El 9-N s’ha de reactivar aquesta setmana per tornar a ser operatiu
BarcelonaEl secretisme s’imposa entre els líders presents en la cimera de divendres a Palau. Ben poc ha transcendit del que va passar al Saló Verge de Montserrat entre les onze del matí i les deu del vespre. En sortir sí que van donar alguna pista. Oriol Junqueras, d’ERC, va dir: “El compromís és que els ciutadans votin amb garanties el 9-N, i continuarem treballant perquè sigui així”. Jordi Turull, de CiU, va afirmar: “No hi havia marge per al no acord i el 9-N es votarà”. Per fer possible el compromís cal, però, reactivar aquesta mateixa setmana els preparatius, segons confirmen membres de la Comissió de Control de les consultes i del Govern consultats per l’ARA.
Dimarts, l’endemà de la contundent providència del Tribunal Constitucional que suspenia la llei de consultes, el decret del 9-N i totes les accions de la Generalitat, el Parlament o tercers per dur-los a terme, l’executiu va ser prudent, va aturar els preparatius i va esperar a la cimera. L’acord de divendres que salva la unitat és fer la consulta, i això implica reprendre la feina per atansar-se tant com es pugui a la data acordada ja fa mesos per votar.
La clau -que no s’explica- és com es burla jurídicament el veto del TC, que no té per què contestar a les al·legacions contra la suspensió i que, en cas de fer-ho, sorprendria que ho fes de manera positiva. L’alt tribunal sí que preveu, tal com va publicar aquest diari dilluns i han confirmat després dirigents del PP pròxims a Mariano Rajoy, tenir a punt la sentència d’anul·lació definitiva abans del 9-N per esvair dubtes.
La firma del decret per part de Mas i les posteriors ordres de la vicepresidenta, Joana Ortega, van activar els calendaris i els preparatius. Alguns, com la recuperació en mode de denúncia de l’anunci institucional del 9-N, no condicionen les necessàries “garanties democràtiques” a què sempre ha apel·lat el Govern, però d’altres sí. És el cas de dos terminis que començaven el dimecres 1 i tenien una setmana de vigència: el dels estrangers amb dret a vot (comunitaris amb un any de residència i extracomunitaris amb tres) per sol·licitar la inclusió al cens, i el dels catalans residents a l’exterior, reclusos -també en centres de menors- o grans dependents per demanar el vot anticipat per dipòsit. Així consta als calendaris facilitats diumenge passat per Governació.
Llocs de votació i el cens
El dissabte 27, després de la publicació del decret, es va donar als ajuntaments deu dies per respondre si estan d’acord o no amb els emplaçaments de votació suggerits o en tenen d’alternatius. Diumenge 12 el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya hauria de publicar, segons la previsió, els locals definitius.
El divendres 10 és important. S’ha d’exposar la llista provisional de les persones cridades a participar. Aquest cens es nodrirà del Registre de Població de Catalunya (amb dades de l’Idescat a partir dels padrons municipals) i del registre de catalans a l’estranger. L’entitat unionista Societat Civil Catalana ja va denunciar dilluns passat l’ús de dades personals a la fiscalia, que encara no s’ha pronunciat. El dia 11, dissabte, comença, per la seva banda, el procés de sorteig i confecció de les meses de votació.
Tot plegat ho han de supervisar el Govern i la Comissió de Control de la Consulta, formada per set juristes pactats entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP i que el Parlament va nomenar dimecres malgrat les pressions de l’Estat i les denúncies de les forces unionistes. Alguns dels membres d’aquest ens clau han demanat posar fil a l’agulla i ja tenen al cap les comissions de control territorial, que assumiran les funcions de les juntes electorals i les formaran també juristes. Els integrants de la Comissió consultats opinen que si aquesta setmana tot s’activa no hi ha d’haver problemes operatius, encara que algun apunta també que ja es va tard i que no hi ha “garanties polítiques” de poder fer un procés reposat a banda d’algun problema “d’inseguretat jurídica” amb les meses electorals.
En tot cas, els terminis ajustats o que vencen dimarts no han de ser problema si es fa un decret del Govern per ampliar-los. És, per exemple, el que es fa a la resta d’eleccions amb el vot per correu. Un decret d’aquestes característiques, així com altres preparatius, amb la consulta suspesa pot considerar-se delicte de desacatament i de prevaricació, unes figures que la Fiscalia de l’Estat ja estudia per imputar Mas.
Una inhabilitació per aquests delictes, però, no és mai automàtica, i menys en el cas d’un aforat (Mas és diputat). El cas recent més assimilable és el de l’expresident del Parlament Basc Juan Mari Atutxa. El 2003 el Tribunal Suprem li va ordenar dissoldre el grup parlamentari de la il·legal Batasuna. S’hi va negar i, després de molts requeriments i recursos, se’l va condemnar per desacatament l’any 2008. La sentència d’inhabilitació d’un any i mig no va ser confirmada per un dividit TC fins a finals de l’any passat.
La CUP i Unió, als extrems
El Govern no vol, però, que els funcionaris que no hi estan disposats corrin riscos similars. De fet, aquest punt va provocar divendres friccions entre la CUP i ERC i els dos consellers d’Unió presents a la cimera, Ramon Espadaler (Interior) i Ortega (Governació). Els cupaires estaven ahir satisfets pel resultat de la cimera. “Si hagués sigut una patxanga, a la tarda ja no hi hauríem tornat”, explicaven. A partir de demà caldrà posar-se de nou en marxa per poder votar el 9-N.