Reacció ‘política’ davant la inadmissió del delicte de rebel·lió
PeriodistaReacció política a la decisió de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein. Mobilització del ministre de Justícia, Rafael Catalá, i del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes. I ahir tant el magistrat instructor, Pablo Llarena, com el fiscal general de l’Estat, Julián Sánchez Melgar, van anunciar que estan treballant en una resposta a la decisió de no admetre el delicte de rebel·lió. La idea: plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè defineixi com s’ha de resoldre l’euroordre que s’està tramitant a Alemanya. La resolució d’aquest tribunal, encarregat precisament d’establir les línies d’actuació quan hi ha situacions poc clares o hi ha dubtes, haurà de conduir a una consulta amb els estats membres i a adoptar una decisió.
La base d’aquesta qüestió prejudicial seria la següent: l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein s’hauria extralimitat en la seva desestimació preliminar del delicte de rebel·lió. Per què? Perquè l’acord marc de l’ordre europea de detenció i entrega (2002) puntualitza els límits de la decisió dels sistemes judicials nacionals. L’acord assenyala en el seu article 2.2 els famosos 32 delictes subjectes a una entrega exprés, automàtica, de les persones buscades per haver-los comès presumptament. Però el 2.4 es refereix a altres delictes. “Per als delictes diferents dels esmentats en l’apartat 2, l’entrega podrà supeditar-se al requisit que els fets que justifiquin l’emissió de l’ordre de detenció europea siguin constitutius d’un delicte respecte del dret de l’estat membre d’execució, amb independència dels seus elements constitutius o de la seva qualificació”.
Aquesta frase seria la base de la presumpta extralimitació. Els jutges Probst, Hohman i Schleman, que integren la sala primera de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, haurien anat més enllà de l’euroordre en considerar en la seva resolució que el tipus penal de rebel·lió que invoca Espanya (article 472 del Codi Penal espanyol) no es correspon amb el tipus d’alta traïció dels articles 81, 82 i 83 del Codi Penal alemany, perquè a Alemanya l’alta traïció (modificar la Constitució federal o segregar una part del territori) és punible sempre que hi hagi violència o amenaça de violència.
Els jutges no qüestionen el tipus penal de rebel·lió a Espanya; assenyalen, en canvi, que a Alemanya no pot ser homologat amb l’alta traïció perquè exigeix violència o amenaça de violència. Els tres jutges es basen en resolucions internes, sobre fets violents ocorreguts a Alemanya, que van ser dictades pel Tribunal Federal de Justícia de Karlsruhe (Tribunal Suprem) i que, precisament, citen en la seva resolució, de divuit folis. La resolució rebutja “la descripció abstracta del concepte de violència viable [efectiva]” i puntualitza que “l’alta traïció es presenta quan l’òrgan constitucional en qüestió hagi sigut íntegrament derrotat”.
La resolució no està subjecta a recurs. Però la qüestió de l’extralimitació, en tot cas, haurà de ser estudiada per la Fiscalia de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, que ha defensat el lliurament de Puigdemont per rebel·lió i malversació. El fiscal general podria, segons fonts consultades per l’ARA, fer algun tipus de plantejament. Però la reacció política a la sala segona del Tribunal Suprem i a la Fiscalia General de l’Estat ha optat per una alternativa -elevar una qüestió prejudicial al tribunal amb seu a Luxemburg- que no correspon als òrgans jurisdiccionals de l’estat requeridor (Espanya) sinó de l’estat requerit (Alemanya). La fiscalia suggereix que aquesta qüestió sigui plantejada més endavant.
L’article 267 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea planteja el dret dels països a consultar a l’esmentat òrgan les anomenades qüestions prejudicials. És a dir: interpretar o validar el dret en els casos en què està en qüestió. Però aquesta consulta l’ha d’elevar l’òrgan que ha de resoldre la qüestió. En altres termes, si l’Audiència de Schleswig-Holstein tenia dubtes o posicions oposades sobre l’euroordre, podia haver paralitzat el procediment i elevar la qüestió al Tribunal de Justícia de la UE.
Un cas dels múltiples que es presenten va passar a Espanya a principis del 2013. La sala penal segona del Tribunal va acordar desestimar, amb una divisió de nou vots a favor i sis en contra, el recurs interposat pel membre d’ETA Kepa Pikabea Ugalde, a qui l’Audiència Nacional havia rebutjat descomptar els deu anys de presó que va passar a França. Els magistrats dissidents van considerar que era una ocasió de manual per plantejar la qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE. Però la majoria s’hi van oposar i el tema va quedar tancat. Espanya ha sigut denunciada per això. Amb tot, la decisió de l’Audiència Territorial alemanya és preliminar. I la fiscalia tornarà a plantejar en el procediment l’entrega de Puigdemont tant pel delicte de rebel·lió com pel de malversació. Fonts de la fiscalia consultades per l’ARA creuen que acudir al Tribunal de Justícia de la UE no es podrà plantejar fins que hi hagi resolució ferma, un cop avançat el procés d’extradició.