Jutges per la Democràcia, sobre el 100.2: "La decisió del TS no és gens habitual i aplica criteris molt restrictius"

Madrid¿És habitual la decisió que ha pres el Tribunal Suprem sobre l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari? ¿Què suposa per als presos polítics? ¿Els genera un greuge respecte a altres presos? La nova portaveu de Jutges i Jutgesses per la Democràcia a Catalunya, María del Prado Escoda, assegura a l'ARA que es tracta d'una decisió "gens habitual" i que "aplica criteris molt restrictius", no només per a l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, sinó per a la resta de presos polítics, així com el fet que "marca el camí" a seguir de cara a la concessió del tercer grau. Al seu parer, la resolució de l'alt tribunal acaba generant un greuge entre presos: que un condemnat per delictes sexuals o delictes patrimonials associats a les drogues tingui més possibilitats a partir d'ara d'acollir-se a l'article 100.2 per poder anar a treballar o fer voluntariat fora de la presó que no pas presos amb delictes vinculats a fets polítics.

El fet és que la resolució elaborada pel president de la sala penal del Suprem, Manuel Marchena, assenyala que és imprescindible acollir-se a programes de reinserció per obtenir la semillibertat. El problema rau, però, en el fet que no existeixen programes específics als quals puguin acollir-se tant la mateixa Forcadell com el líder d'ERC o d'Òmnium, a tall d'exemple, ja que es tracta de condemnes més relacionades amb la consciència. "A la pràctica s'acaba generant un greuge", assenyala Escoda, perquè "per a delictes polítics no hi ha un tractament específic, no existeixen programes", tal com ja han apuntat les juntes de tractament, recorda.

Una altra de les peces que posava la Fiscalia del Suprem sobre la taula és que els presos polítics assumissin els fets i les conseqüències, és a dir, la condemna. La portaveu de Jutges per la Democràcia considera que tot i ser un "element rellevant" no s'utilitzava fins ara com a "criteri exclusiu", ja que pot ser que durant el tractament de l'aplicació del 100.2 "es vagi agafant consciència". "El tema delicat pel que fa als delictes de consciència és que el que pots provocar amb uns criteris tan restrictius és que només s'acullin al règim les persones que ho reconeguin, però pot ser una declaració falsa", afegeix.

Una decisió "transcendental"

Del Prado considera que estem davant d'una decisió "força transcendental" perquè capgira els criteris pels quals s'ha regit fins ara la concessió dels permisos als presos polítics. No considera, però, que el Suprem estigui sobrepassant les seves competències i també veu normal que accepti la mesura cautelar de la Fiscalia. Però puntualitza que a Catalunya l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari se sol entendre com un tema de tractament i no de classificació. En canvi, assenyala que a Madrid sol considerar-se el contrari –cosa que fa que el ministeri públic pugui demanar una suspensió abans que hi hagi decisió judicial–. El tribunal sentenciador, en aquest punt, crea jurisprudència i obliga els jutges catalans a aplicar-la, provocant un efecte dominó. "És un tema discutit", afegeix, recordant que fins ara el criteri habitual de la Fiscalia era que l'article 100.2 era una qüestió de tractament. Però el ministeri públic, igual que el Suprem, han decidit canviar les regles del joc.

La portaveu de Jutges per la Democràcia no aclareix si això tindrà efectes immediats sobre el tercer grau perquè entren en joc d'altres elements, però sí que apunta que el tema de la reinserció és clau. I el fet de no existir programes específics per als presos polítics els col·loca en una situació difícil. Si es revoca el tercer grau, l'article 100.2 només es podrà aplicar davant d'un "supòsit excepcional, extraordinari i vinculat a determinar la conducta delictiva".