L'Eurocambra rebutja debatre la petició de Vox per incloure els CDR entre les organitzacions terroristes

EstrasburgCatalunya ha tornat a generar un moment de polèmica en la comissió de Llibertats del Parlament Europeu. Els membres de comissió de Llibertats, Justícia i Afers Interns (LIBE) de l'Eurocambra han rebutjat aquest dimarts debatre sobre la petició del partit ultradretà Vox per incloure els Comitès de Defensa de la República (CDR) al llistat d'organitzacions terroristes. Els eurodiputats membres d'aquesta comissió han tombat en la votació la inclusió d'aquest punt de debat, tal com demanaven els coordinadors i per una àmplia majoria: 53 vots a favor de vetar-la, sis en contra i tres abstencions.

Els coordinadors de la comissió ja havien acordat no incloure aquest debat en la seva agenda però Vox ha forçat la votació d'aquest dimarts al matí. Només es votava sobre la inclusió del punt a l'agenda i no sobre el fons de la qüestió. Al setembre la formació d'ultradreta ja havia traslladat al Consell Europeu una pregunta parlamentària en què demanava que es discutís aquesta qüestió. En la pregunta, l'eurodiputat Jorge Buxadé feia referència als nou membres de CDR detinguts el 23 de setembre "sota la sospita d'estar planificant atacs al país durant el segon aniversari de l'intent de cop d'estat de l'octubre del 2017". L'eurodiputat assegurava que durant l'operació policial es van trobar materials explosius, tal com deien algunes filtracions periodístiques, i amb aquests arguments donava per fet que es compleixen els requisits perquè els CDR siguin inclosos dins la llista d'organitzacions terroristes i pregunta si Espanya ho ha demanat al Consell (la institució on s'asseuen tots els estats membres de la UE). Al final s'ha demostrat que en els registres no es van trobar explosius, sinó materials amb què, segons la policia, es podrien arribar a fabricar.

En la votació del punt del debat, l'eurodiputada d'ERC Diana Riba ha denunciat que Vox intenta entorpir el funcionament de la comissió i ha defensat que els CDR no són organitzacions terroristes. Una afirmació que ha estat discutida pel president de la comissió, el socialista Juan Fernando López Aguilar, que li ha recordat que no es tractava de discutir sobre el fons de la qüestió sinó sobre si era o no pertinent incloure aquest punt a l'agenda.

Tot i això, després l'eurodiputat del PP Javier Zarzalejos ha apuntat que hi ha una investigació oberta a Espanya sobre aquesta qüestió. També l'eurodiputada de Ciutadans Maite Pagazaurtundúa s'ha pronunciat posteriorment respecte a aquest tema. Aquesta eurodiputada ha impulsat l'elaboració d'informes i estudis sobre la vinculació dels CDR amb el terrorisme però també ha rebutjat que s'incloguin ara en aquesta llista perquè assegura que és prematur: "La llista d'organitzacions terroristes de la UE es conforma d'acord amb sentències fermes dels estats membres i les institucions europees", ha assegurat.

De fet, com recull la normativa comunitària, "s'ha de formar prenent com a base informació precisa" i "s'hi poden incloure persones, grups o entitats prenent com a base propostes que han de fer estats membres o tercers estats". La informació s'ha de discutir després entre el grup de treball pertinent i els estats membres, que, a més, avaluen la llista cada sis mesos per consensuar qui en forma part, les noves inclusions o qui deixa de formar part d'aquesta llista.