Rajoy treu pit pel 155 davant l’empresariat

Barcelona / MadridMariano Rajoy va tornar ahir a Catalunya per treure pit. Després d’uns mesos marcats pel desenllaç del Procés i amb més de mig Govern a la presó i la resta a Brussel·les, el president del govern espanyol va presumir dels efectes de l’article 155, que, segons va dir, ha permès restablir la legalitat, un fet que va considerar totalment necessari per a la recuperació de “la vida econòmica”. Rajoy, a més, va subratllar que, gràcies al suport rebut per part dels empresaris catalans, la situació política i econòmica “s’ha començat a redreçar”. En definitiva, un missatge de confiança en el futur econòmic de Catalunya que Rajoy va voler traslladar en persona als empresaris catalans presidint la gala dels premis Carles Ferrer Salat que organitza la patronal catalana Foment del Treball.

Rajoy, doncs, va voler aprofitar l’ocasió per justificar l’aplicació de l’article 155 com una mesura “excepcional” per fer front a una “situació excepcional”. I va afegir també una petició als empresaris, als quals va demanar la seva confiança i el seu suport per restaurar els indicadors econòmics que havia tingut el territori català “des del 2014”. “Posar-ho en risc seria gravíssim”, va advertir Rajoy. Rajoy va poder llançar el seu missatge en una gala plàcida i envoltat de desenes d’empresaris com el president de Gas Natural, Isidre Fainé, i el director de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró, a més dels guardonats com Repsol i Barcelona Tech City. La Medalla d’Honor se la va endur la presidenta del Grupo Santander, Ana Botín, que no va poder assistir a l’acte perquè era fora de l’Estat.

Aturar la fuita d’empreses

A tots ells va demanar-los que no “treguin més empreses” de Catalunya i que treballin “com han fet sempre” per “restaurar la confiança que s’ha perdut durant tot aquest temps”. Rajoy considera que aquesta confiança és totalment necessària per atreure “inversors” de tot el món. El missatge va tenir l’aval de l’empresariat català, que, per boca del president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, va explicar que la patronal catalana s’havia proposat que “les empreses tornin” a Catalunya. El titular de la patronal catalana no es va estar, però, de demanar “diàleg, negociació i pacte” per recuperar “l’estabilitat política”. Una petició a la qual també es va afegir el president de la CEOE, Joan Rosell, que va demanar al govern de Mariano Rajoy que obri una “nova etapa” amb les “reformes” que siguin necessàries per estabilitzar l’economia.

Aval dels empresaris al missatge de Rajoy, que aquesta vegada no va tenir cap veu discordant a la sala com l’any passat, quan el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va acusar els dirigents estatals -a la gala hi havia aleshores la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i el rei Felip VI- de “negligir” en els seus deures amb Catalunya.

Ahir, però, amb l’article 155 aplicat, el president del govern espanyol va assegurar que l’Estat havia pres el control de la situació a temps i que havien reaccionat amb “els instruments que l’Estat té a disposició quan algú l’amenaça”. Precisament, les eleccions del 21 de desembre són per a Rajoy l’eina perquè a Catalunya es pugui tornar a parlar dels “problemes reals de la gent” i va apel·lar al suport dels empresaris perquè el 22 de desembre torni l’estabilitat a Catalunya. Una crida que Rajoy va fer extensiva, a més, a la resta de catalans, als quals va demanar que liderin a les urnes “una rectificació de l’independentisme”. Això sí, el president espanyol va deixar clar que, “més enllà del que diguin les eleccions i les urnes”, seguirà sent “el president de tots” i s’obrirà a parlar amb “tothom”, sempre que “es respecti la Constitució i la llei”.

Un tomb al Parlament

A la Moncloa són conscients que la victòria dels partits constitucionalistes -entre els quals descompten els comuns, a més dels independentistes- a les eleccions del 21-D és remota, segons les enquestes. Tot i que continua sent el seu escenari preferit, el tomb que caldria al Parlament els fa treballar en altres possibles hipòtesis, i entre aquestes n’apunten una que consideren un mal menor: un pacte d’esquerres entre ERC, el PSC i Catalunya en Comú - Podem. Consideren que d’aquesta manera el partit d’Oriol Junqueras s’allunyarà de la unilateralitat, i hi veuen indicis que, diuen, fonamenten l’esperança que els republicans estiguin avançant en aquesta direcció. “Jo crec que Junqueras està seguint l’estratègia que està seguint per apartar-se del PDECat”, deia ahir un destacat membre del govern de Mariano Rajoy. Tot i que els partits independentistes estan buscant punts en comú als seus programes electorals, i que el líder socialista català, Miquel Iceta, ja ha dit que no farà president un líder independentista, a la Moncloa no tiren la tovallola.

Rajoy ja ha avisat que en un escenari en què torni la unilateralitat, la resposta de l’Estat tornarà a ser repressiva. Ahir hi va insistir, quan va respondre al portaveu adjunt d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, durant la sessió de control, que respectaria el resultat del 21-D en cas de victòria independentista -“només faltaria”, va reblar-, però només si el nou govern se centra a “governar, respectar la llei i els drets de les minories i no perjudicar l’economia catalana”. És a dir, revestit de missatge en positiu, Rajoy reiterava el seu avís per a navegants.

“He salvat Espanya”

De moment, Rajoy dona la batalla per guanyada a Catalunya i està centrant la seva comunicació en l’exterior, amb entrevistes a mitjans estrangers. Ahir se’n va publicar una a l’italià La Republica, en la qual el president espanyol es vantava d’haver “salvat Espanya”. Fonts de la Moncloa, però, van posar en dubte més tard la literalitat de la declaració, però van evitar desmentir-la. Rajoy deia en la mateixa entrevista que “ara toca tancar ferides” i presumia de tenir el suport de la Unió Europea per “aïllar els independentistes”.

Consens opcional pel nou fiscal

El govern espanyol vol apuntar un nou fiscal general de l’Estat en el consell de ministres de demà, segons fonts de l’executiu, que tot i així no van donar per fet que ho aconsegueixin. Davant les informacions que apuntaven que el nomenament seria amb consens del PSOE, aquestes fonts deixaven clar que se’ls informarà, però que la decisió és de l’executiu.