Espadaler retreu a González l'actitud de Zapatero amb l'Estatut i demana traduir les reflexions en fets

Vilafranca del Penedès / BarcelonaEl cap de llista d'Unió al 27-S, Ramon Espadaler, ha retret a l'expresident del govern espanyol, Felipe González, l'actitud del seu homòleg José Luis Rodríguez Zapatero amb l'Estatut. "Tots recordem a frase 'apoyaré el Estatut que apruebe el Parlament'", ha recordat, i ha carregat també contra "la incapacitat total de donar resposta a les peticions" del país per part del PP. "Som on som" per tot plegat, ha dit. Per això, ha agraït les reflexions de González però ha demanat passar als fets i articular el diàleg que condueixi a una sortida "votada" per a Catalunya. En clau de precampanya, Espadaler ha insistit a entaular un debat programàtic entre els partits i a no "dividir de forma binària" els catalans.

També s'ha referit a la carta el president del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, en una sèrie de sis tuits. En ells, assevera que "ignorància no és no saber les coses", sinó "no voler-les saber", i "en el debat independentista hi ha molta ignorància d'aquesta". Per això, agraeix la reflexió de González, amb qui recorda que es va entendre el 1976, com amb Santiago Carrillo i Manuel Fraga, motiu pel qual demana "política, diàleg, pacte, transacció i consulta per superar l’atzucac". "Les fugides endavant només porten al precipici amb costos elevadíssims. SENY!", conclou.

Així mateix, Duran i Lleida afirma en una entrevista a 'El Periòdico' que el 27-S no portarà la independència sinó "una Catalunya inestable, amb un tripartit d'esquerres entre la CUP, ERC i Catalunya Sí que es Pot". Afegeix que això serà "ingovernable" i no descarta "un altre avançament electoral". Així, el líder d'Unió repassa els "efectes negatius" que tindrà la independència, sobretot la sortida de l'euro. Duran es mostra partidari d'una reforma constitucional pactada i "acotada" i, de cara al 27-S, creu que els votants tradicionals de CiU "haurien de votar Unió".

En la pròxima legislatura, encara que no existís la qüestió catalana, "s'hauria d'assumir seriosament el risc de modificar la Constitució acotant els àmbits de la reforma", afirma Duran en l'entrevista, en què reconeix que obrir el "meló constitucional" té riscos perquè "saps com l'obres però pots acabar tancant-lo pitjor". Duran no veu factible que es pugui celebrar un referèndum legal i vinculant però diu que "haurien d'intentar-ho". Pel que fa a la independència, alerta dels efectes "molt negatius" que tindrà, especialment una sortida temporal de l'euro. En aquest sentit, afirma que els catalans tenen un "deute privat superior a la mitjana espanyola i un important deute públic" i es pregunta com es pagarà això. En aquesta línia, es pregunta també "d'on treuran la Caixa i Banc Sabadell els fons per finançar les empreses catalanes" i "què significaria per als pagesos catalans sortir de la PAC".

Igualment, Duran descarta formar part "de fronts ni de blocs" després del 27-S. En aquest sentit, adverteix que, al marge dels independentistes, la resta de partits "no podran conformar un govern alternatiu però és que això tampoc seria bo, perquè també portaria inestabilitat". Duran preveu una situació "molt complicada", una Catalunya "inestable i ingovernable amb un govern d'esquerres", i per això no descarta "un altre avançament electoral".

En l'entrevista, també es refereix al president del Govern, Artur Mas, amb qui va tenir contacte per última vegada el 19 de juny. Explica que el trencament amb CDC va arribar perquè Mas "va deixar el timó, l'agenda política i el calendari en mans d'ERC". "Mas se sent cridat a una missió històrica més poètica que cap altra cosa i això portarà el país a una situació desastrosa", etziba el dirigent d'Unió, que no revela si es presentarà o no com a candidat d'UDC a les eleccions generals.