Rajoy reivindica un govern amb PSOE i Ciutadans
El president en funcions s’escuda en els mercats i la unitat d’Espanya per demanar-los el suport
MadridO jo o el caos. Aquesta és l’estratègia de seducció de Mariano Rajoy per intentar convèncer el PSOE que li permeti seguir sent president del govern espanyol. El cap de l’executiu en funcions va començar ahir a detallar quin és el seu full de ruta per continuar ocupant la Moncloa. I passa per fer un govern de concentració amb els socialistes i Ciutadans com a antídot a les aspiracions sobiranistes de Catalunya i per acontentar els mercats.
Aquest govern dels mercats i de la unitat d’Espanya tindria 253 diputats al Congrés, fet que li asseguraria una estabilitat que, a ulls de Rajoy, és l’única via per “generar confiança dins i fora d’Espanya”. L’alternativa a això passa o per unes eleccions anticipades -una “molt mala solució”, va dir- o per una coalició d’esquerres en què, segons el seu parer, s’haurien d’encabir “el PSOE, els diferents grups de Podem, Esquerra Republicana, Democràcia i Llibertat més IU”. I aquest seria el govern del caos, segons el diagnòstic del polític conservador, que va afirmar que un escenari així seria “molt dolent per als interessos generals dels espanyols”.
La reunió de dilluns amb Albert Rivera va servir al president en funcions per constatar la proximitat amb Ciutadans “en molts assumptes fonamentals”. I a canvi del seu suport, Rajoy es va comprometre a tirar endavant les “reformes que necessita Espanya”. L’executiu que té al cap el líder del PP tindria la unitat d’Espanya com a “primer punt” del seu full de ruta, però també serviria per garantir que continuen “el creixement econòmic i la creació de feina”. Però l’aritmètica és tossuda. I sense el suport dels socialistes, que de moment estan poc receptius, el camí a la reelecció està barrat.
I ahir el PSOE va tornar a donar carabasses al PP. Després de la tensa reunió amb els barons de dilluns, Pedro Sánchez tampoc no es va deixar veure -ja fa una setmana que no accepta preguntes dels periodistes-, però César Luena, el secretari d’organització del partit, li va etzibar a Rajoy que “comença a formar part del passat”. Luena va airejar també la seva distància amb el PP en una de les qüestions que el president en funcions esgrimeix per intentar convèncer-los: l’economia. El socialista, fidel a Sánchez en la batalla amb els barons, va aprofitar que el govern espanyol va aprovar ahir una pujada de l’1% del salari mínim i del 0,25% de les pensions per titllar de “garrepa” i “miserable” la política econòmica del PP, i eixamplar encara més la bretxa entre els dos partits, que sembla insalvable.
Rajoy es va lamentar d’aquesta falta de disposició al diàleg de Sánchez i va explicar que en la reunió que van mantenir la setmana passada ni tan sols van poder parlar de res, perquè es va trobar un no d’entrada. Al trencaclosques de Rajoy, doncs, li falta la peça més gran, el PSOE. I per això va ser ahir la primera vegada que el president en funcions no va negar en rotund la possibilitat d’unes eleccions anticipades, sinó que va entrar a valorar escenaris futuribles dins d’aquesta opció. Si es produïssin, ell voldria tornar a ser el candidat del PP, va assegurar.
La batalla al PSOE
A la Moncloa, els ànims estan baixos. Fonts de l’executiu demanaven ahir “paciència, molta paciència” per començar a veure resultats en l’intent de crear un govern. L’entorn immediat del president espanyol es mostra críptic sobre les possibilitats reals de desencallar la situació, però miren amb esperança la batalla interna del PSOE, que ha qüestionat el lideratge de Sánchez i ha obert una incertesa sobre el futur. I la incertesa, per al PP, és millor que el no d’entrada.
A Ferraz, però, si en una cosa estan d’acord les dues faccions enfrontades és, precisament, a no facilitar la investidura d’un president del PP, encara que ara el focus estigui posat en la necessitat de deixar clar que no hi haurà diàleg amb Podem si no es desdiuen de la seva defensa del dret a decidir. Sobre això, Rajoy va etzibar ahir a Sánchez que “no és raonable” que intenti presidir el govern espanyol “amb 90 escons”, i es va tornar a presentar com a antídot al caos. “L’opció que jo plantejo respon al sentit comú i és la millor per als espanyols”, va dir. Ara, el problema són les sumes.
