. “Hem treballat conjuntament des de fa molt temps i ara ho farem en una etapa diferent”, deia fa poc Aragonès de Junqueras en una entrevista amb l’ARA. El moment ha arribat.