La moció de censura de Tamames
Política14/03/2023

Ramón Tamames encara s'enrecorda del fred de Carabanchel

El candidat de Vox a la moció de censura es deixa a veure a Madrid al costat de Rodolfo Martín Villa i Francesc de Carreras

Madrid"Jo només tinc un any menys que el Ramón, així que no es pot dir mai". Qui fa la broma és Rodolfo Martín Villa, de 88 anys, governador civil de Barcelona durant el franquisme, ministre amb Suárez i actualment imputat en la causa argentina de les víctimes del dictador. Ell, juntament amb altres personatges coneguts com el fundador de Ciutadans Francesc de Carreras, han acudit a un col·loqui a la Reial Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques en què participa l'home del moment a la capital de l'Estat, l'economista Ramon Tamames, que la setmana que ve presentarà al Congrés la seva candidatura per desbancar Pedro Sánchez en una moció de censura que ni a Vox veuen clara. Però, en fi, ara ja no es poden fer enrere.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tamames ha estat convidat per recordar un altre economista insigne i expresident de l'entitat com Enrique Fuentes Quintana, considerat el pare espiritual dels Pactes de la Moncloa durant la Transició. Abans de començar, Tamames és l'únic ponent que espera assegut a la taula, i la gent se li acosta i el saluda com si fos el Padrí, parlant-li molt a prop de l'orella, perquè la seva sordesa és evident. "Això és un acte de l'Acadèmia, no de Tamames", li diu a un dels seus interlocutors.

Cargando
No hay anuncios

Tot i això, cal dir que quan parla el seu to de veu és vigorós i no perd el fil. I fa gala d'una memòria prodigiosa. "L'hivern de l'any 56 i 57 va fer molt de fred i no hi va haver taronges, que representaven un 25% de les exportacions espanyoles, perquè els tarongers es van congelar. Ho sé perquè llavors jo era a Carabanchel a causa de la revolució estudiantil d'aquell any", explica per mostrar la ruïna que vivia Espanya en aquell moment.

Un Franco entranyable

El relat del franquisme en boca de Tamames resulta contradictori. Ell era un jove comunista, però alhora, com a tècnic comercial de l'Estat, col·laborava amb el ministeri de Comerç i amb Fuentes Quintana. Fa l'efecte que a Madrid l'èxit de la Transició es va basar en el fet que, qui més qui menys, tothom es coneixia, sobretot els que treballaven per l'Estat, i que la repressió més dura mai va ser contra els opositors de bona família o més intel·lectuals. En realitat, sentint-lo parlar, Franco és una figura gairebé entranyable del qual se'n poden explicar anècdotes que fan riure el personal.

Cargando
No hay anuncios

A la sortida de l'acte, Tamames saluda els periodistes i enfila la porta recolzant la mà a l'espatlla d'un acompanyant. "Això de la setmana que ve serà un teatre, ja ho hem vist avui", comenta rialler un vell socialista que s'acosta a saludar Martín Villa. "El problema és que el país no està per teatres", el talla l'antic alt càrrec franquista, un dels pocs que són allà amb prou olfacte polític per veure que la moció només pot beneficiar Pedro Sánchez.