Ramón Sáez, el jutge frontissa entre el PSOE i Podem

MadridQuan va comparèixer el desembre del 2019 per presentar a la comissió permanent de Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la seva segona candidatura fallida a magistrat de la sala penal del Tribunal Suprem, Ramón Sáez (Madrid, 1957) va sol·licitar, no sense candidesa i voluntarisme, un "respecte a la pluralitat" als membres de la comissió permanent encarregats de seleccionar les ternes -tres candidats per a cada plaça- perquè el ple acabés decidint més tard.

Però ves per on, la prèdica de Sáez ha calat. I ell és un dels dos candidats del PSOE i Unides Podem per cobrir una de les dues vacants del Tribunal Constitucional que corresponien a l'anomenat sector progressista.

Sáez forma part d'un grup de magistrats que van superar el 2011 un dels cursos més durs de dret penal promoguts pel CGPJ. Fins llavors, per obtenir l'especialitat de dret penal només s'havia posat en marxa un curset d'especialitat en dret penal que tenia un al·licient: els aspirants que l'aprovaven ascendien de la categoria de jutge a la de magistrat. Un grapat de magistrats s'hi van apuntar, però no pocs juristes qualifiquen aquell curset més com un simple mecanisme per ascendir de categoria, més que no pas una veritable especialitat penal. Ramón Sáez va obtenir el número u en l'especialitat penal en aquest nou curs organitzat pel CGPJ. I en aquest curs va quedar per davant de diversos magistrats de la sala segona del Suprem.

Sáez ha sigut ponent en dues sentències que han trencat esquemes. La primera va ser la del setge al Parlament del 2011. L'Audiència Nacional, a partir de la seva ponència, va absoldre els acusats d'un delicte contra les institucions de l'Estat al considerar que havien exercit el dret d'expressió, reunió i manifestació quan protestaven contra les retallades socials del pressupost del govern d'Artur Mas. Una condemna, deia aquella ponència, suposaria fomentar el desànim (chilling effect) en l'exercici dels drets democràtics. L'única cosa que podien fer els manifestants era protestar. Sáez va aplicar l'eximent complet i va condemnar.

Però tant la Fiscalia com la Generalitat van recórrer la sentència. I en el recurs de cassació, la sala segona, amb ponència de Manuel Marchena, sense escoltar els acusats -el Suprem no instrueix-, va decidir condemnar, en comptes, per exemple, de tornar la sentència a l'Audiència Nacional perquè fos aquesta la que la modifiqués. La decisió de condemnar sense escoltar els acusats vulnerava la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que ja havia tombat una sentència de Marchena, la de l'anomenat cas Atutxa, precisament pel mateix: per condemnar sense escoltar els acusats després de l'absolució dictada per un tribunal inferior, en aquest cas el Tribunal Superior de Justícia del País Basc.

La sentència de Marchena va ser recorreguda al Tribunal Constitucional, que va mantenir l'assumpte en un calaix entre l'estiu del 2019 i l'estiu del 2021. Una ponència del magistrat Cándido Conde-Pumpido va intentar aplicar eximents incomplets i anul·lar la sentència de Marchena, però el bloc conservador va aconseguir ajornar la votació amb l'argument que aprovar una resolució com la que proposava el ponent l'estiu del 2019 condicionaria la sentència del Procés -que sortiria la tardor del 2019- a l'abordar temes com el dret de reunió i manifestació (setembre i octubre del 2017 a Catalunya). Més tard, l'estiu passat, la majoria conservadora va imposar una sentència que va donar per bona la de Marchena.

El judici a la cúpula dels Mossos

La sentència més recent, de l'octubre del 2020, és la del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i també va suposar trencar esquemes, sobretot perquè suposava anar en direcció contrària a la sentència per sedició de la sala segona del Tribunal Suprem de l'octubre del 2019. Sáez va proposar absoldre Trapero, Pere Soler, Cèsar Puig i Teresa Laplana. Trapero va tenir la sort que el ponent entenia una de les polítiques més importants en matèria penal que aplicaven els Mossos: la mediació enmig de les accions violentes.

Sáez va ser vocal del CGPJ entre el 1996 i el 2001 a proposta d'Esquerra Unida i s'ha dedicat a l'Audiència Nacional, en la secció primera de la sala penal, a investigar dret processal penal, drets humans, justícia universal i crims internacionals, drets dels estrangers i de les víctimes, la justícia restaurativa i la mediació.

Fins i tot els magistrats més conservadors de l'Audiència Nacional, que discrepen respecte a les seves posicions polítiques, reconeixen sense embuts la seva solidesa professional en la seva especialitat penal. Al Tribunal Constitucional han faltat fins fa pocs anys magistrats penalistes, un cicle que va quedar enrere amb la incorporació de Conde-Pumpido a la sala segona del Suprem. Sáez reforça, doncs, l'especialitat penal ara al TC.