De Rajoy a votants de l’1-O: la llista de citats pel judici

MadridPolicia Nacional i Guàrdia Civil

Figures clau vinculades amb la seguretat també oferiran la seva versió dels fets, com per exemple l’ex secretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto i l’ex secretari general tècnic d’Interior Juan Antonio Puigserver, així com el coordinador del dispositiu policial de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos. Compareixeran també els màxims responsables a Catalunya de la Guàrdia Civil, Ángel Gozalo, i de la Policia Nacional, Sebastián Trapote, així com l’impulsor dels atestats de l’institut armat que van originar la causa, Daniel Baena. A més, declararan els agents suposadament ferits l’1-O que reclamava la Fiscalia, i també els encarregats d’actuar en episodis concrets com l’escorcoll a la conselleria d’Economia el 20-S i a l’empresa Unipost de Terrassa, entre d’altres.

Mossos d’Esquadra

Pel que fa als Mossos d’Esquadra, el tribunal també ha acceptat les sol·licituds que es demanaven. Destaca la presència del major Josep Lluís Trapero, l’ex director general de la policia catalana Pere Soler i la intendent Teresa Laplana, tots ells investigats a l’Audiència Nacional. També compareixeran l’excap del cos, Ferran López, i els comissaris Manel Castellví, Emili Quevedo i Juan Carlos Molinero. A més, declararan càrrecs específics del cos relacionats amb l’àrea de mediació, comandaments que van tenir responsabilitats logístiques i operatives en el moment dels fets, així com Albert Batlle, director general cessat quan Joaquim Forn va entrar a Interior. També declararan dos agents que van actuar en un col·legi electoral a Dosrius i un agent com a testimoni protegit reclamat per la Fiscalia.

Polítics espanyols

Els testimonis de l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, de l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i de l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro seran un dels principals al·licients del judici. Els magistrats afirmen que la seva declaració és “pertinent” perquè apareixen als escrits de conclusions provisionals com a actors importants dels fets. En el cas de Rajoy, per les cartes que es van intercanviar amb Carles Puigdemont abans de la DUI i el 155; i Montoro, perquè va afirmar que la Generalitat no havia gastat ni un sol euro en el referèndum. També compareixerà com a testimoni l’aleshores delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i el lehendakari, Íñigo Urkullu, pel seu paper de mediador. No ho farà el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, com sol·licitava Vox perquè parlés del 9-N; tampoc declararan Felip VI, perquè l’eximeix la llei, ni el portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó.

Polítics catalans

Excepte Carles Puigdemont i Marta Rovira, declarats en rebel·lia, la llista de polítics catalans que el tribunal ha acceptat citar és llarga. Hi figura l’actual vicepresident del Govern, Pere Aragonès, així com el president del Parlament, Roger Torrent, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Malgrat estar investigats per desobediència al TSJC, declararan també l’exdiputada cupaire Mireia Boya i els exmembres de la mesa Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Joan Josep Nuet. També José Luis Espejo-Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC), els expresidents Ernest Benach i Núria de Gispert i els consellers del Govern que van renunciar abans de l’1-O. Altres citats són l’expresident Artur Mas, l’excoordinadora del PDECat Marta Pascal, l’exlíder dels comuns Xavier Domènech, diputats d’ERC com Joan Tardà i Gabriel Rufián i l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias -present en l’intent d’escorcoll a la seu de la CUP el 20-S.

Figures internacionals

Són poques les persones de relleu internacional que el Suprem ha admès com a testimonis. Les desenes de propostes de les defenses han quedat reduïdes a un grapat d’eurodiputats i alguns observadors internacionals de l’1-O -i perquè els havien demanat les acusacions, també-. Testificaran, segurament per videoconferència, l’eurodiputada portuguesa Ana Gomes i l’eurodiputat eslovè Ivo Vagl. També ho faran el primer ministre danès Lars Lokke Rasmussen, que va rebre Puigdemont, i el diputat alemany de Die Linke Andrej Hunko. Dels observadors internacionals l’1-O s’han acceptat Manon Massé, diputada al Parlament del Quebec, i Felix Van Gründeberg, de l’SPD alemany. El tribunal ha rebutjat la declaració de tots els relators de l’ONU que van denunciar les càrregues i també d’intel·lectuals com Noam Chomsky i Paul Preston, a més d’un Nobel de la pau, perquè només aportarien “valoracions personals”.

Proves documentals i pericials

A banda dels testimonis, són molt rellevants les proves documentals i pericials. Algunes de les que s’han acceptat són les comunicacions de Joaquim Forn amb sindicats i comandaments de Mossos, demanades per esclarir si hi va haver directrius polítiques al cos, o l’informe de l’Institut Català de la Salut que acrediti el nombre total de persones lesionades l’1-O per l’actuació de les forces de seguretat. També sobre el referèndum, es reclamarà el nombre de ciutadans detinguts, així com les instruccions que es van donar a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional sobre com actuar durant la votació. El tribunal, però, no ha acceptat com a prova un estudi tècnic elaborat per un expert independent de Scotland Yard que arribava a la conclusió que, tècnicament, ni els Jordis ni els manifestants van actuar de forma violenta ni el 20-S ni l’1-O. Pel que fa a la documentació del jutjat d’instrucció número 13, només se n’ha acceptat una part.

Societat civil

Una part important dels testimonis que s’han acceptat provenen de la societat civil, molts d’ells demanats per Jordi Cuixart. Entre ells hi ha els líders de CCOO i UGT a Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros, i representants de l’organització En Peu de Pau, com la filòsofa Marina Garcés, el director de Fundipau, Jordi Armadans, i l’exdiputat cupaire David Fernàndez. També hi ha voluntaris de l’ANC que eren a Economia el 20-S i l’expresident del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, que exercirà de portaveu d’ERC durant el judici. És rellevant també la presència de centenars de votants de l’1-O, alguns de demanats pel fet de ser advocats, altres de coneguts, com l’exregidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona, i altres de ferits. Un dels que no han estat acceptats és el síndic de greuges, Rafael Ribó.

Testimonis significatius

Hi ha altres testimonis amb un pes específic en els compassos del Procés que es jutjaran. Un d’ells és Montserrat del Toro, secretària del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, present durant els escorcolls del 20-S a la conselleria d’Economia i que va haver-ne de marxar per una sortida alternativa. Un altre testimoni serà Josep Maria Jové, considerat l’arquitecte del referèndum i investigat pel TSJC, a qui van requisar l’agenda Moleskine i el document Enfocats, que va servir a les acusacions per justificar un suposada planificació cap a la independència. També destaquen els aleshores secretari general del Parlament i lletrat major, Xavier Muro i Antoni Bayona, a més de l’actual conseller Jordi Puigneró, que va ser director del Cesicat, o el secretari de Difusió de la Generalitat, Antoni Molons.