Tremosa presenta 30 preguntes parlamentàries per "defensar els interessos de Catalunya"

BarcelonaL'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, ha presentat aquest dijous 30 preguntes parlamentàries per començar la nova legislatura al Parlament Europeu amb l'objectiu de "no perdre ni un segon per defensar els interessos de Catalunya i els catalans a Europa". Les interpel·lacions a Brussel·les demanen el compliment de la legislació europea a l'Estat espanyol, la defensa de l'autonomia financera dels ports catalans, plantegen dubtes sobre la reforma fiscal del govern de Mariano Rajoy i denuncien les amenaces contra Artur Mas i els casos de banalització del nazisme. A més, Tremosa també ha preguntat sobre l'hipotètic reconeixement del Kurdistan per part de la UE. El cap de llista de CiU a les europees ha encetat la primera setmana d'activitat parlamentària amb un ventall de preguntes a la Comissió Europea. Arran de les reunions que ha mantingut des de després de les eleccions, Tremosa ha decidit plantejar els seus dubtes sobre les polítiques del govern de Rajoy.

En concret, el parlamentari convergent ha plantejat cinc preguntes sobre la reforma fiscal perquè té "dubtes seriosos" sobre la seva equitat. A més, demana a la CE la seva opinió sobre la decisió de Madrid que les persones acomiadades hagin de tributar la indemnització que rebin. Tremosa també ha reclamat a Brussel·les que faci un seguiment a l'Estat per garantir que compleix la legislació europea i els seus compromisos no quedin en "paper mullat".

L'eurodiputat de CiU també ha denunciat la nova legislació portuària que proposa el govern espanyol, i que, segons explica en un comunicat, pretén "recentralitzar l'autonomia financera dels ports catalans en contra de les millors pràctiques europees". Tremosa ha recordat a Brussel·les que els ports més eficients d'Europa "no només són aquells que compten amb bones infraestructures, sinó també els que gaudeixen d'autonomia en la seva gestió".

Així mateix, Tremosa ha reiterat les denúncies que havia fet durant la darrera legislatura per la "impunitat amb què es profereixen amenaces violentes contra el president Mas a les xarxes socials" així com també la continua "banalització de nazisme per prat de sectors polítics espanyolistes contra el sobiranisme català". En aquest sentit, també ha denunciat que la periodista Pilar Rahola fos comparada amb Goebbels per part d'un vici-president de Societat Civil Catalana.