Els candidats catalans discrepen dels efectes del procés en l'economia
Tots els caps de llista temen una alta abstenció el 25-M i reclamen, en un sentit o altre, un gir en el rumb europeu
BarcelonaEls caps de llista catalans han discrepat en el debat electoral organitzat per la Cambra de Comerç i l'ARA a la Llotja de Mar sobre la idoneïtat dels rescats europeus, el primer dels aspectes a debat, tot i que en general han reconegut errors. Així, el candidat d'ICV-EUiA, Ernest Urtasun, ha defensat que "la gestió dels rescats ha estat un fracàs", mentre que el d'ERC, Josep-Maria Terricabras, ha denunciat que precisament les retallades imposades pels rescats han comportat menor activitat econòmica, menys recaptació i, en última instància, més deute. "No vam tenir temps de preparar un fons monetari europeu", ha admès el cap de llista de CiU, Ramon Tremosa, que tot i això ha apuntat que són els estats els que decideixen on retallen, i ha exemplificat que l'espanyol encara licita trams de l'AVE mentre retalla recursos per als ens locals. "Tots els rescats són nefastos", ha insistit el socialista Javi López, que ha assenyalat que el de Grècia ha fet caure el PIB en un 6% anual a causa de privatitzacions, i amb un "dèficit democràtic enorme".
Així mateix, Urtasun ha denunciat que "Europa va intercedir perquè no guanyés Syriza" les eleccions a Grècia mentre el deute grec creixia fins al 170%. "Sense mobilitzar aquests recursos, Grècia hauria fet fallida", ha assegurat Tremosa, que també ha posat sobre la taula que "les desigualats socials han crescut més a França i Espanya, que van fer dèficit, que a Alemanya o Holanda, que van quadrar-lo". "No haurien hagut d'assumir també els seus errors, els creditors?", s'ha preguntat Terricabras, que reclama un acord per no primar el pagament del deute per sobre altres polítiques.
Un altre aspecte a debat ha estat el rescat espanyol, que Urtasun ha assegurat que va tenir lloc 'de facto'. "Els nacionalistes volien un rescat, hauria estat una humiliació", ha dit el candidat del PP, Santiago Fisas, que nega que tingués lloc més enllà del rescat bancari, i ha afirmat que el PP el va evitar. "Espanya es va salvar quan el BCE va deixar clar que no deixaria caure l'euro", ha replicat López.
Procés sobiranista
Al bloc sobre el dret a decidir i el procés sobiranista, CiU, ERC i ICV-EUiA han exhibit sintonia sobre la consulta. "El PP es pensa que això és com el pla Ibarretxe, però no és així", ha apuntat Urtasun, mentre que Tremosa ha volgut posar de manifest que el procés no ha aturat les inversions estrangeres a Catalunya. "No hi ha cap por", ha indicat Terricabras.
López ha assenyalat que la solució passa pel diàleg i per una "reforma constitucional profunda", mentre que Fisas ha volgut tallar de soca-rel la possibilitat de la independència. "Cap empresa ho contempla", ha assegurat. Terricabras ha apuntat que el marc natural català és Europa, però que fora de la UE "no hi ha l'infern". "Noruega i Suïssa estan feliços i viuen bé", ha dit, just després que Tremosa apuntés que Escòcia preveu negociar amb la UE el seu estatus entre la consulta i la proclamació de la independència. "Haurem de demanar a la Comissió Europea que, si el PP no ho fa, pressioni per obligar-lo a moure's", ha proposat Urtasun.
Fisas: "El corredor mediterrani és gràcies al PP"
El candidat del PP s'ha encarregat d'escalfar el debat amb una frase lapidària: "Si el corredor mediterrani forma part dels pressupostos europeus és gràcies a nosaltres". "El PP va ser el primer partit que va defensar aquesta opció al Parlament de Catalunya", ha afegit Fisas entre rialles dels altres candidats. No ha estat l'única frase cèlebre de Fisas: també ha assegurat que a Espanya existeix "papanatisme europeu". El motiu? "Durant la dictadura es pensava que tot el que venia d'Europa era bo".
Tremosa, que insisteix sempre ens els seus discursos que aquesta infraestructura és una "batalla" que ha guanyat Catalunya, ha volgut recordar al seu homòleg del PP que els populars espanyols "s'han quedat sols" a l'hora de defensar el corredor central.
"S'ha de refundar el BCE"
Terricabras, en el bloc que ha tractat sobre atur i polítiques d'ocupació, ha optat per defensar la "refundació" del Banc Central Europeu (BCE) per tal que "aposti pel creixement sostenible" i tingui la creació d'ocupació "com una de les seves feines". "Els discursos triomfalistes sobre l'atur no són correctes", ha indicat Urtasun, mentre que López ha volgut destacar que s'han destruït centenars de milers de llocs de treball" des que mana el PP a Espanya. Tremosa ha denunciat la "fiscalitat depredadora" i ha considerat que la UE està pagant el cost de no estar més unificada, especialment en matèria financera i energètica.
Per reduir el dèficit, Tericabras ha apuntat que "si Espanya se situés en la mitjana europea de frau fiscal, això representaria 40.000 milions d'euros", i ha reclamat un pla d'inversions europeus de 225.000 milions en deu anys. Fisas, però, ha replicat que "el govern espanyol està fent feina ferma contra el frau". "El BCE ha pres decisions pensant només en les economies continentals", ha afegit López, mentre que Urtasun ha assenyalat que cal aprofitar també "les oportunitats econòmiques del medi ambient, l'eficiència energètica i l'economia verda".
Temor a una baixa participació
En un altre bloc, tots els eurodiputats s'han mostrat preocupats per l'alta abstenció prevista per al 25-M i ha demanat el vot per influir en un nou rumb a la UE, en un sentit o altre. "Europa no ha posat el benestar al seu centre", ha lamentat Urtasun, mentre que Terricabras ha coincidit que els ciutadans "veuen Europa lluny i estan en contra de les polítiques econòmiques de Brussel·les". Fisas ho ha subscrit –"que no serveixi de precedent", ha ironitzat–, però ha afegit que "a Espanya hi havia un cert papanatisme europeu just després de sortir de la dictadura", cosa que va fer idolatrar el projecte europeu. "Les elits extractives dels països del sud són les que no volen més Europa", ha assegurat Tremosa. Finalment, López ha reclamat "rescatar la idea d'Europa com a espai de dignitat compartida, de progrés, de coneixement, de competitivitat".