Raül Romeva: "Avui no ens afusellen físicament, ho fan políticament i econòmica"

BarcelonaL'exconseller d'Exteriors Raül Romeva atén l'ARA després que el Tribunal de Comptes hagi tombat els avals de l'Institut Català de Finances.

Com valora l'última decisió del Tribunal de Comptes de tombar els avals de la Generalitat?

— És un exemple més de la voluntat venjativa d'un estat que no ha entès que aquí hi ha una voluntat democràtica, pacífica i legítima d'una gent i que respon a través de la violència, ja sigui física amb la policia, judicial a través dels jutges o econòmica a través del Tribunal de Comptes. 

De què l'acusen, ara mateix?

— De tota l'acció exterior del 2016 i el 2017. Cada viatge que vam fer, les conferències, totes les accions que feien les delegacions [...]. Tot allò que fèiem en exercici de la nostra responsabilitat consideren que és una malversació. No perquè ens hàgim quedat els diners, sinó que ens acusen de no haver-los gastat com ells creuen que ens els hauríem d'haver gastat. Per tant, és una qüestió ideològica.

Ara mateix té els comptes embargats?

— Encara estem pendents dels advocats i en l’àmbit pràctic encara hi ha moltes incerteses. No ho sabem. En un instant ens podem trobar que no puguem fer res, però no tenim ni idea de quan.

Quina alternativa estan buscant?

— S'està valorant què es pot fer [ERC ha dipositat 2,2 M, però no se sap si s'acceptaran]. Però com ho fem és irrellevant des del punt de vista de la gravetat del fet. El que hem de fer és qüestionar la manca de legitimitat d'una institució que està absolutament desprestigiada per totes bandes. Si ens perdem en els detalls tècnics donarem per bona la tesi que això és un tribunal i que està fent justícia, perquè no és ni una cosa ni l'altra.

Presentaran recurs, però. 

— Sí, farem totes les accions legals que puguem i considerem. 

La sala que ha de decidir el recurs està formada per dos magistrats promoguts pel PSOE i IU i un del PP. Tenint en compte que la majoria és progressista, hi ha possibilitats que es tombi la decisió de la delegada instructora?

— Quan parlem d'aquestes instàncies, en general de progressisme n'hi ha poc. El problema són les estructures de l'Estat, les mateixes que fa vuitanta anys van afusellar o van permetre l'afusellament del president Companys. Avui no ens afusellen físicament, però ens afusellen políticament i econòmica.

El PSOE i el PP han pactat la renovació del Tribunal de Comptes. Pot canviar la situació del seu cas?

— No ho sé. Tinc poca confiança que aquestes estructures es puguin canviar. L'experiència demostra que el deep state, l'essència fonamental d'aquestes estructures, depassa en molt les dinàmiques dels grans partits de l'Estat.

A través de la taula de diàleg es pot fer alguna cosa?

— El que s'ha de fer és tractar una qüestió política en una taula política. Demano l'amnistia per poder posar sobre la via de la política el que és una qüestió política.

Però l'amnistia no ha passat ni el filtre de la mesa del Congrés per debatre's. Quines eines hi ha des de la taula de diàleg per desactivar la causa del Tribunal de Comptes?

— El que ha de fer la taula de negociació és plantejar una solució política a un problema polític. Només així podrem resoldre les altres derivades, com la del Tribunal de Comptes o altres causes que estan obertes.

¿Reformar la llei orgànica del Tribunal de Comptes per treure-li les funcions d'enjudiciament seria una via a explorar?

— Estem anant a l'anècdota, jo vull anar a la categoria. Si ara ens posem a discutir si hem de revisar el Tribunal de Comptes davant d'aquesta situació, estem donant per bona la persecució política i econòmica. Hem d'anar més amunt, hem d'entendre que no és una reforma del Tribunal de Comptes el que ha de resoldre el conflicte, és una decisió política de més importància. I aquí és cabdal la taula de negociació.

És a dir, que o el PSOE accepta l'amnistia o no hi ha solució a aquesta situació? 

— No, estem dient que la nostra proposta per resoldre el conflicte polític és l'amnistia i l'autodeterminació. Estem esperant quina és la proposta del PSOE. Mentre el govern espanyol no la posa sobre la taula, la repressió política i econòmica continua i el problema persisteix.

Costa pensar quina ha de ser la solució si el PSOE rebutja l'amnistia i si tampoc pot ser una reforma de la llei del Tribunal de Comptes.

— Aquesta és la responsabilitat del PSOE, no la meva. La nostra proposta és clara. S'ha d'interpel·lar el PSOE; el Tribunal de Comptes és un episodi més que justifica i legitima la necessitat d'aquesta negociació política.