LA REACCIÓ POLÍTICA

Rajoy treu pit perquè fa quatre anys que diu ‘no’ a Catalunya

‘Barons’ del PSOE avalen suprimir l’autonomia

Mariano Rajoy va comparèixer ahir al Palau de la Moncloa després de la reunió extraordinària del consell de ministres pel recurs.
F. Casas / M. Ferrer I Fornells
12/11/2015
3 min

MadridLa resolució aprovada dilluns al Parlament situa el procés fora de la legalitat vigent i l’embolcalla només amb les lleis catalanes que emanen de la cambra del Parc de la Ciutadella. Dins de la legalitat espanyola, la majoria parlamentària catalana ha fet dues grans peticions els últims quatre anys amb un aval molt ampli de la cambra, que incloïa ICV i en algun moment fins i tot el PSC. Es tracta de la petició de pacte fiscal en forma de concert formulada el 2012 i la petició d’autorització de referèndum el 2014. La primera va acabar el seu recorregut a la Moncloa, quan Mariano Rajoy es va negar a negociar res. La segona ho va fer al Congrés, quan el 90% de la cambra va rebutjar la petició catalana. Ahir, al Palau de la Moncloa, en plena tempesta política pel desafiament sobiranista, Rajoy no va tenir cap problema, minuts després que el seu govern presentés el recurs al TC contra la resolució, a vantar-se de dos monumentals cops de porta que han fet que molts catalans passin del federalisme i l’autonomisme a l’independentisme.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons ell, la resolució del Parlament suposa una “vulneració evident del nucli de la Constitució espanyola”, i també una clara “insubmissió a les institucions de l’Estat”. “Jo no puc acceptar que hi hagi governants que diguin que no compliran la llei”, va advertir Rajoy abans d’apel·lar a la “feina feta” amb els seus nos des de l’aprovació de l’Estatut. D’una banda, per haver-se negat a la “imposició d’un model de finançament contrari a la igualtat de tota la societat espanyola”, i, de l’altra, per haver rebutjat la celebració d’una consulta acordada cedint les competències estatals el 9-N, ja que això “liquidava el dret de tots els espanyols a decidir sobre el seu país”.

Amb un posat seriós, el cap de l’executiu central va afirmar que espera que es compleixi la suspensió, i que ara tothom haurà d’“assumir la seva responsabilitat”. Rajoy va criticar que els independentistes “es vantin” de vulnerar la llei i va alertar que la qüestió és “molt seriosa” perquè “aquí s’està trencant tot”, també “la democràcia a Catalunya”. Amb tot, esperava que fos “l’últim pas” que hagués de fer per frenar el procés.

Si no ho fos, no li faltarà el suport del PSOE, a tenor de les declaracions que ahir van fer alguns dels barons territorials del partit convocats a la seu del carrer Ferraz per analitzar la situació. A la reunió, presidida per Pedro Sánchez, hi assistien els catalans Miquel Iceta i Carme Chacón, a més de la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, i els d’Extremadura, Castella-la Manxa, l’Aragó i Astúries. Va obrir foc el castellà Emiliano García-Page, que va afirmar que “no és descartable” aplicar l’article 155 de la Constitució, que preveu la supressió parcial o total de l’autonomia. Un pas que es faria en cas de desacatament al TC i al marge dels passos que fes el mateix tribunal. García-Page va recordar que la Constitució és vàlida del primer article a l’últim, inclòs aquest. En el mateix sentit es va expressar l’extremeny Guillermo Fernández Vara, que va recordar que l’article “ofereix una àmplia gamma de possibilitats” per ofegar l’autogovern.

Iceta va ser més moderat i va indicar que no es podria aplicar fins que no hi hagués “una desviació greu de la legalitat” i va fer una crida a la paciència “ara que l’independentisme es fractura”. Sánchez va dir que espera que es compleixi la resolució de l’alt tribunal i que “amb la llei però també amb la política es derrotarà l’independentisme”, en referència a les reformes.

stats