Raphael Minder ('NYT'): "Sacrificaré la informació sobre el referèndum fins que es passi de paraules a fets"

BarcelonaLa internacionalització és un element rellevant en el Procés i cada mostra de suport a la reivindicació independentista se celebra com una petita victòria. En vam tenir un exemple amb l'editorial del 'NYT' fa uns dies i en cada manifestació de l'11 de Setembre quan milers de catalans surten el carrer i els mitjans estrangers se'n fan ressò.

La qüestió catalana té una importància "relativa" a nivell europeu, per bé que els corresponsals de les principals capçaleres internacionals a Catalunya s'esforcen per explicar els avenços que es produeixen. "Sacrificaré la informació sobre el Procés fins que es passi de paraules a fets", ha assegurat Raphael Minder, periodista del 'NYT' instal·lat des de fa prop de sis anys a Madrid.

En una conferència a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) amb motiu de la presentació d'un estudi sobre el relat sociopolític català als mitjans internacionals, Minder ha subratllat que el conflicte català "és ple de condicionals", i que els "caps demanen la resposta definitiva". És per això que fins que no se sàpiga del cert si el referèndum previst per a l'1 d'octubre se celebrarà o no, no vendrà informació del Procés a la seva capçalera.

Minder ha compartit taula amb el corresponsal de 'Le Figaro', Mathieu de Taillac, i la del 'Die Welt', Ute Mueller, en un debat moderat per la periodista Mònica Terribas. Els conferenciants han coincidit a assenyalar la necessitat d'abordar el conflicte des d'una òptica diferenciada de la declaració i contradeclaració pública. "Quan Carles Puigdemont fa unes declaracions no en fem res, però quan hi ha una gran mobilització, sí", ha remarcat Mueller, que es veu obligada a buscar "històries en famílies polititzades de pobles remots" perquè el seu diari accepti publicar informació sobre el Procés.

Al seu torn, De Taillac ha afirmat que el govern espanyol no exerceix pressió perquè s'informi en un sentit determinat sobre Catalunya. "La Moncloa no s'interessa gaire per la premsa internacional, però és cert que quan es reuneixen amb un líder europeu els pregunten per la seva posició respecte de Catalunya", ha explicat. El periodista francès serà a Barcelona el dia 1 d'octubre, "tret que es vegi molt clar que no hi haurà votació", tot i que ha mostrat dubtes sobre si finalment la consulta promesa pel Govern se celebrarà. "Conec poca gent que m'asseguri que hi haurà un referèndum", ha exposat.

Pressions durant la crisi

Si bé els ponents han rebaixat l'impacte del Procés en els seus respectius diaris, han posat en valor la crisi econòmica, etapa en què han confirmat que van rebre més "pressió" per part del govern espanyol. "Rebíem missatges perquè expliquéssim que Espanya anava bé", ha subratllat Mueller. Una tesi que han confirmat la resta de col·legues. De fet, durant els anys de la crisi, Mueller va sospitar que tenia el mòbil punxat i Minder va rebre acusacions de col·laborar amb l'intent "d'enfonsar l'euro per enriquir els voltors financers americans". "Espanya és un país de grans conspiracions", ha avisat.

La casa reial també ha estat un dels temes que més problemes han generat per als corresponsals estrangers. De Taillac ha assenyalat que abans que el rei abdiqués, i quan alguns mitjans apuntaven a aquesta possibilitat, "determinades esferes" li van preguntar "per què publicava això i que si estava mig boig". "La casa reial era un tema tabú, a Espanya", ha continuat Minder, que ha explicat que periodistes espanyols no podien publicar informació sobre el rei perquè els deien que "no era d'interès públic".