L'Audiència apunta Rato com a responsable de les targetes opaques de Caja Madrid

MadridL'Audiència Nacional ha confirmat la fiança de 3 milions d'euros que va imposar el jutge Fernando Andreu a l'expresident de Bankia Rodrigo Rato, per considerar-lo responsable de l'emissió de les targetes opaques, situades al marge de "qualsevol indici de legalitat".

En una resolució, la secció tercera de la sala penal desestima així el recurs que l'exbanquer va interposar contra la seva fiança, que Andreu li havia fixat el 16 d'octubre per "consentir, propiciar i acceptar" el sistema de targetes opaques amb què 83 exconsellers i exdirectius van gastar més de 15 milions entre 1999 i 2012.

Rato s'hi va oposar al·legant el dret a ser tractat com a innocent. Va argumentar que s'havia avançat un judici inculpatori i mantenia que no eren certes les conclusions a què va arribar Andreu.

No obstant això, per l'Audiència, les diligències que ha practicat fins ara posen en relleu que es tractava de targetes de crèdit "emeses al marge del circuit establert amb caràcter general i ordinari, sense que hi hagués precepte estatutari o reglamentari, acord o decisió adoptada per algun òrgan que suporti la seva existència i operativa".

L'emissió de les targetes "era responsabilitat" de Rato, que a més de president de Caja Madrid, primer, i de Bankia, després, va ser beneficiari d'una d'aquestes targetes, i també disposava d'una altra per a despeses de representació, que sí que havia estat aprovada pel consell d'administració.

Això situa l'ús de les targetes opaques "al marge de qualsevol indici de legalitat i, el que és més important, d'esquena a qualsevol tipus de fiscalització que pugui acreditar la seva adequada utilització".

Si les targetes haguessin format part de la seva retribució, tal com va defensar Rato en la seva declaració davant el jutge, "haurien d'haver estat comptabilitzades com a tals" sobre la base d'un acord previ dels òrgans directius. I no va ser així, diu la sala.

La "ignorància" no és un pretext

En aquest sentit, assenyala la importància que les despeses es carreguessin en dos comptes "clarament inapropiats", que incloïen "regularitzacions per fraus, negligències, errors interns, deficiències dels sistemes i reclamacions de l'oficina del client", uns conceptes que "poc o gens tenen a veure amb un complement retributiu".

Així mateix, li recrimina que digués a l'instructor que no l'havia advertit que aquesta pràctica podia vulnerar la llei de caixes. "Aquesta ignorància en una persona que ostentava el càrrec de president del consell d'administració és inexcusable", assenyalen els magistrats abans d'insistir que precisament per la seva condició no podia desconèixer el reflex que tenien en la comptabilitat de la caixa ni el fet que no figuressin en la seva nòmina.

Per això, li recorda que "el principi de confiança no exclou el necessari deure de vigilància dels membres del consell", que han d'evitar que es treguin "fons de la societat", i, "si l'assumpte afecta les pròpies retribucions", la "inacceptable excusa" del desconeixement "decau encara amb més fonament".

Així, l'Audiència creu que "la voluntat real" era l'"ocultació d'aquestes despeses als organismes auditors i reguladors". Atès que no es preveu que la investigació acabi aviat, i si s'hi sumen els "sòlids indicis de la comissió d'un delicte d'administració deslleial", l'elevada responsabilitat civil que li pugui arribar a imposar i el gran nombre de perjudicats existents (accionistes, creditors o simples clients), l'Audiència determina que la decisió d'Andreu és "plenament ajustada a dret".