Rajoy descarta la via de l’acord i declara la guerra a Mas

BarcelonaL’única expectativa que es va complir és la dels que no esperen (o volen) cap tipus de moviment per desencallar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Hi havia qui assegurava que ahir, en la seva primera visita a Barcelona després del 9-N, el president espanyol oferiria bon to i obriria la porta al diàleg sincer. Altres havien pronosticat, després de sentir-li dir fa uns dies a Brisbane (Austràlia) que potser els catalans no l’havien entès bé, que operaria un “canvi d’estratègia política” donant aire a la tercera via. I és que en la compareixença després de la cimera del G-20 havia dit que s’havia “d’explicar millor”. En això sí que va complir. El discurs de Rajoy va ser clau i nítid: una declaració de guerra política a Artur Mas i al seu projecte sobiranista, que va titllar de “deliri” i que en cap cas s’asseurà a negociar. Si es fa, ho haurà de fer un altre inquilí de la Moncloa.

En una visita que havia investit d’un alt valor va proclamar que no estava per a terceres vies (cap picada d’ullet a una reforma constitucional, al pacte fiscal o a una confederació, i encara menys al dret a decidir) i, entre crítiques agres, va assenyalar el president com l’objectiu a abatre.

Rajoy clausurava la convenció municipal del PP en una setmana que, a Espanya, ha estat marcada pel full de ruta sobiranista de Mas però també per la corrupció, que s’ha cobrat la dimissió de la ministra de Sanitat, Ana Mato. El cap de l’executiu no perdona al president la “farsa” del 9-N. Una “farsa” que, a més, hauria estat, segons ell, “un gran fracàs”, perquè estava concebuda com una “gran operació de propaganda internacional usant tots els recursos del Govern” i no va reeixir perquè no va aconseguir interpel·lar dos de cada tres ciutadans. Ell i la líder del seu partit a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, van presentar els abstencionistes com a ferms partidaris de la unitat d’Espanya. A partir de la constatació del fracàs del 9-N, per ell és evident que no cal moure’s. No cal perquè el govern de Mas està instal·lat en un “deliri” i no en la raó.

Per Rajoy, els “deliris” es resolen “amb calma i no amb rebombori”. Per això ha optat per fer complir la llei obtenint tres unanimitats al Tribunal Constitucional (contra la declaració de sobirania i les suspensions de la llei de consultes i del procés participatiu), però no mesures coercitives de força. De les querelles de la Fiscalia de l’Estat contra Mas i els seus consellers se’n va desentendre. El president espanyol, que a sis mesos de les autonòmiques i municipals i a un any de les generals i amb el partit en problemes no està disposat a assumir riscos, va tornar a marcar el seu límit amb claredat: diàleg dins el marc vigent, que vol estable. I això vol dir “no enganyar” i “no negociar sobre la igualtat dels espanyols, el compliment de la llei ni les resolucions del TC”. De fet, la seva oferta es limita a seguir amb les reformes que, segons ell, estan ajudant Espanya a sortir de la crisi -“Érem el malalt d’Europa i avui som l’exemple”- i a no deixar desatès cap català. Això implica bàsicament garantir la liquiditat de la Generalitat amb el fons de liquiditat autonòmic. “Seguiré col·laborant pensi el que pensi la gent perquè sempre hi hem sigut”, va concedir.

De Mas, va dir que “mai” havia vist un governant que hagi “perdut tant de temps” i hagi provocat “tanta inestabilitat”. No preveu cap mena de diàleg possible amb ell i el nou full de ruta encara ho dificulta més perquè són divuit mesos, els que anirien de les plebiscitàries a la constitució de Catalunya en nou estat, que per Rajoy són “un viatge cap a enlloc” quan cal estabilitat.

Ell reivindicava una “Catalunya plural” que faci que “no es posi en qüestió la unitat d’Espanya” i eviti que els catalans hagin “d’escollir” què són o deixar de pertànyer a un país on, per ser tractat de l’Ebola, va dir, no calgui pagar mig milió de dòlars com als Estats Units. Tot això té poc a veure amb “un país de llistes, partits i causes úniques”. “Una mica de respecte, sisplau!”, va clamar.

Sánchez-Camacho, que va precedir Rajoy, no va demanar respecte sinó més aviat mà dura, tot i que al partit a Catalunya hi havia certa desorientació sobre com calia procedir. Va fer una proposta concreta: reformar la llei d’estabilitat pressupostària per condicionar determinats crèdits i finançament al fet que la Generalitat desarticuli el seu aparell exterior. I també una petició: notar més la presència del govern espanyol, “del qual se senten orgullosos set milions i mig de catalans”.

Un “orgull” que ahir no es va notar en les valoracions que van fer els dirigents polítics catalans de la visita llampec de Rajoy, que no es va entrevistar amb ningú i només va fer un discurs en el viatge a Catalunya per “explicar-se”. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va denunciar el “menyspreu” als catalans, mentre que el d’Interior i número dos d’Unió, Ramon Espadaler, lamentava que no vingués “amb alguna proposta”. Alfred Bosch, d’ERC, va dubtar que hagués “seduït algú” i Joan Herrera, d’ICV, va indicar que el que havia de fer és “demanar disculpes” per la corrupció.

Sobre aquest últim tema el president espanyol es va vantar d’haver “perseguit” la corrupció i haver fet “aflorar” casos davant “la demagògia i el populisme” de partits com el PSOE o Podem en aquest camp i el de les propostes econòmiques.